Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Capítol IV. Sistema d'ordenació d'edificació aïllada

Art. 98.- Conceptes 

Els paràmetres propis del sistema d'ordenació en edificació aïllada són: 

a. forma i mida de la parcel·la
b. ocupació màxima de parcel·la
c. alçada reguladora màxima
d. nombre màxim de plantes
e. separacions mínimes i
f. edificacions auxiliars 


Art. 99.- Desenvolupament del volum edificable 

1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements sortints, pot desenvolupar-se, segons la zona o sector, en una o més edificacions principals, i destinar-se una part del volum a edificacions auxiliars. 

2. Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatges , o un nombre màxim d'unitats d'edificació independents resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, aquests límits s'han de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segon l'índex d'edificabilitat. 


Art. 100.- Ocupació màxima de parcel·la 

1. L'ocupació màxima de parcel·la s'amida per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints. 

2. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no poden ultrapassar l'ocupació màxima de parcel·la, excepte quan es fa un esment explícit de fer-ho possible. 


Art. 101.- Sòl lliure d'edificació 

1. Els terrenys que quedin lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la no poden ser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació, o edificacions aixecades com a construccions auxiliars en els casos que es faci manifesta la seva possibilitat. 

2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües poden establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, i la indivisibilitat ha d’inscriure’s amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes Normes per als patis mancomunats i segons allò previst, si és el cas, respecte dels espais lliures privats mancomunats. 


Art. 102.- Alçada màxima i nombres de plantes 

1. L'alçada màxima de l'edificació es determina en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.
En aquells casos en què per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que tinguin la consideració de planta baixa s’han de subjectar a l'alçada màxima que correspongui en funció de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no pot superar aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.
Les cotes de referència de les plantes baixes no poden en cap cas ser establertes amb una variació absoluta de més-menys un metre en relació amb la cota natural del terreny. Es pren com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de planta baixa. 

2. Per damunt de l'alçada màxima, només es permeten els elements previstos en l’article 92.3, lletres a) a f), d’aquestes Normes. 

3. Llevat dels supòsits en què s'estableixi de forma específica, l’equivalència entre plantes i alçada amidada en metres es regula per la taula següent: 
 

PB 4,5m
PB 1 7,5m
PB 2 10,5m
PB 3 13,5m
PB 4 16,5m
PB 5 19,5m




Art. 103.- Separacions mínimes 

1. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints. 

2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, han de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveix per a donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis, i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure. En qualsevol altre cas hom s'ha d'ajustar a allò disposat en relació amb l'ocupació màxima de parcel·la. 


Art. 104.- Construccions auxiliars 

1. Es pot permetre en aquest sistema d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestidor, estables, bugaderies, rebost, hivernacles, garites de guarda i d'altres similars. 

2. L'espai, sostre i volum de les construccions auxiliars computen a efectes d'ocupació i edificabilitat màximes. 

3. No afecten a aquestes construccions les determinacions sobre separacions mínimes. No obstant, mai no poden ubicar-se en el front o façana. 


Art. 105.- Tanques 

1. Les tanques que donin a espais públics s'han de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants existents, encara que en determinats casos es permetrà de retirar-les o recular-les en part, amb la finalitat de relacionar més bé l'edificació del vial.
En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública s'ha de mantenir, sistematitzat amb jardineria, a càrrec de la propietat del sòl. 

2. L'alçada màxima de les tanques opaques als límits restants en cap cas no pot ultrapassar l'alçada d’ 1,50 m., amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit. 


Art. 106.- Adaptació topogràfica i moviment de terres 

Les plataformes d’anivellació de la vora dels límits no es poden situar a més d’ 1,50 m. per sobre, o a més de 2,20 per sota, de la cota natural del límit.
Les plataformes d’anivellació en interior de parcel·la (menys els soterranis) s'han de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als límits. Els murs d’anivellació de terres en els límits no poden arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,50 m. per sobre de la cota natural del límit ni a una alçada superior a 2,20 m. per sota de la cota natural de límit. Els murs interiors de contenció de terres no poden ultrapassar, per la part vista, una alçada de 3,70 metres.