Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Capítol II: Desenvolupament del Pla d'Ordenació

Art. 11.- Desenvolupament del Pla d'ordenació 

1. Amb la finalitat de complementar i de desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions del Pla d'ordenació, es poden elaborar, segons que prevegi la legislació urbanística vigent i en els termes previstos en aquestes Normes, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana. 

2. Quan no sigui necessària o no estigui prevista l'aprovació prèvia dels instruments esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla d'ordenació són d'aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la condideració de sòl urbà consolidat no inclòs en polígons d'actuació urbanística o en plans de millora urbana.
3. L'Agenda del Pla d'ordenació indica l'ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les determinacions del mateix Pla. 

4. Amb la finalitat de completar la regulació urbanística, es poden aprovar plans especials, ordenances reguladores específiques i catàlegs. 

5. Es pot aprovar un Programa d'actuació urbanística municipal, d'acord amb allò que preveu l'article 55 de la L.U., com expressió de les polítiques municipals de sòl i d'habitatge i que contingui les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del Pla d'ordenació. 


Art. 12.- Desenvolupament del Pla en sòl urbà 

1. El desenvolupament de les determinacions i de l'ordenació prevista pel Pla d'ordenació en sòl urbà es realitza generalment directament o, quan sigui necessari, mitjançant polígons d'actuació urbanística d'acord amb l'article 112 L.U., la delimitació dels quals ve fixada per aquest Pla. Igualment, poden delimitar-se polígons mitjançant el planejament derivat, o de forma independent d'acord amb la llei. 

Per aquests àmbits, el Pla determina la situació de la xarxa viària, els espais lliures i els equipaments. 

Malgrat la seva denominació formal com a polígons d'actuació urbanística, s'ha d'entendre a tots els efectes que aquells polígons d'actuació en sòl urbà no consolidat que incorporen sòls de sistemes viari o zona verda (necessitat d'obres d'urbanització) queden delimitats en realitat com a sectors subjectes a Pla de millora urbana. Aquests plans de millora urbana contindran les determinacions previstes per la llei, i especialment definiran les obres d'urbanització bàsiques i complementàries a què fa referència l'article 58.3 b) de la Llei d'urbanisme. Aquests plans de millora urbana, els quals hauran de ser aprovats abans de l'inici de l'execució o gestió urbanístiques, han de respectar inicialment les definicions i les condicions contingudes en la fitxa de cada polígon d'actuació urbanística incorporada a aquest Pla, si bé de forma justificada i amb la conformitat de l'Ajuntament podran les condicions ser objecte de modificació, excepte pel que fa als índexs d'edificabilitat, les densitats i els usos principals i compatibles. S'exceptuen de la necessitat de prèvia tramitació d'un Pla de millora urbana, malgrat que incorporen sòls destinats a sistema viari i a zones verdes, els polígons d'actuació núms. 5 a (M. Barba i Roca), 5 b (Terciari avinguda de Barcelona) i 6 (Antiga Cinzano), tenint en compte que en relació amb aquests tres polígons l'article 205.4 d'aquestes Normes preveu l'elaboració prèvia d'un pla especial conjunt que, entre altres finalitats, ha de definir les obres d'urbanització necessàries. Les fitxes dels diferents polígons l'execució dels quals requereix un pla de millora urbana expressament recullen aquesta exigència. 

2. Independentment dels altres supòsits previstos per la llei, es considera sòl urbà no consolidat tot aquell que d'acord amb els plànols d'ordenació es troba inclòs en polígons d'actuació urbanística, i també el sòl que pugui estar incorporat en la delimitació de plans de millora urbana. La delimitació de polígons d'actuació i de sectors subjectes a plans de millora urbana pot estar establerta en el Pla d'ordenació, o bé fer-se posteriorment. 

3. Es poden formular plans especials urbanístics, per desenvolupar i millorar aspectes concrets del planejament d'un sector, zona o matèria, i també plans de millora urbana, d'acord amb els articles 67 i 68 L.U.
Les disposicions relatives a l'ordenació dels usos fixats, a l'edificació o a elements determinants del desenvolupament urbà fixades en aquest Pla d'ordenació, poden modificar-se mitjançant plans especials o plans de millora urbana no previstos en el propi Pla, sempre que no es modifiqui la seva estructura general i que no es contradiguin les seves normes bàsiques, d'acord amb la legislació urbanística vigent. 

4. L'ordenació de la volumetria de les edificacions es preveu en aquest Pla. En qualsevol cas, poden adaptar-se justificadament per raons de composició, d'integració o de millora urbana els volums mitjançant la reparcel·lació o la llicència urbanística d'edificació. 


Art. 13.- Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable 

1. En sòl urbanitzable delimitat el Pla d'ordenació es desenvolupa necessàriament mitjançant plans parcials urbanístics, l'aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol mena en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes urbanístics que s'executin de forma independent dels sectors. En el sòl urbanitzable no delimitat cal l'aprovació prèvia d'un pla parcial de delimitació. 

2. Els sectors de planejament parcial establerts per aquest Pla d'ordenació poden ser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent (article 91 L.U.). 

3. En tots els sectors de sòl urbanitzable delimitat, desenvolupats per reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, els propietaris poden ser obligats a assumir el deure urbanístic de conservar les obres i instal·lacions d'urbanització durant un període màxim de cinc anys (o fins que es trobin consolidats per l'edificació en més de 2/3 parts), tot constituint-se en entitat urbanística de conservació (junta de conservació). Aquest possible deure, així com el seu abast i la seva durada, s'ha de concretar en el marc dels plans parcials urbanístics i dels procediments de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, en funció de les circumstàncies objectives concurrents. 

4. Els terrenys inclosos en cada sector no poden urbanitzar-se mentre no s'aprovi definitivament el pla parcial urbanístic i el projecte d'urbanització complementari, ni edificar-se fins que s'hagin realitzat les obres d'urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d'ordenació. 

5. Respecte dels sectors de sòl urbanitzable afectats per alguna riera, caldrà demanar informe sobre el pla parcial a l'Agència Catalana de l'Aigua, aportant les justificacions adients en matèria d'abastament d'aigua, sanejament i estudis d'inundabilitat. 


Art. 14.- Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable 

1. Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d'aplicació directa i immediata. 

2. No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics que tinguin per objecte l'execució directa o l'acompliment de qualsevol de les finalitats següents: 

     a. La millora del medi natural
     b. La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals
     c. La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals
     d. La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal
     e. La protecció i la millora de la vialitat rural
     f. L'activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural
     g. La protecció d'infraestructures i vies de comunicació
     h. La ubicació d'estacions depuradores
     i. La identificació i regulació dels supòsits de reconstrucció o de rehabilitació de masies o cases rurals. 

Aquest Pla d'ordenació contempla, delimitant-los en els plànols corresponents, l'elaboració de dos plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable: muntanya de Sant Pau i la Serreta. 


Art. 15.- Desenvolupament del Pla d'ordenació quant als sistemes urbanístics generals 

1. Les previsions del Pla d'ordenació respecte dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen quan legalment procedeixi a través d'un pla especial d'infraestructures, o bé mitjançant la seva execució directa. L'obtenció de les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals pot fer-se per expropiació o, en el sòl urbà i urbanitzable, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s'incloguin en un sector o polígon d'actuació subjecte a reparcel·lació, sector o polígon que a aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avançar l'obtenció de sistemes urbanístics generals inclosos en un àmbit d'actuació, pot acudir-se a l'ocupació directa o a l'actuació aïllada expropiatòria, d'acord amb la L.U., subrogant-se en aquest darrer cas l'Administració adquirent en els drets i deures de l'anterior propietari. 

2. Els plans especials d'infraestructures seran formulats per l'Ajuntament o per l'organisme públic corresponent. 

3. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla d'ordenació o en el planejament territorial o sectorial, es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura general i orgànica del territori, i que són: 

     a. El sistema urbanístic general de comunicacions i les seves zones de protecció, el qual abasta totes les infrastructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, amb inclusió de les comunicacions per cable i els aparcaments de vehicles. 

     b. El sistema urbanístic ferroviari, amb caràcter singular. 

     c. El sistema urbanístic general d'equipaments comunitaris, que comprèn els centres públics i les dotacions de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, de serveis tècnics, de transport i altres d'interès públic i social. 

     d. El sistema urbanístic general d'espais lliures, que abasta els parcs i jardins, les zones verdes i els espais per a l'esbarjo, el lleure i l'esport. 

     e. El sistema urbanístic general de cursos fluvials (rius, rieres, recs, torrents, ...). 

4. Així mateix, el Pla d'ordenació es pot desenvolupar respecte als sistemes urbanístics mitjançant plans especials urbanístics temàtics o d'àmbit territorial concret, per tal de regular qualsevol dels aspectes globals d'un sistema (per exemple el pla especial viari, el pla especial d'equipaments esportius, el pla especial d'equipaments culturals, ordenació d'un parc agrícola,...). 


Art. 16- Plans parcials urbanístics 

1. Per al desenvolupament d'aquest Pla en sòl urbanitzable s'han d'elaborar plans parcials urbanístics. Les previsions sobre ordenació de l'edificació, usos i elements d'urbanització dels sectors que continguin els plans parcials urbanístics han de respondre als criteris derivats de les exigències del desenvolupament urbanístic sostenible. 

2. Els plans parcials urbanístics han de contenir les determinacions i la documentació previstes en la legislació urbanística vigent (articles 65 i 66 L.U, 45 R.P.U. i concordants), a més d'incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del sector. 

3. Les determinacions del planejament parcial han de tenir la precisió suficient per a permetre la seva immediata execució. Específicament han d'assenyalar les alineacions i les rasants de la vialitat i els paràmetres d'ordenació dels volums, encara que aquests poden preveure's de forma alternativa i concretar-se en la reparcel·lació o en les llicències d'edificació. Així mateix, els plans parcials han de preveure la delimitació dels polígons, si escau, i el sistema d'actuació aplicable a cadascun. 

4. Els plans parcials han de reservar per habitatges de protecció pública el 20% del sostre corresponent a l'ús residencial, tret que la comissió territorial d'urbanisme disminueixi en casos especials aquesta reserva a proposta municipal. 

5. El pla d'etapes de les obres i dels serveis dels plans parcials no pot preveure un termini superior a sis anys per a l'execució total de la urbanització del sector. 
Si es delimita més d'un polígon d'actuació, s'ha de fixar l'ordre de prioritat entre ells. 

6. (M)D'acord amb l'article 65 L.U., els plans parcials urbanístics poden precisar les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques i establir criteris respecte de les obres no bàsiques, de tal forma que només calgui una concreció posterior mitjançant un projecte d'urbanització complementari. Les obres i els elements de la urbanització que es prevegin en els plans parcials i en els projectes d'urbanització, a càrrec de la propietat del sòl, han de respondre a les exigències del desenvolupament urbanístic sostenible i han de garantir uns estàndards elevats de qualitat de vida; aquestes exigències s'han de concretar en aspectes com l'amplada suficient dels carrers i vies, una urbanització adients dels espais lliures, mobiliari urbà adequat, instal·lació de contenidors soterrats per a la recollida de residus sòlids urbans (no obstant, en àmbits on l'ús principal sigui l'industrial s'admetran altres tipus de contenidors adequats), correcta mobilitat de les persones amb disminució, etc. 

7. Aquest Pla d'ordenació determina, d'acord amb la legislació urbanística vigent (article 58.6 L.U.), quant a cadascun dels sectors de sòl urbanitzable delimitat, l'índex d'edificabilitat bruta, la densitat màxima, sense superar en cap cas els 100 habitatges/Ha., i els usos principals i compatibles. Respecte del sòl urbanitzable no delimitat, el Pla estableix les magnituds màximes o mínimes de les actuacions en funció dels diferents usos, les intensitats màximes d'aquests usos, les connexions amb infraestructures exteriors i els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta. 

8. Quan els plans parcials urbanístics siguin d'iniciativa privada s'ha de preveure, a més de les determinacions a què es refereix la legislació urbanística vigent en general, l'aportació de la documentació relativa a l'estructura de la propietat, a la viabilitat econòmica de la promoció, als compromisos que s'assoleixen i a les garanties de compliment de les obligacions. 

9. (M)Els plans parcials urbanístics poden completar i desenvolupar les previsions d'aquest Pla d'ordenació, però no modificar-les, tal com disposa la normativa urbanística vigent (articles 13.1 i 55.4 L.U.). 


Art. 17.- Plans especials urbanístics i plans de millora urbana 

1. Poden formular-se plans especials urbanístics per a qualsevol dels objectius previstos en la legislació urbanística vigent (articles 67 L.U., 76 R.P.U. i concordants). 

2. Aquest Pla d'ordenació preveu l'elaboració d'un pla especial del ferrocarril, tenint en compte l'expectativa imminent de soterrament i de cobriment de les vies ferroviàries a què fa referència l'article 179 d'aquestes Normes. 

3. Les diferents determinacions del plans especials urbanístics es concreten en l'article 67 L.U. i en els articles 76 i 86 del R.P.U. 

4. En el sòl urbà no consolidat es poden formular plans de millora urbana per a completar el teixit urbà o realitzar operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació, de transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl, de sanejament de poblacions i altres de similars, i en el sòl urbà consolidat els plans de millora poden completar o acabar la urbanització i/o regular la composició volumètrica i de façanes. En els termes previstos a l'article 12.1, determinats polígons d'actuació urbanística tenen en realitat la consideració de sectors subjectes a Pla de millora urbana, plans que han de definir les característiques, el traçat i el cost de les obres d'urbanització. 

5. Aquest Pla d'ordenació preveu i delimita expressament, en sòl urbà i amb aquesta denominació, un sector subjecte a pla de millora urbana (Pla de Millora Urbana del Carrer Comerç), que abasta les illes compreses entre l'avinguda de Barcelona, la carretera de Vilanova, l'amplada del carrer del Comerç i l'eix del carrer de Sarriera, més les dues illes delimitades a eix pels carrers de Sarriera, Dr. Fleming, Dr. Jané i Miquel Torres. L'àmbit descrit té la consideració de sòl urbà no consolidat. L'esmentat pla de millora urbana ha de ser formulat per iniciativa municipal, en el termini d'un any des de l'aprovació definitiva del POUM, i ha d'establir les condicions d'ordenació, d'edificació i d'ús de les superfícies compreses dins l'àmbit del pla que es considerin més adequades, tenint en compte la nova situació urbana (nou eix urbà) que ha de generar el previst soterrament i cobriment de les vies ferroviàries de Vilafranca. S'incorpora una fitxa específica de l'esmentat Pla de millora urbana. 

Regeixen per al sector subjecte a pla de millora urbana descrit en l'apartat anterior les prescripcions següents: 

     a) L'edificabilitat es correspon amb la calculada per a les illes incorporades en el sector delimitat (en m2 de sostre/m2 de sòl), segons el PGOU anterior. L'edificabilitat bruta global del sector és d' 1,41 m2st/m2s, i la neta de 2,5 m2st/m2s. 

     b) La densitat admissible màxima serà de 1 habitatge per cada 90 m2 de sostre destinat a habitatges. 

     c) L'ús principal serà el d'habitatge, amb un límit màxim de 2/3 del sostre total. La resta es podrà destinar a usos terciaris (comerç, oficines, hotel) i industrials compatibles amb l'ús residencial. S'admet l'ús vitivinícola de celler de criança (envelliment, segones fermentacions en ampolla o similars i comercialització, però no producció amb entrada de raïm). 

     d) L'Ajuntament ha de rebre gratuïtament sòl amb aprofitament urbanístic, d'acord amb els percentatges que estableix l'article 43 L.U. 

     e) El 20% del sostre total destinat a l'ús d'habitatge de nova implantació s'ha de reservar a habitatge de protecció pública. 

     f) El pla comportarà la reurbanització de tots els carrers que siguin incorporats en la seva delimitació. 

     g) El sostre resultant de l'aplicació de l'índex d'edificabilitat bruta a vials actuals, haurà de comportar la reserva d'una superfície de sòl igual a un terç de la superfície de sostre generada, per a destinar-la a zona verda i/o equipaments, que se sumarà als sistemes actualment delimitats dins l'àmbit. 

6. Els plans especials urbanístics i els de millora urbana han de contenir les determinacions i la documentació establerta per la legislació urbanística vigent (articles 67 i 68 L.U.) 

Es declara expressament vigent, en tot allò que no resulti contradictori amb les determinacions d'aquest Pla d'ordenació, el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del nucli antic de Vilafranca (centre vila), aprovat pel ple municipal el 14 d'abril de 1996 i per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 18 de desembre de 1996. . S'incorpora com annex d'aquest Pla el contingut de les determinacions del Pla especial (PERI) esmentat. 

Art. 18- Catàleg de béns a protegir 

Quant a les mesures de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges, béns culturals, conjunts urbans, etc., aquest Pla d'ordenació declara expressament la vigència del Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès, aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el dia 13 de juliol de 1988. L'esmentat Pla especial canvia de rang normatiu, i les seves determinacions resten incorporades com a pròpies d'aquest Pla d'ordenació. S'incorpora com annex d'aquest Pla el contingut de les determinacions del Pla especial i catàleg esmentat. 


Art. 19- Adequació del planejament de desenvolupament al Pla d'ordenació 

1. Els plans parcials urbanístics poden completar les previsions d'aquest Pla d'ordenació, però no modificar-les. 

2. Els plans especials urbanístics no poden modificar les determinacions essencials del Pla d'ordenació, en particular les que regulen l'edificabilitat, la densitat i l'ús del sol, si bé les poden precisar, i no poden en cap cas classificar sòl. 

3. Els plans de millora urbana han de mantenir amb el Pla d'ordenació les relacions que es deriven de l'article 68 L.U. 


Art. 20- Supressió de barreres arquitectòniques 

Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d'aquest Pla d'ordenació han de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic, i no poden ser aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, i en els corresponents reglaments de desenvolupament. 


Art. 21- Precisió de límits 

1. Els límits de les zones, polígons d'actuació, sectors o sistemes urbanístics, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot document topogràfic, poden precisar-se en el corresponent planejament de desenvolupament, d'acord amb els criteris següents: 

     a. Els ajustaments que es produeixin han de respondre a: 

        1) alineacions o línies d'edificació vigents,
        2) característiques topogràfiques del terreny,
        3) límits de la propietat rústica o urbana,
        4) existència d'arbres o d'altres elements d'interès 

     b. Els esmentats ajustaments no han de produir distorsions en la forma dels àmbits de les zones, polígons, sectors o sistemes, ni augments o disminucions de superfície de més del 5% en relació amb les superfícies delimitades en els plànols d'ordenació a escala més gran que es fixin en aquest Pla . 

     c. No pot alterar-se la delimitació d'un element del sistema urbanístic d'espais lliures o d'equipaments comunitaris, si això suposa la disminució de la seva superfície. 

2. Quan un dels límits hagués estat precisat per un pla parcial urbanístic o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablerts i mantinguts per aquest Pla d'ordenació, aquell límit s'ha d'adaptar a allò que s'hagués definit pel pla parcial.

Accessibilitat