Art. 114.- Bases de la regulació
1. El Pla d'ordenació regula de forma detallada els usos a què poden ser afectats els terrenys classificats com a sòl urbà.
2. En el sòl urbanitzable, el Pla d'ordenació assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles.
3. En el sòl no urbanitzable, el Pla d'ordenació regula els usos admissibles, i s'entenen prohibits els no admesos expressament.
4. Atesa la seva significació, en el marc d'aquestes Normes es regulen de forma específica els usos industrial, d'aparcament, extractiu, terciari i d' habitatge.
5. En la regulació de les zones i sectors, les condicions d'ús fan referència a les classes d'usos previstos en aquest capítol , esmentant els números d'aquesta relació.
Art. 115.- Conceptes
1. S'entén per ús admissible aquell la implantació del qual és permesa pel Pla. Els espais adscribibles a un ús admissible poden ser limitats. A més a més, es poden regular de forma diferenciada les unitats d'implantació de cada ús.
2. S'entén per ús prohibit aquell la implantació del qual no és permesa pel Pla.
3. S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector o àmbit de planejament.
4. S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el pla parcial urbanístic que ordeni un sector de planejament.
5. Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global. Correspon al pla parcial urbanístic la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per a assegurar la no pertorbació dels usos global i complementaris.
Art. 116.- Desenvolupament de la regulació d'usos
1. En sòl urbà, mitjançant ordenances específiques, poden fer-se més restrictives les determinacions del Pla d'ordenació pel que fa a la localització i característiques dels usos admesos.
2. Aquest Pla dóna plena cobertura a l'Ordenança reguladora dels establiments de pública concurrència, aprovada definitivament per l'Ajuntament de Vilafranca el 16 d'abril de 2002. Per tant, tots els aspectes de l'esmentada Ordenança amb transcendència urbanística (usos admesos, limitacions d'ubicació d'establiments en determinats indrets, etc.), es consideren part integrant del Pla d'ordenació, si bé la seva alteració es subjecta al procediment propi d'aprovació de les ordenances municipals.
3. Els plans especials urbanístics i els plans de millora urbana poden:
a. restringir les localitzacions i les característiques dels usos.
b. prohibir usos admesos pel Pla d'ordenació.
c. admetre usos no contemplats pel Pla d'ordenació, sempre que siguin compatibles amb els expressament establerts pel Pla .
4. En el sòl urbanitzable, el pla parcial urbanístic regula detalladament els usos admesos.
5. En sòl no urbanitzable, els plans especials urbanístics per a la millora del medi rural poden prohibir usos que resultin perjudicials per al medi.
6. En general, els plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden establir limitacions d'usos.
Art. 117.- Classes d'usos
A- Segons la seva funció:
1. Ús d' habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar. S'estableixen les categories següents:
1. Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge, situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu.
2. Habitatge plurifamiliar. És l'edifici per habitatge plurifamiliar, amb accés i elements comuns.
2. Ús hoteler, que comprèn els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram d'hostalera, així com també els càmpings d'acord amb la seva condició d'establiment d'allotjament turístic. En tot cas, cal tenir present allò que preveu la Llei 13/2002, de turisme, pel que fa a l'ús hoteler.
3. Ús de bar, restaurant i similars.
4. Ús comercial. És l’ús que correspon a locals oberta al públic, destinats al comerç al detall, i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, plantxat i similars. Aquest ús no implica l’adscripció de la totalitat d’un edifici. D’acord amb l’article 6 i 9 del Decret Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials, els petits establiment comercials (PEC) de superfície inferior a 800m2 es poden implantar en sòl urbà i urbanitzable, on l’ús residencial sigui el dominant i sense arribar a configurar un gran establiment comercial (GEC) col•lectiu o un gran establiment comercial territorial (GECT). Els mitjants (MEC) i grans establiments comercials territorials (GECT) es poden implantar en la trama urbana consolidada (TUC) del municipi. Excepcionalment els mitjans (MEC) i gran establiments comercials (GEC i GECT) es poden implantar fora de la TUC quan concorrin totes les condicions que descriu l’article 9.3.b del Decret Llei 1/2009 esmentat. Pel que fa als establiments comercials singulars (ECS), concretament de venda a l’engròs, els dedicats, essencialment, a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció articles de sanejament i els centres de jardineria i vivers, es poden implantar en tots els àmbits on els planejament urbanístic ho prevegui, d’acord amb les determinacions dels articles 6 i 9 del Decret llei 1/2009 esmentat.
Els àmbits i zones que estan fora dels límits de la TUC actual, per a la implantació d’establiments comercials, canvis d’activitat o ampliacions de mitjans (MEC) i grans (GEC i GECT) establiments comercials, també hauran de complir els criteris de localització de l’art 9 del Decret Llei 1/2009.
L’establiment d’oferta comercial al detall resta subjecte a allò que determina la normativa sectorial vigent en matèria comercial.
5. Ús d'oficina. En aquest ús s'inclouen les activitats administratives, professionals i burocràtiques de caràcter públic o privat, les de banca, borsa , assegurances, serveis financers i les que, amb caràcter anàleg, realitzen empreses privades o públiques, i els despatxos professionals.
En aquest ús es distingeix entre el supòsit en què l'ús d'oficina coincideix amb altres usos en el mateix edifici i l'ús d'oficines exclusiu, que implica la completa adscripció de l'edifici a aquest ús.
6. Ús de magatzems.
1. És l'ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç, els locals de comerç a l'engròs i els magatzems no inclosos ni directament lligats a l'activitat manufacturera.
2. Els usos comercials i de magatzems que, per llurs característiques (matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats) originin molèsties o generin riscs per a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es regeixen pel que s'estableix per a l'ús industrial.
3. El creixement de l'oferta comercial al detall en sectors industrials, en format de mitjà i gran establiment comercial, s'ha d'adequar a allò que determina la normativa sectorial vigent en matèria comercial.
7. Ús industrial.
S'hi comprenen les activitats següents:
1. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa (stockage).
2. Indústries de materials per a la construcció.
3. Garatges.
4. Els tallers de reparació i les estacions de servei.
5. Agències de transport.
6. Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns.
7. Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.
8. El creixement de l'oferta comercial al detall en sectors industrials, en format de mitjà i gran establiment comercial, s'ha d'adequar a allò que determina l'article 9.5 de la normativa del PTSEC.
8. Ús industrial vitivinícola i agrícola en general.
Aquest ús comprèn totes les activitats de celler de criança (abasta l'envelliment, la segona fermentació i la comercialització de vins o similars, però no l'entrada ni la manipulació del raïm), i les de manipulació, dipòsit i elaboració de productes derivats de la vinya. També comprèn les altres activitats industrials lligades a l'agricultura i a la ramaderia.
9. Ús sanitari-assistencial.
1. Ús sanitari-assistencial. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.
2. L'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i els establiments similars.
3. També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari, com geriàtrics, residències assistides, centres sociosanitaris, etc.
10. Ús educatiu. Aquest ús comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats.
11. Ús socio-cultural. Aquest ús comprèn les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis i similars.
12. Ús religiós. Aquest ús comprèn les activitats de culte o directament lligades als edificis de culte.
13.1. Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota mena, amb exclusió de les discoteques.
13.2. Discoteques.
14. Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i l' ensenyament dels exercicis de cultura física i esports.
15. Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions administratives afectes a qualsevol Administració pública.
16. Abastiment. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors.
17. Bombers.
18. Cementiri.
19. Ús agrícola, forestal i ramader. Inclou totes les activitats de conreu i directament derivades d'aquestes, així com les explotacions forestals i les granges.
20. Ús de vialitat. És l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones.
21. Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d'extracció de zones i moviments de terres en general.
22. Ús de caràcter mediambiental. Integra les activitats, públiques i privades, que s'engloben dins del concepte del medi ambient.
B- Per la seva naturalesa:
1. Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col·lectius, privats i comunitaris.
2. Es consideren usos públics aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública.
3. Es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, establint-se una relació que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes.
4. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de propietat privada.
5. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.
Art. 118.- Usos provisionals
1. Es consideren usos provisionals els que no estant prohibits per aquestes Normes s'estableixen de manera temporal, no requereixen obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució del planejament.
2. Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que estableix l'article 53 de la L.U., a precari. Els usos i obres han de cessar o d' enderrocar-se sense dret a indemnització quan el municipi acordi la revocació de l'autorització. No poden iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui en les condicions esmentades en el Registre de la Propietat.
REGULACIÓ DE L'ÚS EXTRACTIU
Art. 119.- Definició
1. Es consideren àrees extractives aquells sòls en els quals es realitzen activitats d'extracció o moviment de terres, àrids o qualsevol tipus de roca.
2. Aquestes activitats sempre tenen caràcter temporal i provisional.
Art. 120.- Prohibició
Es prohibeix qualsevol activitat extractiva en els sòls urbà i urbanitzable.
Art. 121.- Regulació de l'ús extractiu
1. Les activitats extractives estan sotmeses al règim d'autorització o llicència ambiental d'acord amb el que preveu el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental.
2. Les activitats extractives estan sotmeses a llicència municipal, i als compromisos de restauració d'acord amb el marc legal bàsic referent a la protecció i restauració dels espais afectats per les activitats extractives a cel obert.
3. A més, l'atorgament de les corresponents autoritzacions ambientals, està subordinat al compliment dels requisits següents:
a. El respecte a les condicions paisatgístiques rurals pròpies del Penedès.
b. La conservació dels boscos i de les arbredes.
c. No desviació, disminució o pol·lució dels corrents d'aigües superficials o subterrànies.
d. La preservació de l'ambient natural de les riberes i torrents.
El Pla d'ordenació urbanística municipal no ha previst cap localització específica amb prioritats per a l'autorització d'activitats extractives.
Art. 122.- Documentació de la sol·licitud de llicència
La sol·licitud de llicència municipal ha de concretar necessàriament els punts següents:
a. Memòria sobre l'abast de les activitats que es pretenen desenvolupar, assenyalant específicament els desmunts o terraplens previstos, la durada aproximada de l'explotació i el compliment de les condicions i requisits a què es refereix l'article anterior.
b. Menció específica de les precaucions adoptades per a no afectar la conformació del paisatge.
c. Testimoni fefaent del títol de propietat del terreny on es vol fer l'extracció. Si el sol·licitant de l'autorització no és el propietari, a més, ha de presentar el corresponent permís de la propietat.
d. Descripció de les operacions d'extracció amb els perfils corresponents. S'ha d'exposar també l'estat en que quedarà el terreny un cop efectuada l'extracció i les operacions que el sol·licitant de la llicència es compromet a realitzar per a reintegrar els sòls afectats al seu entorn paisatgístic.
Aquesta descripció de les operacions d'excavació o desmunt s'ha d'acompanyar d'un estudi enfocat a la restitució de l'espai volumètric generat per l'extracció, que retorni la finca al seu estat original com espai natural, considerant-se a aquests efectes com a elements fonamentals a conservar les característiques superficials de pendent i vegetació i les subterrànies de granulometria i de dinàmica hidrogeològica local.
e. Estudi geològic sobre la delimitació de l'espai de l'explotació en profunditat i en funció de la hidrogeologia local, per a demostrar que l'extracció no sobrepassarà en cap cas les cotes màximes de les diverses oscil·lacions de nivell freàtic.
f. Indicació del volum de terra i roca que s'han de remoure i/o del volum d'àrids que s'extraurà.
g. Garanties suficients de caràcter patrimonial respecte a allò previst en els paràgrafs anteriors.
Art. 123.- Altres requisits
1. L'Ajuntament pot denegar la llicència, malgrat el compliment de tots els punts anteriors, quan consideri que la realització de les activitats extractives pugui afectar negativament, d'acord amb criteris objectius, la morfologia, el paisatge i l'ambient del terme.
2. L'efectivitat de la llicència resta condicionada a la prestació o establiment de les garanties econòmiques i de tot ordre corresponents.
3. Quan, per a la restitució de les condicions naturals, sigui necessària la repoblació d'arbres, s' ha d'imposar al titular de la llicència l'obligació d'efectuar-la amb arbres de l'espècie preexistent i de tenir cura de la plantació fins que hagi arrelat i pugui desenvolupar-se de forma natural i autònoma.
DISPOSICIONS SOBRE L'ÚS D'APARCAMENT I ESTACIONAMENT
Art. 124.- Definició
1. S'entén per "estacionament" l'àrea en espai obert fora de la calçada, especialment destinada a parada o terminal de vehicles automòbils.
2. Es designen amb el nom de "garatge i/o aparcament" els espais situats en el subsòl, sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles, tant per a ús privat com en règim d'explotació econòmica, per a la instal·lació dels quals és preceptiva la llicència o el permís ambiental, quedant exclosos d'aquesta obligació els garatges dels habitatges unifamiliars, fins a un màxim potencial de tres vehicles.
3. Les condicions de construcció s'apliquen als locals i instal·lacions per aparcament o garatges.
Art. 125.- Reserva d'espais per a estacionament i condicions
1. Els plans parcials urbanístics , els plans de millora urbana i el plans especials urbanístics, si es deriva de les seves finalitats, han de preveure sòl per a estacionament, en funció de l'edificabilitat i dels usos, de manera que s'asseguri suficient espai per a parades terminals de vehicles automòbils. Igualment, en la regulació dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, i en els corresponents plànols d'ordenació, es contenen determinacions específiques per alguns espais adscrits a l'esmentat ús.
2. Les determinacions o exigències mínimes previstes per a qualsevol espai d'estacionament fora de la calçada han de respectar les regles següents:
a. Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a m2 d'estacionament resulti un nombre fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor de la meitat es pot descomptar. Tota fracció superior a la meitat s'ha de computar com a un espai més per a estacionament.
b. Els espais d'estacionament exigits en aquestes Normes s'han d'agrupar en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a "buits urbans", ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.
c. Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de maniobra, per a cada plaça d'estacionament s'ha de preveure, com a mínim, una superfície de sòl de 2.30 m. d'amplada per 4,80 m. de llargària.
d. Qualsevol espai d'estacionament s'ha d'obrir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui suficient per a l'accés i la sortida dels vehicles, coherentment amb el moviment de trànsit.
e. Els espais oberts per a estacionament s'han d'integrar en el paisatge urbà. A aquests efectes, s'han d'establir els voltants necessaris de l'arbrat, jardineria, talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.
f. A les àrees d'estacionament no és permesa cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació.
Art. 126.- Previsió d'aparcament en els edificis
1. Els edificis de nova planta, llevat dels que es construeixin a les zones 7, 8 i 9, i en la 10 sempre que en aquest darrer cas el vial al que donin façana tingui una amplada inferior a 6 m., s'han de projectar de manera que comptin amb plaça d'aparcament a l'interior de l'edifici o en terrenys edificables del mateix solar, a raó de 20 (vint) m2 mínims per cada plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies, i excloses les instal·lacions de servei.
2. Les places mínimes d'aparcament que s'han de preveure són les següents:
A) Edificis d'habitatges
a. En sòl urbà, una plaça per cada habitatge menor de 100 m2 construïts i 1,2 places per cada habitatge més gran de 100 m2 construïts, sempre que l'edifici tingui més de 3 habitatges.
b. En sòl urbanitzable, objecte d'un pla parcial urbanístic, i en el sòl urbà objecte d'un pla especial urbanístic o de millora urbana, les que es fixin en aquests mateixos plans, amb el límit mínim d' 1,2 places per cada 100 m2 d'edificació, en espais tancats per projectes de nova planta, completant-se l'estàndard legal mitjançant la reserva de superfície d'estacionament.
c. (M)En els edificis d'habitatges de nova planta de promoció pública i règim protegit de lloguer, una plaça per cada 100 m2 construïts.
B) Edificis adscrits a l'ús d'oficines
Una plaça d'aparcament per cada 50 m2 de superfície útil dedicada a oficines o despatxos.
C) Edificis adscrits a l'ús comercial
La dotació d’aparcament prevista per als establiments comercials s’ha d’ajustar al que estableix la legislació sectorial vigent en matèria comercial.
Pel que fa a la dotació d’aparcament per els gran establiments comercials, i sempre que no estigui definida una tipologia específica que requereixi una dotació superior, s’haurà d’ajustar al que determina l’art. 12 del Decret 378/2006, d’un mínim de dues places per cada 100m2 edificats, que continua vigent d’acord amb la Disposició Transitòria Tercera del Decret Llei 1/2009, fins el desenvolupament reglamentari d’aquest.
En el seu defecte, i amb el caràcter de regulació mínima municipal, quan es compleixin simultàniament els tres requisits següents:
-Activitat comercial inclosa dins la Trama Urbana Consolidada (TUC) del municipi.
-Manca de dedicació de l’establiment comercial, en més del 70% de la seva superfície, a les activitat classificades dins el grups de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) següents: 651, 652 i epígrafs 6594, 6595, 6596 i 6598 del grup 659.
651: comerç al por menor de productes tèxtils, confecció, calçat, pell i articles de cuiro.
652: comerç al por menor de medicaments i productes farmacèutics, comerç al por menor d'articles de drogueria i neteja; perfumeria i cosmètics de tota mena; i productes químics en general; comerç al por menor d'herbes i plantes en herbolaris.
659.4: Comerç al por menor de llibres, diaris, articles de papereria escriptori; articles de dibuix i belles arts.
659.5: Comerç al por menor d'articles de joieria, rellotgeria, plateria i bisuteria.
659.6: Comerç al por menor de joguines, articles d'esport, prendes esportives de vestit i calçat i "tocado"; armes, cartutxeria i articles de pirotècnia.
659.8: Comerç al por menor denominat "sex-shop".
-Superfície de venda de totes les plantes de l’edifici amb destinació comercial superior als 400m2.
En aquests casos, s’ha de comptar com a mínim amb una plaça d’aparcament per cada 50m2 de superfície de venda.
Quan l’activitat, comercial o no, de l’establiment es destini a Serveis de Missatgeria i/o de Transport (grup IAE 722), la superfície a considerar, per a aquest establiment, no serà exclusivament la de venda o servei, sinó que serà la total (venda o servei + altres). Aquestes activitats, si computades d’aquesta forma excedeixen de 400m2, han de disposar sempre de places d’aparcament (una com a mínim per cada 50m2).
Fora de la Trama Urbana Consolidada (TUC), serà obligació comptar amb una plaça d’aparcament per cada 50m2 de superfície de venda, per a edificis de més de 400m2 de superfície de venda, sigui quina sigui la seva activitat comercial.
D) Locals destinats a ús industrial
Una plaça d'aparcament o estacionament per cada local de superfície superior a 200 m2, amb el mínim d'una plaça per cada 100 m2 de sostre.
E) Edificis adscrits a l'ús hoteler
Una plaça d'aparcament per cada 3 habitacions dobles o l'equivalent en senzilles.
F) Clíniques, Sanatoris, Hospitals
Una plaça d'aparcament per cada cinc (5) llits.
(M) En edificis amb usos coexistents, s'aplicaran aquestes previsions a tots i cadascun dels usos existents, amb independència de la superfície destinada a cada ús.
3. (M)Allò que s'ha disposat en l'apartat anterior sobre previsions mínimes de places d'aparcament és aplicable també als edificis que siguin objecte d'ampliació del volum edificat o bé quan s'augmenta el nombre d'habitatges existents. La previsió ha de ser la corresponent a l'ampliació. També s'apliquen aquestes previsions en els casos de modificació d'edificacions o instal·lacions que comportin un canvi d'ús. No obstant, quan el nombre d'habitatges sigui igual o inferior al resultat de dividir el sostre màxim residencial per 100 m2 i s'hagin esgotat totes les possibilitats tècniques de localització del nombre de places exigibles en el mateix edifici, s'admet que el nombre de places restants per complir els mòduls es localitzin en un altre edifici que no estigui allunyat més de 250m. de l'edifici objecte de llicència, mesurats pels eixos dels vials; en qualsevol cas s'ha de demostrar amb documents públics la vinculació real i efectiva d'aquests aparcaments a aquells usos que motiven la llicència.
En els edificis que es destinin totalment o parcialment a usos comercials en els quals no sigui possible ubicar-hi les places exigibles dins el mateix edifici, una vegada s’hagin esgotat totes les possibilitats tècniques de localització, s’admet que el nombre de places restants per complir els mòduls es localitzin en un altre edifici que no estigui allunyat més de 250m. de l’edifici objecte de llicència, mesurats pels eixos dels vials; en qualsevol cas s’ha de demostrar amb documents públics la vinculació real i efectiva d’aquests aparcaments a aquells usos que motiven la llicència.
S'entén que en un edifici hi ha impossibilitat tècnica de localització quan la parcel·la té una amplada igual o inferior a 5m, una geometria irregular (no es pot inscriure un cercle de 10metres d'amplada), la presència d'aqüífers o de desnivells que suposin apuntalament superiors a 9 metres o quan l'edifici o el seu entorn estan protegits pel Pla ESpecial i Catàleg.
4. A més de la reserva obligatòria de places d'aparcament, en els edificis que es destinin totalment o parcial a usos de venda al detall, grans magatzems de venda comercial, indústries i altres magatzems en general, s'ha de preveure dins de la finca i amb accés directe des de la via púbica un espai de càrrega i descàrrega, de tres metres d'amplada i fondària mínima de deu metres, per cada 1300 m2 de superfície de venda o fracció destinats a les activitats esmentades, amb un mínim de dues places a partir dels 1300 m2. En els edificis amb aquestes funcions de 800 a 1300 m2 de superfície de venda és suficient reservar una plaça de tres per vuit metres. Aquests espais només poden ser utilitzats per a la funció prevista. Resten exempts per tant de l'obligació de disposar d'aquest espai de càrrega i descàrrega els edificis o establiments descrits de superfície inferior a 800 m2 de superfície de venda.
No es consideren adequats per a l'emplaçament de les activitats esmentades els locals que no puguin complir amb la condició d'aquest apartat, ni tampoc aquells altres en què les condicions del carrer d'accés existent o previst pel planejament no permetin la maniobra del vehicle per al transport de mercaderies per a facilitar l'entrada.
Les determinacions d'aquest apartat no són d'obligat compliment en els casos que atemptin contra la integritat d'edificis o valors protegits, i de manera general, a les zones identificades amb les claus 7, 8, 9 i 10 per aquestes Normes.
5. (M)En cap cas les places d'aparcament exigibles segons aquestes normes les podran situar totalment o parcialment en els espais lliures de parcel·la. Aquesta norma no serà aplicable en els casos en que el planejament derivat vinculat a un sector d'ús no residencial ho permeti.
6. (M)Les vinculacions de places situades en altres edificis, en els supòsits previstos per aquestes normes, no podran fer-se amb places de rotació localitzades en aparcaments públics o privats.
Art. 127.- Condicions de les places d'aparcament i garatge
1. Cada plaça de garatge o aparcament ha de disposar d'un espai totalment lliure configurat per un mínim de 2.20 per 4.50 m. S'admet un 25 % de places de 2 per 4 m. que s'han de grafiar en el projecte d'edificació.
2. Als garatges i aparcaments d'ús públic per a vehicles lleugers, cal reservar permanentment, a la planta de més fàcil accés, i tan a prop com sigui possible d' aquest accés, almenys un dos per cent de les seves places, i sempre com a mínim una plaça, per a vehicles que transportin passatgers minusvàlids. Aquestes places han de tenir unes dimensions mínimes de 3,30 per 4,50 metres.
3. En el cas de l'existència de pilars, l'amplada de les places es pot prendre entre eixos de pilars, però en tot cas ha de quedar una amplada lliure mínima de 2,00 metres.
4. En les places amb un dels laterals tancat, l'amplada mínima lliure de la plaça ha de ser de 2,20 metres.
5. L'amplada lliure mínima dels passadissos de maniobra i de circulació és de 4,5 metres.
Art. 128.- Característiques de la construcció
Els locals i establiments per a l'ús de garatge i aparcament:
a. han de construir-se amb materials incombustibles resistents al foc i únicament es permet l'ús de ferro per a les estructures si es troba protegit per una capa de formigó o un altre aïllant d'equivalent eficàcia de 3 cm., com a mínim, de gruix.
b. el paviment ha de ser impermeable, anti-lliscant i continuat.
c. no poden tenir comunicació amb altres locals dedicats a activitats diferents, llevat dels destinats a tallers per a la reparació de vehicles.
d. no poden tenir obertures a patis de parcel·la que estiguin oberts a caixes d'escales.
e. quan comuniquin amb caixes d'escala o recintes d'ascensor, han de fer-ho mitjançant vestíbuls d'independència, sense obertures comunes llevat de la porta d'accés, la qual ha de ser resistent al foc un mínim de 60 min., i estar proveïda d'un dispositiu per a tancament automàtic.
f. la il·luminació artificial es realitzarà únicament amb làmpades elèctriques i la seva instal·lació s'ajustarà al que disposa el R.E.B.T.. El nivell mínim d'il·luminació serà de 15 lux entre la plaça de garatge i les zones comunes de circulació de l'edifici, i de 50 lux a l'entrada.
Art. 129.- Alçada lliure mínima
La superfície de pas de vehicles i la considerada d'aparcament ha de tenir una alçada lliure mínima en tots els seus punts de 2.25 ml, la qual no pot reduir-se pel pas d'instal·lacions. A l'exterior s'ha d'indicar l'alçada màxima dels vehicles que hi puguin accedir.
Art. 130.- Accessos
1. Els accessos al local i a cadascuna de les plantes han de tenir l'amplada suficient per a permetre l'entrada de vehicles, sense maniobres i sense produir conflicte amb els sentits de circulació establerts, no podent, en cap cas i en tot el seu recorregut, tenir una amplada lliure inferior a 3 metres.
2. Els locals la superfície dels quals excedeixi de 500 m2 cal que tinguin, com a mínim, 2 accessos, els quals han d'estar, en tal cas, balisats de forma que s'estableixi un sentit únic de circulació. Tanmateix, si la superfície és inferior a 2000 m2, poden tenir un sol accés de 5,0 ml. d'amplada mínima.
3. L'amplada del accessos s'ha de mantenir en tot el seu recorregut.
4. En el cas que es tracti d'un edifici protegit, la construcció d'accessos s'ha d'executar respectant la correcta conservació de l'edificació, i es poden ajustar les amplades exigides, si ho requereix així la rehabilitació.
Art. 131.- Rampes
1. Les rampes han de tenir la consideració d'accessos i la seva amplada és la que els correspongui en funció de la superfície d'aparcament a què serveixin. Quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre i la rampa no permeti la doble circulació, cal que es disposi d'un sistema de senyalització o de bloqueig.
2. Les rampes han de tenir un pendent màxim del 20%, llevat dels quatre primers metres en profunditat immediats als accessos del local, on ha de ser, com a màxim, del 4% quan hagi de ser emprada com a sortida al carrer, tant a immobles plurifamiliars com unifamiliars. El radi interior mínim de gir de la rampa és de 3,50 metres, i el pendent màxim en corba es pren a un metre d'aquest radi interior.
3. (M)Els passadissos pels quals els vehicles hagin de circular en els dos sentits, si el seu recorregut és superior a 30 metres, han de tenir, durant tot el seu recorregut, una amplada suficient per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides sobrepassi els 500 m2. En tots els passadissos, amb independència de la longitud del seu recorregut i de la seva superfície, el radi mínimd e gir admès és de 3,50m.
4. (M)En tots els aparcaments d'ús públic, i també en els privats amb superfície superior a 2000 m2, les rampes han de disposar d'una vorera annexa que tingui un ample mínim de 0.60 m i una alçada de 0.15 m. respecte al nivell de la calçada.
Només en els aparcaments que no disposin de més de 12 places poden admetre's sistemes mecànics substitutius de les rampes. Excepcionalment, i a criteri municipal motivat, es podran autoritzar els sistemes mecànics substitutius de les rampes en aparcaments amb més de 12 places, sempre que l'objectiu sigui garantir la previsió de places d'aparcament en el propi edifici i no sigui possible l'accés mitjançant rampa.
No obstant, els aparcaments automatitzats de caràcter públic, queden exempts del compliment del que s'ha exposat en el paràgraf anterior.
D'altra banda caldrà justificar adequadament l'absència potencial d'interferències negatives en el funcionament de la xarxa viària, i es requerirà la documentació tècnica necessària per garantir el bon funcionament del sistema
5. S'admet la utilització de plataformes d'aparcament com a sistema d'optimització de les places, quan l'aparcament de nova construcció prevegi aquest sistema, tant en el càlcul de sobrecàrregues com en les condicions d'accessos i de seguretat. En els ja existents, només s'admeten en la planta inferior, recolzats directament a sobre de la solera –llevat que es justifiqui facultativament l'estabilitat de l'estructura-, sempre que el projecte d'instal·lació contempli, amb independència de que aquesta sigui només parcial, la incidència resultant d'executar-lo sobre totes les places que puguin ser dotades d'aquests mecanismes i, amb aquesta situació, s'acompleixin la resta de les condicions establertes per a la totalitat de l'aparcament.
Art. 132.- Ventilació
1. El sistema de ventilació ha de ser projectat i s'ha d'executar amb l'amplitud suficient per a impedir l'acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La superfície de ventilació mitjançant les obertures permanents ha de ser, com a mínim, d'un 5% de la del local, quan aquestes es trobin en façanes oposades que assegurin l'escombrat de l'aire del seu interior. Si totes les obertures es troben a la mateixa façana, la superfície oberta ha de ser com a mínim d'un 8%.
2. Quan la ventilació sigui forçada o es realitzi mitjançant patis cal assegurar una renovació mínima d'aire de 15m3/hora per metre quadrat de superfície.
3. Les obertures i/o elements pel desfumatge s'han de disposar d'acord amb la norma tècnica NBE-CPI-96.
4. La ventilació forçada es calcula per a una velocitat màxima de 8 m/s.
5. En el cas d'utilitzar-se sistemes mixtes de ventilació forçada/natural, les obertures permanents de la ventilació natural es calculen per a una velocitat de l'aire no superior a 0,5 m/s.
Art. 133.- Resistència
1. El sostre dels garatges la planta superior dels quals estigui ocupada per habitatges o locals freqüentats pel públic ha de tenir una resistència mínima de 500 kg. per m2 de sobrecàrrega, i ha d'estar protegit per una capa de guix. Quan no es compleixin aquests requisits cal que hi hagi una cambra d'aire, en comunicació amb l'exterior, situada entre el sostre del local i el cel ras, que s'ha de construir de material incombustible i aïllant tèrmic, suportat per materials d'idèntiques característiques.
2. Com a mínim el sòl o forjat ha de tenir la mateixa resistència.
Art. 134.- Protecció d'obertures
1. Han d'estar protegides amb reixa o amb tela metàl·lica les obertures i finestres que donin a les façanes anteriors o posteriors.
2. Quan el local formi part d'un edifici d'habitatges o d'oficines i es prolongui més enllà de la façana posterior, sempre que hi recaiguin obertures alienes, a menys de cinc metres d'alçada, cal que s'hi construeixi un sostre continuat i resistent al foc, que sobresurti com a mínim tres metres de la façana posterior de l'edifici.
Art. 135.- Sortida d'emergència
(M)A partir de 250 m2 d'aparcament, computats amb independència de l'accés o accessos de vehicles, cal que existeixi una sortida d'emergència a l'exterior del local, independent i aïllada de l'escala general de l'edifici. Quan el local disposi de dos accessos independents distanciats per més de 10 m. pot prescindir-se de la sortida d'emergència.
Art. 136.- Conducció d'aigua, extintors, detectors, etc
S'han de disposar d'acord amb el que determina la norma NBE-CPI-96, o la que la substitueixi en el futur.
Art. 137.- Prohibicions
1. Es prohibeix l'emmagatzematge de carburants i de materials combustibles.
2. Es prohibeix encendre foc a l'interior dels locals adscrits a l'ús d'aparcament, i a aquests efectes s'han de fixar els avisos adients en llocs ben visibles i amb caràcters perfectament llegibles.
3. Es prohibeix el tancament de places d'aparcament, excepte quan pertanyin a habitatges unifamiliars; en aquests cas la capacitat de l'aparcament ha de ser per a un màxim de dos vehicles, ha de disposar d'accés directe a l'habitatge, el tancament frontal ha de ser amb porta calada en més del 50% i les condicions de ventilació de l'aparcament no han de quedar afectades pel tancament.
4. Es prohibeix la construcció de trasters dins l'aparcament.
5. Una zona destinada a trasters pot ser accessible des de l'aparcament, a través de vestíbul d'independència, i sempre que disposi d'un altre accés independent del propi aparcament.
6. Només es permet la construcció en les places d'aparcament d'armaris trasters amb una fondària màxima d' 1,20 metres, tot el front calat i dimensions mínimes de la plaça resultant de 2,20 x 4,50 mts.
7. Està prohibida la ubicació de dipòsits d'aigua potable enterrats a l'aparcament, excepte quan es trobin en recintes tancats i la tapa d'accés estigui aixecada un mínim de 0,80 mt respecte al nivell del terra de l'aparcament.
Art. 138.- Aplicació de normes tecnològiques
En qualsevol cas, a més de les normes urbanístiques, són aplicables les normatives sectorials que es trobin vigents.
Art. 139.- Supòsit especial de denegació
L'Ajuntament pot denegar motivadament la instal·lació de garatges o aparcaments en finques situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars ho facin aconsellable, llevat que s'adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi.
Art. 140.- Llicència
Estan subjectes a prèvia llicència o permís municipal ambiental de l'Administració municipal la instal·lació, ampliació i modificació de garatges i aparcaments. En la sol·licitud corresponent s'ha de fer constar, de manera expressa, a més dels requisits generals pertinents, la naturalesa dels materials amb els que s'hagi de construir el local, el nombre, pendent i dimensions de les rampes i dels accessos a la via pública i les mesures de precaució projectades per a evitar incendis i altres perills.
La regulació de l'ús industrial establerta en aquestes Normes s'aplica als garatges o aparcaments, pel que fa al seu emplaçament.
ÚS INDUSTRIAL
Art. 141.- Classificació d'activitats
Les activitats industrials es classifiquen d'acord amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental (LIIA), i concretament amb els annexes de la citada llei, i el seu Reglament general de desplegament. A efectes d'aquest Pla es consideren:
Activitats sotmeses a règim d'autorització ambiental
Les corresponents a l'Annex I de la LIIA. Queden sotmeses al règim d'autorització ambiental autonòmica i control ambiental.
Activitats sotmeses a règim de llicència municipal ambiental i que requereixen informe preceptiu emès per l'òrgan ambiental competent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
Les corresponents a l'Annex II.1 de la LIIA. Requeriexen llicència municipal ambiental tipus A (amb informe de la Generalitat) i control ambiental.
Activitats sotmeses a règim de llicència ambiental
Les corresponents a l'Annex II.2 de la LIIA. Se sotmeten a llicència municipal ambiental tipus B i a control ambiental
Activitats sotmeses a permís municipal ambiental
Les corresponents a l'Annex III de la LIIA, tret de les d'argentament de miralls i clínica veterinària, i que es regulen en el Títol II, Capítol IV, de l'Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions. Se sotmeten a un règim de permís municipal i control ambiental.
Activitats sotmeses a comunicació prèvia
Les d'argentament de miralls i clínica veterinària, i les activitats innòcues, d'acord amb l'Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions.
Les activitats concretes adscrites als diferents apartats anteriors no es reprodueixen, i s'haurà s'estar al que en cada moment resulti dels annexos vigents de la LIIA i del seu Reglament.
És d'aplicació L'Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l'Administració municipal en les activitats i instal·lacions, aprovada pel ple municipal el 27 de juliol de 1999.
Art. 142.- Nivells sonors
1. Els nivells sonors calculats en projectes i les lectures o registres realitzats mitjançant equips d'amidament s'expressaran en dBA. (decibels escala de ponderació A).
2. Nivell sonor exterior
És el nivell sonor procedent d'una activitat (font emissora) i mesurat a l'exterior del lloc de la recepció. Quan el punt de recepció estigui situat en un edifici, el micròfon de l'equip de mesura s'ha de col·locar a una distància no inferior a 1 m de la façana, murs exteriors de patis d'illa o de patis de llums de l'edifici receptor. Si el punt de recepció està situat a la via pública o en espais públics el micròfon s'ha de col·locar a 3 m. dels límits de la propietat de l'establiment o activitat emissora, i a 1,5 m d'alçada sobre el sòl.
3. Nivell sonor interior
És el nivell sonor procedent d'una activitat (font emissora) mesurat a l'interior de l'edifici receptor. El micròfon de l'equip de mesura s'ha de col·locar en el centre de l'habitació i a una distància no inferior a 1 m de les parets i a una alçada de 1,5 m. El mesurament té lloc amb les finestres i els balcons tancats.
El nivell sonor interior només s'utilitza com a indicador del grau de molèstia per al soroll en un edifici quan es presumeixi que el soroll es transmet des del local emissor per l'estructura i no per via aèria de façana, finestres o balcons, i en aquest cas el criteri a aplicar serà el del nivell sonor exterior.
4. Les normes previstes en els apartats anteriors d'aquest article poden ser concretades i/o matisades mitjançant les Ordenances municipals corresponents (protecció del medi ambient, establiments de pública concurrència, etc.).
Art. 143.- Categories de les activitats
Als efectes de l'admissió en una zona o situació determinada de les diferents activitats, aquestes es classifiquen en quatre categories d'acord amb les incomoditats, efectes nocius per a la salubritat, els danys i les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient.
Primera categoria
(M)Comprèn aquelles activitats de caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o aparells amb motor de baixa potència, compatibles amb l'habitatge perquè per les seves característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat o per al medi; amb un màxim de 400 m2 de superfície, i de 15 kw de potència motriu instal·lada. Són les incloses en l'Annex III de la L.I.I.A., i que es relacionen indicativament en l'article 144.
Segona categoria
(M)Són les que poden comportar emissions atmosfèriques o accidents, si bé amb risc baix d'incidència mediambiental. Inclou amb caràcter enunciatiu i no limitatiu les activitats del grup C del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/83, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. així com les de l'Annex II-2 de la LIIA, i les de l'Annex III no relacionades en l'article 144.
Tercera categoria
(M)Comprèn aquelles activitats de caràcter perillós. Són les que per les seves característiques poden comportar emissions atmosfèriques i accidents, si bé amb un risc mitjà d'incidència mediambiental. Inclou de forma enunciativa les activitats del grup B del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/83, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, i les de l'article 4 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989, sobre aplicació a Catalunya del Decret 391/88, sobre prevenció d'accidents majors en determinades activitats industrials, modificada per l'Ordre de 18 de març de 1991, així com les de l'Annex II-1 de la LIIA.
Quarta categoria
(M)Comprèn aquelles activitats que poden comportar emissions atmosfèriques i accidents amb risc alt d'incidència mediambiental. Inclou de forma enunciativa les del grup A del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/83, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, i les de l'article 6 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989, sobre aplicació a Catalunya del Decret 391/88, sobre prevenció d'accidents majors en determinades activitats industrials, modificada per l'Ordre de 18 de març de 1991 i annex del Decret 114/1988, de 7 d'abril, sobre avaluació d'impacte ambiental, així com les de l'Annex I de la LIIA.
Per a la classificació concreta d'una activitat industrial dins de les categories esmentades pot acudir-se també als criteris de la normativa sectorial corresponent, i especialment a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'Administració ambiental i a la normativa reglamentària que la desenvolupi.
Art. 144.- Activitats de primera categoria
Als efectes de determinar la inclusió d'una activitat en una determinada categoria, s'entendrà que són de categoria 1ª, indicativament, les activitats de l'Annex III de la LIIA que tot seguit es relacionen:
· Energia (Codi 1) CAP
· Mineria (codi 2) CAP
· Producció i transformació de metalls (codi 3) , únicament
1. Fabricació articles de joieria codi 3.32
· Indústries minerals i de la construcció (codi 4) CAP
· Indústria química (codi 5) CAP
· Indústria tèxtil de la pell i cuirs (codi 6), únicament
1. Tallers de confecció (codi 6.10), fins a 200 m2.
· Indústria alimentària (codi 7), únicament
1. Carnisseries amb obrador (codi 7.6), fins a 200 m2.
2. Paneteries (Fleques), (codi 7.7), fins a 200 m2.
· Indústria de la fusta, suro i mobles (codi 8), únicament
1. Fusteries sense pintura ni vernís, (codi 8.9), fins a 200 m2.
· Indústria del paper (codi 9) CAP
· Gestió de gesidus (codi 10) CAP
· Activitats agroindústrials i Ramaderes (codi 11) CAP
· Altres Activitats (codi 12), únicament
1. Tallers de Reparació mecànica, sense pintura (codi 12.18.b)
2. Tallers de reparació automòbils, sense pintura ni xapa, (codi 12.19.b)
3. Magatzems amb carrega de foc < 250.000 Mj, (codi 12.21)
4. Laboratoris d'anàlisis (codi 12.23)
5. Centres d'assistència primària (codi 12.26)
6. Centres geriàtrics (codi 12.27)
7. Serveis funeraris (codi 12.31)
8. Centres veterinaris (codi 12.32)
9. Centres que alberguen i comercialitzen animals (codi 12.33), únicament comercialització
10. Activitats recreatives (codi 12.35)
11. Hosteleria (codi 12.36)
12. Bugaderia no industrial (codi 12.40)
13. Instal·lacions de neteja en sec (codi 12.41)
14. Instal·lacions de radiocomunicació (codi 12.44.b)
15. Garatges i Aparcaments (codi 12.46)
16. Centres docents (codi 12.48)
17. Establiments comercials (codi 12.50)
Art. 145.- Actualització de la classificació de les activitats
Aquesta regulació queda sotmesa a l'actualització de la classificació d'activitats que pugui ser aprovada en desenvolupament de la legislació vigent.
Art. 146.- Consideració de categoria quan s'apliquen mesures correctores
1. Quan, a través dels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda eficàcia s'eliminin o es redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat industrial en una categoria determinada, l'Administració pot considerar aquesta activitat -a tots els efectes- com de categoria immediatament inferior.
2. Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin l'efecte justificatiu de la inclusió en la categoria inferior, i en el termini de temps que s'atorgui a l'industrial per a l'esmena de deficiències o l'adopció d'altres mesures no es garantís l'eficaç funcionament, l'Administració pot acordar la cessació o la clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals.
Art. 147.- Regulació
L'adaptació de les categories industrials anteriors als teixits urbans actuals, definits ex-novo pel Pla, es regula en la normativa de zones o sectors de sòl urbanitzable i tipus d'ordenació del sòl urbà, i d'acord amb els límits que imposi la normativa sectorial que sigui aplicable.
Les indústries de categoria superior a la segona no són tolerades o admeses a distàncies inferiors a 15 metres respecte d’equipaments culturals, religiosos, espectacles públics, assistencials , sanitaris i docents.
Les instal•lacions de condicionament domèstic poden disposar dels elements i de la potència que requereixin, sempre que s’instal•lin amb les precaucions tècniques adients, per evitar molèsties al veïnat. El soroll es mesura en decibels i la determinació del límit es fa en el domicili del veí afectat per les molèsties, on en les condicions menys favorables no és sobrepassaran els nivells que indica al respecte l’Ordenança municipal sobre la protecció del medi ambient.
Art. 148.- Instal•lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicació
1. Pel que fa a l'ordenació ambiental de les instal•lacions de telefonia mòbil i altres instal•lacions de radiocomunicació, s’estarà a allò que estableix el Decret 148/2001 de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal•lacions de telefonia mòbil i altres instal•lacions de radiocomunicació, i a l’Ordenança municipal reguladora de les activitats i instal•lacions de radiocomunicació.
2. Mitjançant els instruments jurídics previstos a l’apartat anterior es regula la intervenció administrativa d’instal•lacions de radiocomunicació pel que fa als aspectes d'implantació en el territori des del punt de vista d'impacte visual i sobre el medi ambient i la població.
ELS USOS TERCIARIS
Art. 149.- Definició
Aquests usos incorporen els definits per aquestes Normes com a hotelers, comercials i oficines, bar-restaurant, sanitari-assistencial, esportiu, socio-cultural i educatiu.
Art. 150.- Condicions de l’ús hoteler
Els locals destinats a hotel han d’observar les condicions següents:
Les condicions d’habitabilitat dels edificis destinats a aquest ús es regulen per les disposicions vigents en la matèria.
El tractament d’elements de seguretat, accessibilitat, instal•lacions, aïllament tèrmic i acústic, ventilació i dimensions mínimes, han de seguir les disposicions genèriques d’aquestes Normes. En tot allò que correspongui, són d’aplicació les condicions d’habitabilitat establertes per als habitatges.
L’ús hoteler respectarà allò que estableix la Llei 13/2002, de turisme.
Art. 151.- Condicions de l’ús comercial
1. Dins d’aquest article es regula l’ús comercial al detall.
2. Les condicions que ha de complir aquest ús són:
a. Els elements d’ús comú en els locals comercials es regeixen pels mínims que disposen aquestes normes per a l’ús d’habitatge. El tractament d’elements de seguretat, accessibilitat, instal•lacions, aïllament tèrmic i acústic, ventilació i dimensions mínimes, han de seguir les disposicions genèriques d’aquestes Normes.
b. Han de disposar d’accés des de l’exterior independent d’altres activitats quan aquestes corresponguin a hotels o habitatges.
c. L’alçada mínima en qualsevol punt d’accés públic ha de ser de 2,50 m, i es pot reduir a 2,20 m en magatzems, serveis sanitaris i dependències que no siguin utilitzades permanentment pel personal o pel públic.
d. (M)Les escales han de tenir una amplada mínima de 120 cm., i els esglaons són d'un mínim de 28cm d’amplada i d'alçada màxima de 18,5 cm, d'acord amb el decret d'habitabilitat D259/2003 (o en la normativa que el substitueixi)
e. Han de disposar per al personal dels serveis que siguin fixats per la regulació laboral, amb un mínim de 2 m2 de vestidor i servei sanitari per persona i separació per sexes.
f. A partir dels 800 m2 de superficie de venda, han de disposar per al públic de serveis sanitaris, amb accessos separats per sexes i amb doble porta des dels espais comuns, amb un nombre proporcional a l’increment cada 800 m2 de superfície de venda.
g. Si es disposen pel sistema de galeries, aquestes han de tenir il•luminació i ventilació independent dels locals als quals donin accés. Els serveis corresponen als mateixos criteris dels apartats anteriors, sumant tots els locals i galeries.
h. A les galeries, l’amplada mínima és d’un 7% de la seva llargada, amb un mínim de 4 metres.
i. S’admet l’ús comercial en la primera planta soterrani, sempre que es compleixin les garanties d’evacuació i ventilació que siguin exigibles per raons de seguretat en matèria d’incendis.
Art. 152.- Condicions de l’ús d’oficines
1. Dins d’aquest article es regula l’ús d’oficina, quan es disposa en local independentment de qualsevol ús residencial (hoteler o habitatge).
2. Les condicions d’habitabilitat que ha de complir aquest ús són:
a. Els elements d’ús comú en els locals d’oficines es regeixen pel mínims que disposen aquestes Normes per a l’ús d’habitatge. El tractament d’elements de seguretat, accessibilitat, instal•lacions, aïllament tèrmic i acústic, ventilació i dimensions mínimes, han de seguir les disposicions genèriques d’aquestes Normes.
b. La superfície mínima per local és de 10 m2, amb la condició que la dependència mínima utilitzada permanentment per personal ha de comptar amb 6 m2.
c. En edificis d’ús mixt amb habitatge, les condicions d’aquest article se supediten a les previstes per a l’habitatge, tret que les d’aquest precepte siguin més restrictives o exigents.
d. L’alçada mínima dels locals és de 2,50 m, i es pot reduir a 2,20 m en magatzems, serveis sanitaris i dependències que no siguin utilitzades permanentment per personal o pel públic.
e. (M) (sense contingut)
CARACTERÍSTIQUES DE L'ÚS DE HABITATGE
Art. 153.- Ordenança
Com a desenvolupament d'aquest Pla es pot aprovar una Ordenança per a completar la regulació de l'ús d’habitatge. L’esmentada Ordenança pot alterar les determinacions d'aquest Pla per augmentar les exigències quant a dimensions i condicions de l’habitatge i de les seves dependències.
Art. 154.- Definicions
1. S'entén per superfície útil les diverses dependències de perímetre definit per la cara interna dels murs que circumscriuen l'espai.
2. La referència genèrica a estances comprèn qualsevol dependència de l’habitatge, llevat dels passadissos, distribuïdors, locals o armaris d’emmagatzematge i dels banys.
3. Totes les estances han de tenir llum i ventilació directes.
4. S’han de complir les condicions mínimes d’habitabilitat que figuren en el capítol següent.
5. Les densitats assenyalades en els sectors de desenvolupament poden incrementar-se quan el seu destí sigui el d’habitatge amb alguns dels règims de protecció previstos en la legislació sectorial, i sense que això pugui significar l’increment del sostre o edificabilitat assignada. Aquest increment es concretarà en l’instrument de planejament urbanístic que resulti adient en cada cas, i en ell es precisarà l’increment de sistemes assenyalats en la legislació urbanística.
Art. 155.– Condicions específiques
A més de les condicions d’habitabilitat que figuren en el capítol següent, els edificis d’habitatges han de complir:
1. Les escales en edificis de més de dues plantes pis han de tenir il•luminació i ventilació lateral d'1 m². de superfície mínima. En els altres casos, s’acudeix al sistema de claraboia.
2. Cada habitatge ha de tenir com a mínim una dependència de bany, l'accés a la qual no es pot fer des de dormitoris ni cuina, si la dependència és única. Si l'accés es realitzés pel menjador, o per la cuina-menjador, ha de quedar separat d'aquestes estances per una dependència amb doble porta.
3. En les edificacions en les quals la darrera planta es trobi a més de 12m de la cota de la porta d'entrada, és obligatòria la instal•lació d'ascensor. Aquesta exigència d’ascensor s’aplicarà també i en tot cas a les edificacions de planta baixa i tres pisos d'alçada o més, i igualment en els edificis de més de dotze habitatges per sobre o per sota de la planta d’accés.
4. En els casos que sigui adoptada la modalitat d’habitatge en dúplex en la darrera planta pis i l’espai sotacoberta, la planta pis ha de complir el programa mínim d’habitatge que inclogui almenys cuina, bany complet, menjador-sala d’estar i un dormitori.
CONDICIONS D'HABITABILITAT DELS HABITATGES
Art. 156.- Condicions d'habitabilitat
(M)Els habitatges de nova consturcció, d'ampliació i de rehabilitació han de complir la normativa de la Generalitat de Catalunya en cada moment vigent sobre el nivell d'habitabilitat exigile als habitatges.
