Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Capítol V. Sistema d'Ordenació segons volumetria específica

Art. 107.- Distribució de l'edificabilitat neta 

1. La distribució de l'edificabilitat neta es fixa mitjançant l'assignació a cada parcel·la destinada a l'edificació privada de l'índex d'edificabilitat corresponent. 

2. Els paràmetres específics corresponents a l'objectiu de distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les són els següents:
   a. forma i mida de la parcel·la;
   b. ocupació màxima de parcel·la, i
   c. llargada mínima de façana 


Art. 108.- Ordenació de la forma de l'edificació 

1. L'ordenació de la forma de l'edificació s’ha de contemplar en el pla parcial o en el pla especial urbanístic, segons el cas, mitjançant una de les modalitats següents:
   a. Configuració unívoca, havent-se de determinar:
    - alineacions d'edificació
    - cotes de referència de la planta baixa
    - alçada màxima i nombre de límit de plantes
   b. Configuració flexible, determinant-se els perímetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa. 

2. La superposició de la forma de l'edificació, determinada respecte a alguna de les modalitats establertes en el número anterior, delimita les unitats d'edificació independent i les parets que cal construir en règim de mitgeres. 

3. La col·locació relativa de les edificacions es regula mitjançant els següents paràmetres:
   a. separació mínima entre edificacions i
   b. separació mínima de l'edificació als límits de la zona i als eixos de vial. 

4. Llevat dels supòsits en què s'estableixi de forma específica, l’equivalència entre plantes i alçada amidada en metres es regula, per aquesta ordenació, per la taula següent: 
 

PB 4,5m
PB 1 7,5m
PB 2 10,5m
PB 3 13,5m
PB 4 16,5m
PB 5 19,5m



Art. 109.- Ocupació màxima de parcel·la 

1. Els paràmetres de distribució de l'edificabilitat neta són els definits amb caràcter general per a tots els sistemes d'ordenació. 

2. Com a excepció al que disposa l’apartat anterior, es fixa específicament, per a aquest sistema d'ordenació, el paràmetre de percentatge màxim d'ocupació en planta baixa.
L'ocupació s'amida per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints. 

3. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions poden sobrepassar l'ocupació màxima de la parcel·la en planta baixa. Poden ocupar fins a un trenta per cent en planta soterrani del corresponent a l'espai lliure d'edificació que sigui de propietat privada. 


Art. 110.- Cota de referència de la planta baixa 

1. El planejament derivat ha de completar les determinacions o previsions del Pla d’ordenació, d’acord amb les prescripcions o determinacions següents: 

   a. regulació del moviment de terres que comporti el procés d'urbanització; i
   b. cotes de referència dels plans d’anivellament i terrassament en què es sistematitzi el sòl edificable. Aquestes dades es fixen en els plànols d’anivellaments i rasants i en els d'ordenació de l'edificació; també es fixen, en aquests plànols, les anivellacions o rasants de les vies, places i altres espais lliures.
Com a pla d’anivellació hom pot adoptar la cota natural del terreny, encara que per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny. 

2. Hi poden haver diferents cotes de referència per a un mateix edifici. Sigui quina sigui la modalitat de precisió de la planta baixa, les cotes de referència fixen la base d'amidament de l'alçada màxima de l'edificació. 

3. Les cotes fixades en el pla parcial o en el pla especial s'han de respectar, encara que poden augmentar o disminuir, sense ultrapassar els 0,60 m., quan l'execució del projecte exigeixi una adaptació o un reajustament dins d'aquests límits, o quan una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació. La justificació del canvi de cota s’ha de contenir en la documentació tècnica que s’acompanyi amb la sol·licitud de llicència urbanística. 


Art. 111.- Paràmetres en la configuració unívoca 

En aquesta modalitat de l'ordenació de la forma de l'edificació s'han de tenir en compte les regles següents: 

1ª Alineacions d'edificació. Són alineacions d'edificació les precisades en el planejament derivat, que determinen els límits de la planta baixa.
Si el pla parcial o el pla especial no contenen regles sobre reculades cal aplicar, en tot allò compatible amb la regulació específica, les normes aplicables al sistema d'ordenació de l'edificació segons alineacions de vial. 

2ª Alçada màxima i nombre de plantes.
   a. L'alçada màxima de l'edificació es compta a partir de la cota de referència de la planta baixa. Quan l'edificació es desenvolupi esglaonadament, a causa del pendent del terreny, els volums d'edificació que es construeixen sobre cada una de les plantes, conceptuades com a baixes, o part de la planta, s'han d’ajustar a l'alçada màxima que correspongui en funció de cada una d'aquestes plantes o parts de planta. L'edificabilitat total no ha de superar la que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.
   b. Per sobre de l'alçada màxima només es permeten els elements previstos en l’article 92.3, lletres a) a f), d’aquestes Normes. 


Art. 112.- Paràmetres de la configuració flexible 

1. Els paràmetres específics d'aquesta configuració de l'ordenació de l'edificació són el perímetre i el perfil regulador. 

2. S'entén per perímetre regulador de l'edificació les possibles figures poligonals definides en el pla parcial o en el pla especial per a determinar la posició de l'edificació. Totes les plantes i vols han d'estar compresos dins d'aquesta figura poligonal.
L'ocupació de l'edificació en planta baixa no pot ser superior al 80% de la superfície continguda dins de cada perímetre regulador. 

3. S'entén per perfil regulador totes aquelles limitacions adreçades a determinar el màxim envoltant de volum dins del qual es pugui inscriure el volum de l'edificació que correspongui a cada parcel·la per la seva intensitat d'edificació.
Quan es pretén que l’envoltant vingui limitat superiorment per un pla horitzontal, és suficient limitar l'alçada d'aquest pla. Quan el límit superior esmentat tingui una altra forma constant per a qualsevol secció normal a un eix de la planta, és suficient la fixació del perfil del límit esmentat. En els altres casos, els plans derivats adopten les mesures de representació adients per a la clara fixació de les limitacions esmentades. 

A les zones o sectors per a les quals aquestes Normes fixen alçada màxima, l'envoltant del volum màxim no la pot ultrapassar. En els altres casos, el perfil regulador no pot assolir alçades que superin més de tres plantes pis, nombre de plantes que resultaria d'esgotar en cada planta pis la superfície compresa dins del perímetre regulador. 


Art. 113.- Localització relativa de l'edificació 

1. Els paràmetres que regulen la localització relativa de les edificacions són els següents:
   a. separacions mínimes entre edificacions; i
   b. separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona.
El règim d'aquests paràmetres és l'establert en aquest article, completat, si de cas, per les determinacions del planejament urbanístic derivat. 

2. La separació mínima entre edificacions o cossos d'edificació pretenen la preservació de la intimitat i l'assegurament de nivells convenients d’il·luminació i assolellament.
   a. A efectes de preservació de la intimitat la distància mínima entre dos edificis propers és la següent:
     - Edificis de Pb, Pb 1P i Pb 2P: 4 m.
     - Edificis de Pb 3P i Pb 4P: 10 m.
     - Edificis de Pb 5P: 18 m.
     - Edificis de més de PB 5P: 20 m. 

   b. A efectes d’il·luminació i d’assolellament, la conjuminació de les distàncies entre edificacions amb llurs alçades -determinats ambdós paràmetres en el planejament derivat- és aquella que asseguri a totes les plantes de l'edificació, pel cap baix, una hora de sòl entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.
La condició d'una hora de sol a tota planta d'edificació s'amida de la manera següent:
    b.1) En edificis la profunditat edificable dels quals o l'amplada sigui inferior als 16 metres hi ha d'haver una disposició perquè no quedi sense sol, en una longitud de façana superior a 5 metres, una de les façanes situades en la direcció del llarg de l'edificació, una vegada projectades a diferents hores les ombres de les edificacions properes.
No obstant, quan s'estableixen habitatges sense ventilació creuada (sense donar a dues façanes oposades), les condicions anteriors d'assolellament s’han de complir a totes les façanes de l'edificació en la direcció de la seva llargada.
    b.2) En els edificis la profunditat edificable dels quals o l'amplada sigui superior als 16 metres, s'han de complir les condicions anteriors d'assolellament en totes les façanes de l'edificació en la direcció de la seva llargada.
    b.3) Quan una edificació es projecti amb reculades a la façana, aquestes han de complir les dimensions mínimes dels patis de ventilació, sense que siguin aplicables als plans de l'edificació que les delimiten les anteriors condicions d'assolellament. 

3. Per a determinar les distàncies a eixos de vies bàsiques o en la perifèria dels sectors, les edificacions que segons el planejament derivat puguin aixecar-se amb façana a aquesta xarxa viària bàsica o pròxima als límits del sector s'han de preveure de manera que estiguin dins un pla que contingui l’eix de la via o el límit del sector, segons el cas, i que formi amb el pla horitzontal un angle de seixanta graus. En el cas de línia corba, el pla es delimita en cada punt per la corresponent tangent.