Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Capítol II. Regulació dels sistemes

SISTEMA VIARI (CLAU 1) 
Art. 165.- Definició 

El sistema viari de comunicacions del municipi de Vilafranca comprèn les infraestructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, i està format pel sistemes de vies, carreteres, camins i anàlegs.
L'ús global d'aquest sistema és fonamentalment el de comunicacions.
El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors del territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat.
En tot cas, l'amplada de les vies urbanes ha de ser suficient per a la funció que en cada cas han de complir, amb un mínim de 8 metres. 


Art. 166.- Tipus de vies

Els sòls destinats per aquest Pla al sistema d'infraestructures de comunicació es classifiquen de la forma següent: 

1. Sistema general viari
La xarxa bàsica territorial (xarxa arterial).
És aquella formada per les vies que tenen com a funció principal la de relacionar i comunicar Vilafranca amb la resta del territori.
La conformen el conjunt de vies, autopistes o carreteres que discorren pel terme municipal amb la funció esmentada. 

2. Sistema local viari
   a. La xarxa bàsica urbana.
És aquella formada per les vies principals que tenen com a funció essencial la de relacionar i comunicar les diferents àrees urbanes.
La conformen les carreteres que transcorren dins del sòl urbà i urbanitzable (travessies) i la resta de carrers principals que actuen com a vies d'accés, connexió i estructuració de la ciutat.
   b. La xarxa complementària urbana.
És aquella formada pels carrers no inclosos dins la xarxa bàsica urbana i que tenen com a funció principal la de complementar aquella xarxa i facilitar l'accés a les edificacions.
   c. La xarxa de camins rurals.
És aquella formada pels camins que tenen com a funció principal la vertebració del territori no urbanitzat i la seva comunicació amb el nucli urbà. 

3. Aquest Pla d'ordenació assumeix el traçat actual de l'autopista i reflecteix el traçat de les carreteres. També preveu el traçat de la xarxa bàsica urbana en la seva totalitat i de la xarxa viària local secundària en sòl urbà. En sòl urbanitzable l'establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial, que ha de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla d'ordenació a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. Els plans especials urbanístics i dels de millora urbana poden alterar les previsions o establir-ne de noves sobre la xarxa viària local secundària en sòl urbà. 


Art. 167.- Titularitat 

El sòl qualificat de sistema viari i d'aparcaments, tant general com local, ha de ser de titularitat pública, encara que en alguns casos es podran celebrar acords o contractes amb entitats de manteniment. 


Art. 168.- Règim general 

1. En l'obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l'ús, l'explotació i la conservació de la xarxa viària s'ha d'observar allò que disposen aquestes Normes i la legislació sectorial vigent, segons que es tracti de vies estatals, autonòmiques, provincials o municipals (Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l'Estat i el seu Reglament; Llei 7/1993, de 20 de setembre, de carreteres de Catalunya; Decret 236/1996, de 5 de juliol, d'adaptació del Pla de carreteres a la Llei 7/93 i la resta de legislació especial sobre la matèria). 

2. Quan el que es projecti sigui una nova via de la xarxa bàsica territorial que discorri per sòl no urbanitzable, és preceptiva la redacció i l'aprovació d'un pla especial d'ordenació viària. 

3. Les condicions que regulen l'entorn de les vies es regeixen pel que disposa la legislació sectorial vigent sobre limitacions de la propietat, i sobre l'entorn de cada tipus de via pública, com també per les corresponents disposicions urbanístiques o especials. 


Art. 169.- Condicions d'ús 

1. Ús dominant: viari. 

2. Usos compatibles: unitats de subministrament.
Poden instal·lar-se unitats de subministrament en sòls de titularitat pública qualificats com a sistema viari, sempre que compleixin les condicions següents:
   a. Tenir accés per un carrer d'amplada superior a deu metres (10 m).
   b. Tenir unes dimensions que permetin la col·locació en fila de quatre cotxes com a mínim.
   c. L'ús dels assortidors no es pot fer directament des de la calçada de cap vial.
   d. No poden subministrar carburant a vehicles de més de dues tones (2,00 Tn). 

Les condicions tècniques de les unitats de subministrament, així com la regulació del grau d'incidència sobre l'entorn, es regeix específicament per les corresponents ordenances reguladores, així com també per allò que estableixi la legislació sectorial vigent.
La titularitat pública dels sòls on s'emplacin les unitats de subministrament no impedeix que la seva explotació pugui ser privada, mitjançant concessió administrativa, d'acord amb la legislació sectorial vigent.
També poden instal·lar-se unitats o estacions de subministrament de carburants i altres serveis de carretera en sòl no urbanitzable de titularitat privada, seguint el procediment previst en l'article 48 de la L.U. 

3. En qualsevol permís vinculat a la xarxa de general de carreteres, s'ha de complir allò que determini en el seu cas la normativa sectorial corresponent. 

4. El planejament derivat i de detall ha de preveure a la xarxa viària urbana i camins veïnals, reserves d'espai suficient per a la col·locació i integració en el paisatge d'un sistema de contenidors o altres equipaments per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus, d'acord amb les previsions municipals de foment de la recollida selectiva i valorització de residus. 


Art. 170.- Protecció del sistema viari (carreteres i camins) 

1. El conjunt d'autopistes, vies segregades i carreteres fora del sòl urbà i urbanitzable que formen la xarxa bàsica territorial estan sotmeses, d'acord amb la legislació sectorial vigent (Llei 7/1993, de 20 de setembre, de Carreteres de Catalunya) al següent règim de protecció referent a zones d'afectació i línia d'edificació: 

  a) En la zona d'afectació només s'admeten els usos que siguin compatibles amb la seguretat viària, i només s'hi poden fer obres d'enjardinament o viàries.
  b) Des de la línia d'edificació fins l'eix del viari és prohibida la construcció de qualsevol tipus d'edifici. 

2. Els plànols d'estructura general del territori, d'ordenació del sòl no urbanitzable i de qualificació del sòl inclouen amb caràcter general dins de l'àmbit dels diferents sistemes viaris els sòls estrictament ocupats pels traçats viaris més les dues bandes de domini públic, a cada costat, de 3 m segons la importància de la carretera, i de 8 m en el cas de les autopistes, mesurades des de l'aresta exterior de l'explanació. Això no obstant aquests àmbits es redueixen en el cas de superposar-se amb els d'altres sistemes. 

3. Les zones de servitud es delimiten com a zona de protecció de sistemes en sòl no urbanitzable, i es regulen en el corresponent apartat d'acord amb la legislació sectorial vigent. 

4. Respecte de la xarxa viària urbana, els àmbits esmentats inclouen el de calçades i voreres, allà on són determinades, i el límit zonal o una franja de 2-3 m a cada banda allà on no ho són. 

5. El conjunt de camins rurals previstos pel Pla d'ordenació i que queden dins del sòl no urbanitzable tenen la protecció de la línia d'edificació. 
Aquesta línia d'edificació és de sis metres (6 m) a ambdós costats de l'eix del camí quant als camins principals, i de tres metres (3 m) respecte dels camins secundaris. A aquests efectes, fins a la línia d'edificació no es pot executar cap mena d'edificació o de construcció, ni tan sols tanques o murs artificials. 

6. Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària. 

7. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i interseccions de vies a nivell distint no vinculen la forma concreta dels enllaços, i les seves alineacions i rasants es fixen en els plans especials o en els projectes d'obres. 

Aquests documents poden variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit que els projectes definitius determinin la necessitat de menys sòl que el previst inicialment, el sòl restant conserva la qualificació com a reserva per a futures ampliacions. 


Art. 171.- Ordenació de cruïlles 

1. Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes. 

2. D'altra banda, en les cruïlles entre vies de la xarxa bàsica o de les vies assenyalades en l'explicació dels plànols d'estructura viària, i en les cruïlles que el Pla no defineixi, s'ha de preveure que l'edificació no envaeixi l'àrea suplementària de protecció de les cruïlles en sòl urbanitzable i no urbanitzable. Aquesta àrea queda definida per la corda que uneixi els punts de tangència d'una circumferència de quinze metres de radi. 

3. En sòl urbà, el Pla d'ordenació especifica els xamfrans que s'han de realitzar i les seves alineacions incorporades a la proposta. L'alineació del xamfrà ha de ser ortogonal a la bisectriu de l'angle que formen les alineacions de les façanes en els carrers o places. En el supòsit d'alineació en corba es pren la bisectriu formada per les tangents a la corba d'alineació en el punt d'intersecció amb el carrer que arriba al xamfrà. La mida del xamfrà ve definida en els plànols d'ordenació 1/1000. 


Art. 172.- Precisió de les determinacions en els diferents tipus de vies 

1. Les línies que delimiten la xarxa viària en els plànols d'ordenació d'aquest Pla indiquen l'ordre de magnitud i la disposició del sòl reservat per al sistema viari. 

2. Dins les indicacions generals establertes en l'apartat anterior, el pla parcial, especial o projecte d'urbanització, en el seu cas, assenyala les alineacions i rasants i precisa l'ordenació de la via dins la reserva establerta en els plànols d'ordenació.
Respecte de les noves vies previstes a la xarxa territorial la definició de la via comporta automàticament la concreció de la reserva i les seves zones d'afectació i la línia d'edificació. 

3. Dins les indicacions generals establertes en l'apartat primer d'aquest article, els plans parcials urbanístics en sòl urbanitzable no poden disminuir, en cap cas, la superfície de la xarxa viària bàsica urbana prevista en aquest Pla i grafiada en els plànols d'ordenació, i la seva funció és la d'assenyalar la localització exacta d'aquelles línies en la fixació de les alineacions. 

4. En sòl urbà, dins les indicacions generals establertes en l'apartat primer d'aquest article, els plans especials urbanístics, els plans de millora urbana o el projecte de reparcel·lació o d'expropiació poden precisar les alineacions de la xarxa bàsica urbana i la xarxa bàsica complementària fixada amb línia contínua en els plànols d'ordenació, sempre que no en disminueixin la superfície. 

5. Les línies que delimiten la xarxa de camins rurals en els plànols són inicialment normatives, si bé poden modificar-se mitjançant un pla especial, sempre que no es contradiguin amb els criteris bàsics d'estructuració i de comunicació definits per aquest Pla. 

En la regulació del sòl no urbanitzable d'aquestes Normes es preveu el règim i les mesures urbanístiques aplicables en relació amb la xarxa de camins rurals. 


Art. 173.- Viaductes 

Les zones afectades per un eix viari que es correspongui a un traçat en viaducte, tenen un tractament diferent respecte a la qualificació i domini del sòl que cal definir en cada cas, d'acord amb les prescripcions de la legislació sectorial vigent (R.D. 1812/94, de 2 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament general de carreteres). 


Art. 174.- Necessitat de llicència 

1. Les construccions, instal·lacions, edificacions i altres activitats previstes per aquestes Normes, en zones adjacents a les que formen part del sistema viari, estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d'altres intervencions, a la llicència municipal. 

2. L'Administració municipal ha de requerir dels òrgans competents en matèria d'obres públiques o carreteres l'emissió de l'informe preceptiu. Els informes denegatoris per raons de competències específiques supramunicipals determinen la denegació de la llicència municipal. 


Art. 175.- Publicitat 

1. La col·locació de cartells o altres mitjans de publicitat visibles des de la via pública està sotmesa a les prescripcions establertes en la legislació vigent i requereix l'atorgament de la prèvia llicència municipal. 

2. En qualsevol cas, dins la xarxa bàsica territorial queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la mateixa via pública, d'acord amb la legislació sectorial vigent (article 88 i següents del R.D. 1812/94, de 2 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament general de carreteres i article 32 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres de Catalunya). 
En el cas de la xarxa de camins rurals també queda prohibit realitzar publicitat. 


Art. 176.- Estudis d'impacte ambiental 

Qualsevol planejament urbanístic, projecte d'urbanització o projecte d'obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, inclosa dins la xarxa bàsica territorial, ha d'anar acompanyat del corresponent estudi d'impacte ambiental que valori l'impacte ecològic i defineixi les intervencions necessàries per pal·liar-ne els efectes, d'acord amb la legislació sectorial vigent (R. Decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig), i en els termes que s'hi estableixen. 


Art. 177.- Àrees d'estacionament
 
En els plànols d'ordenació es preveu amb la clau 4B/6 la localització d'espais per aparcaments d'ús públic a l'aire lliure. Han d'estar ordenats amb jardineria i arbrat, essent aquest dominant en tota la seva superfície. 


SISTEMA FERROVIARI (CLAU 2)
Art. 178.- Definició
Des de la perspectiva de l'ordenació urbana, aquest Pla d'ordenació conté les determinacions relatives al sòl adscrit a aquest sistema (integrat legalment en el de comunicacions), en el que s'inclouen les vies, les estacions i les instal·lacions directament lligades al funcionament del ferrocarril i els corresponents espais de protecció, tenint en compte el projecte de reimplantació del ferrocarril de la vila. 


Art. 179.- Desenvolupament

En el plànol E.1 es delimita el perímetre del pla especial d'infraestructures del ferrocarril. Aquest pla especial ha d'establir els carrers que puguin travessar el traçat soterrat, determinar les rasants finals d'acord amb el projecte ferroviari i el sistema d'intercanvi modal de transport i serveis vinculats. S'incorpora el plànol E.3 Pla Especial d'Infrastructures del Ferrocarril, com a detall de la delimitació del pla en el POUM.
Aquest pla haurà d'estar d'acord en les seves determinacions amb allò que sigui establert per la legislació sectorial en matèria ferroviària. 

Ha de fer referència com a mínim a les actuacions següents:
a. Cobertura, en la mesura del possible, del tram entre el carrer Tossa de Mar i la plaça de Torras i Bages.
b. Disposició de passeigs laterals al tram central, entre les avingudes de Barcelona i de Vilanova.
c. Manteniment de l'actual estació, possibilitant el canvi d'ús.
d. Previsió d'una estació intermodal a la cruïlla de Santa Digna.
e. Ordenació de la faixa linial d'equipaments a la Girada. 


Art. 180.- Titularitat 

El sòl qualificat de sistema ferroviari ha de ser de titularitat pública, i se sotmet al règim d'explotació que sigui previst en la legislació específica en la matèria. 


Art. 181.- Règim 

1. En l'edificació i els usos en el sòl confrontant amb les vies de ferrocarril s'han de respectar les limitacions que es preveuen en la legislació específica de ferrocarrils. 

2. En funció de les finalitat de l'ordenació urbana, aquest Pla d'ordenació preveu que els terrenys situats a cada costat del tren (vies de tota mena) no són edificables, amb l'única excepció dels edificis i instal·lacions al servei directe de la xarxa ferroviària que per la seva naturalesa hagin de situar-se en llocs propers a les vies. Les distàncies de l'edificació respecte del sistema ferroviari en sòl urbà i en sòl urbanitzable figuren concretades en la documentació gràfica del Pla. 


Art. 182.- Condicions especials per als plans parcials urbanístics 

1. Els plans parcials urbanístics dels sectors creuats o confrontants amb el ferrocarril han de regular l'ordenació del sòl en base a les limitacions previstes en l'article anterior les quals tenen, però, la consideració de mínimes. Els plànols recullen les franges de domini, servitud i afecció, en sòl urbà de 5, 8 i 25 metres, i en sòl urbanitzable i no urbanitzable, de 8, 20 i 50 metres respectivament. La franja d'afecció en sòl urbà consolidat i en els PAU que s'alineen amb els fronts d'aquell coincideix amb l'alineació d'edificació prevista quan s'interposi un vial entre aquesta i el domini del ferrocarril. 

2. Els espais de protecció del ferrocarril delimitats per la línia d'edificació respecte a la via poden ser adscrits als sistemes d'espais lliures, equipament o viari, sempre que no resultin afectades les utilitats urbanístiques pròpies d'aquests sistemes. En qualsevol cas, les edificacions auxiliars dels sistemes han de complir les limitacions generals. 


Art. 183.- Mesures de seguretat 

1. Els plans parcials urbanístics han de preveure l'establiment de barreres o closos per aïllar les vies de ferrocarril o d'altres mecanismes de seguretat. El cost d'aquestes mesures s'integra en les despeses d'urbanització a càrrec de la propietat del sòl. 

2. De forma total o parcial el cost derivat de l'establiment d'un pas a diferent nivell de la via de ferrocarril s'integra en les despeses d'urbanització, quan la urbanització dels sectors confrontants o propers hagi de generar un trànsit que contribueixi a fer més palesa la necessitat de realitzar aquesta obra. 


Art. 184.- Llicència municipal 

Les construccions, instal·lacions, usos i edificacions i altres activitats previstes a l'article 174 de la L.U. i a l'article 1 del Reglament de Disciplina urbanística que s'hagin d'efectuar en els espais adscrits al sistema ferroviari i en la seva zona de protecció, estan sotmeses a llicència municipal, amb independència de la intervenció d'altres Administracions públiques. 


SISTEMA D'INFRAESTRUCTURES MEDIAMBIENTALS I DE SERVEIS TÈCNICS (CLAU 3) 
Art. 185.- Definició i contingut 

1. Aquest Pla conté l'ordenació de les infrastructures de serveis tècnics, sense perjudici del que regula la legislació tècnica específica sobre la matèria. El sistema esmentat forma part legalment (article 34.3 i 4 L.U.) del sistema d'equipaments comunitaris o del de comunicacions, segons els casos. 

2. El sistema d'infrastructures de serveis tècnics comprèn:
    a. El proveïment d'aigües (clau 3.1). Comprèn l'origen de les captacions, les línies de conducció, els dipòsits reguladors i la xarxa fonamental de distribució.
    b. Instal·lacions de subministrament d'energia elèctrica (clau 3.2). Comprèn les àrees que resultin destinades a estacions de distribucions i transformació de l'energia elèctrica, així com les xarxes de transport d'alta tensió.
    c. Instal·lacions de subministrament de gas (clau 3.3). Comprèn les àrees que resultin destinades a estacions de distribució i transformació d'aquesta energia, així com la xarxa de transports d'alta pressió i gasoductes.
    d. Sanejament (clau 3.4). Comprèn la xarxa de clavegueram, les estacions depuradores i els col·lectors emissaris.
    e. Zones mediambientals (clau 3.5) que es delimitin per a la gestió de residus, i d'acord amb les determinacions del Pla mediambiental (o Pla d'acció mediambiental) del municipi, actualment en tramitació. Aquestes zones i les instal·lacions poden ser de titularitat privada, però només si prèviament s'aprova un pla especial específic.
    f. Telefonia (clau 3.6).
    g. Altres serveis (clau 3.7), com antenes, instal·lacions de radiocomunicació, xarxes de cable o parcs mòbils municipals.
3. Totes les noves conduccions de serveis tècnics de les claus 3.1 (línies de conducció i xarxes), 3.2, 3.3, 3.4 (xarxa i col·lectors), 3.6 i 3.7 (xarxes de cable) han de ser soterrades en sòl urbà, i s'han d'adequar i de soterrar en cas de nova instal·lació o de reurbanització dels espais urbans. En el sòl urbanitzable també han de ser soterrades, i s'han de preveure en els projectes d'urbanització dels sectors. En el cas que les companyies de serveis procedeixin a actualitzar les conduccions aèries existents o a reforçar línies, el tractament d'aquestes és el mateix que si es tractés de nova construcció, és a dir, s'han de disposar soterrades i les despeses aniran a càrrec de les companyies de serveis corresponents. 

4. Els costos de les modificacions de servituds han d'anar a càrrec dels peticionaris. 

5. En el cas que les dimensions i les característiques del nou desenvolupament aconsellin la incorporació de sistemes de recollida pneumàtica d'escombraries o residus, en la urbanització d'un sector o àmbit de nou desenvolupament en sòl urbà o urbanitzable aquests àmbits han d'incorporar com a càrregues les conduccions fins la cambra de recollida i compactat, corresponent a l'Administració actuant l'execució i el manteniment d'aquesta cambra. 

6. Seran d'aplicació en cada cas les exigències de protecció i seguretat reglamentàries vigents, tant per les servituds de pas aeri com pels traçats soterrats, així com els pertinents informes emesos. 


Art. 186.- Condicions d'ús funcionals 

1. Només s'admeten els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específic regulades a la legislació tècnica sobre la matèria. 

2. Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions que constitueixin l'entorn d'aquests serveis han de rebre un tractament de jardí privat d'acord amb les característiques paisatgístiques del Penedès. 

3. S'admet, excepcionalment, l'ús d'habitatge destinat a la persona destinada a la guarda de la instal·lació. 

4. No s'admeten com a usos específics oficines dels serveis o altres activitats diferents de les explícitament admeses per aquestes Normes. 


Art. 187.- Condicions d'ordenació i d'edificació 

Les condicions d'ordenació i d'edificació per al sistema d'infraestructures de serveis tècnics són les següents:
   a. El tipus d'ordenació és el de volumetria específica, amb un índex d'edificabilitat net d'1,00 m2sostre/m2sòl.
   b. Aquesta edificabilitat pot ser superada només per raons funcionals justificades degudament, amb el límit màxim de l'edificabilitat de les zones de l'entorn del seu emplaçament, adaptada als paràmetres d'ordenació de les mateixes. 

Quan se situïn en illes d'edificació contínua s'han d'ordenar segons alineació de carrer i la seva edificabilitat es disposa segons l'ordenació general de l'illa. 


SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (CLAU 4)
Art. 188.- Definició
1. Comprèn els sòls de titularitat pública ordenats com espais lliures o zones verdes.
2. Es distingeix entre parcs públics, que formen part de l'estructura general del territori i que comprenen el parc forestal (4A1), les rambles d'accés a la ciutat (4A3) i els parcs de la vila (4A4), i els jardins públics que estan al servei directe d'un àrea o sector, i que són els parcs de la vila (4B5) i els aparcaments sota d'arbres (4B6). També es preveu la categoria d'àrees esportives i recreatives (4A2).
3. Aquest Pla d'ordenació contempla com a sistema general d'espais lliures més de 5 m2 per cada 25 m2 del sostre admès per a l'ús residencial. 


Art. 189.- Determinacions del Pla d'ordenació 

1. Aquest Pla d'ordenació estableix la localització dels espais inclosos en la categoria de parcs públics en qualsevol tipus de sòl.
2. En sòl urbà, es fixa la localització dels jardins públics i zones esportives, i d'esbarjo públiques. No obstant, aquesta localització pot precisar-se mitjançant plans especials urbanístics i altres figures de planejament que com a desenvolupament obligatori d'aquest Pla han de redactar-se en les àrees o unitats en què així s'estableix.
3. La condició de rambles del sistema d'espais lliures (clau 4A3) admet que les parcel·les que actualment afrontin amb elles puguin tenir la condició de solar, sempre i quan es donin la resta de les especificacions exigides per la zona de l'emplaçament.
4. Respecte dels jardins públics i zones esportives d'expansió i esbarjo públiques que s'han d'establir en sòl urbanitzable, aquest Pla estableix els estàndards corresponents i preveu les condicions generals d'orientació d'aquests espais, fixant-ne les que són bàsiques per a l'estructuració conjunta de la vila. 


Art. 190.- Titularitat 

El sòl qualificat com a parc urbà ha de ser de titularitat pública. 


Art. 191.- Usos 

1. En els parcs i jardins públics només es permeten els usos i les activitats de caràcter públic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d'aquests sòls com a espais lliures. En l'àmbit de Sant Pau i de Sant Jaume s'admet un subsector d'equipament esportiu de titularitat privada l'ordenació i delimitació definitiva del qual s'ha de fer mitjançant pla especial urbanístic, amb una extensió màxima de 8 Ha. i amb un índex d'edificabilitat màxima de 0,08 m²st/m²s. En l'aplicació de l'índex anterior no es comptabilitzen les construccions de cobriment de les pròpies instal·lacions esportives. En el supòsit de no portar-se a terme dins del primer quadrienni de vigència del Pla conforme a les condicions de l'esmentat pla especial, el sòl s'incorpora dins del sistema d'espais lliures i parc del sector mes ampli on s'emplaça. 

2. Tanmateix, en els jardins públics en sòl urbà la superfície dels quals sigui superior a 2.500 m², pot destinar-se una superfície d'aquest sòl a l'ús educatiu i a l'ús socio-cultural amb les limitacions següents:
   a. jardins públics de superfície superior a 2.500 m² i fins a 6.000 m². S'admet una ocupació màxima d'un 10% de la seva superfície.
   b. jardins públics de superfície superior a 6.000 m². S'admet una ocupació màxima del 4%. 

En cap cas, l'ocupació permesa en els apartats a) i b) no pot ultrapassar una ocupació del conjunt de sòl destinat a jardins públics en sòl urbà superior al 4% de la total superfície adscrita a aquest sistema.
En els parcs de la vila en sòl urbà de superfície superior a 6.000 m2 s'admet que un espai no superior al 15 per 100 del total es destini a aparcament en superfície sota arbres. 

3. Les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i dels usos admesos han d'observar les condicions següents:
   a. Alçada màxima: 5 m.
   b. Ocupació màxima: 3%. Aquesta condició no s'acumula amb els supòsits del número anterior.

4. En els sistemes d'espais lliures d'aparcament sota arbres, s'admet l'ús d'aparcament. Tenen com a funció principal l'aparcament temporal de cotxes i d'altres vehicles, així com el repòs, l'esbarjo i la relació social entre els ciutadans mentre no s'utilitza com aparcament.

Aquests àmbits d'aparcament han de tenir les característiques següents:

a. S'han d'ordenar prioritàriament amb arbres i jardineria.
La vegetació ha de ser preferentment autòctona de la zona.
La disposició del arbres marca l'àmbit de les places d'aparcament.
L'arbrat ha de cobrir pràcticament la totalitat de la zona d'aparcament.

b. No s'admet cap tipus d'edificació en el seu àmbit.

c. Per a realitzar la pavimentació dels diferents espais d'aparcament s'han d'utilitzar preferentment materials naturals (sorres, graves, sauló,...) sense aglomerants, compactant-se posteriorment. 

5. També s'admet l'ús d'aparcament en el subsòl de la resta d'espais regulats com a sistema urbanístic clau 4, sempre que en superfície es garanteixi la destinació prevista pel Pla d'ordenació (parc, jardí o zona esportiva) i no es facin malbé espais arbrats de qualitat ambiental reconeguda, consolidats, o de valors tradicionals. D'acord amb l'article 37.5 d'aquestes Normes, el subsòl destinat a aparcament en la clau 4 pot ser bé un bé de domini públic o un bé patrimonial. 

6. En tots els sòls qualificats com a nova zona verda, s'admet que es pugui destinar un 15% de la superfície de la delimitació de la peça a aparcament sota arbres. 


Art. 192.- Condicions dels jardins públics 

Els jardins públics a preveure mitjançant els instruments de planejament de desenvolupament el Pla d'ordenació han de complir les condicions següents: 

a. El pendent mitjà dels terrenys ha de ser inferior al 10% en qualsevol direcció, excepte en els espais fixats per aquest Pla d'ordenació.
b. La configuració, quan no estigui prevista en aquest Pla , ha d'observar els criteris de l'article 4a) de l'annex del R.P.U.. 


Art. 193.- Condicions de les àrees esportives 

1. El pendent dels terrenys serà inferior al 10%, llevat del cas de seguir-se les indicacions del Pla d'ordenació. 

2. L'índex d'edificabilitat net serà de 0,2 m²st/m²s. 

3. L'ocupació màxima per part de l'edificació es fixa en un 40%. 
En l'aplicació dels dos índex precedents no es comptabilitzen les construccions de cobriment de les pròpies instal·lacions esportives. 

4. S'admet l'activitat d'escola de xofers. 


SISTEMA D'EQUIPAMENTS (CLAU 5) 

Art. 194 - Definició i règim
 
 

1.     Comprèn els sòls que es destinen a centres públics i a dotacions afectes a usos públics o col·lectius al servei de les persones, com les de caràcter cultural, docent, esportiu, religiós, sanitari, assistencial, etc. El sòl previst per a nous equipaments, i aquests mateixos equipaments, han de ser amb caràcter general, en execució del Pla d’ordenació i dels instruments urbanístics de desenvolupament, de titularitat pública, si bé és possible fer ús de les fórmules valides de construcció i de gestió indirectes prevista per la llei.
Tanmateix, s’estableix el següent:
a)       Dins del sistema d’equipaments (clau 5) existeixen un seguit de sòls que acullen equipaments de titularitat privada ja existents abans de l’entrada en vigor d’aquest POUM, i que es troben identificats en aquest Pla amb la clau 5/PP (equipaments privats preexistents). Aquests equipaments podran mantenir de forma permanent i per temps indefinit la seva consideració d’equipaments privats, i respecte a ells no seran aplicables mecanismes de transferència de la titularitat ni de l’ús a l’Ajuntament mitjançant l’ instrument de l’expropiació forçosa o de la cessió obligatòria i gratuïta.
b)       En el cas que es qualifiqui algun sòl com a sistema d’equipaments privats (clau 5/P) de nova creació, i que la finca afectada originàriament tingués la qualificació de clau 5 (sistema d’equipaments de caràcter públic), caldrà compensar-ho amb la nova qualificació de sòl per a equipaments, justificant el manteniment de les condicions de superfície, qualitat i funcionalitat.
c)        És permesa la implantació, per part d’agents o operadors privats, i en sòls pertanyents a zones, d’usos objectivament definits com a equipaments, sempre que això no sigui incompatible amb les previsions del planejament urbanístic.
d)       Els sòls obtinguts per l’Ajuntament i destinats al sistema d’equipaments públics, mentre pertanyin al mateix Ajuntament, a un ens públic o a una societat amb capital majoritàriament públic, poden tenir la condició tant de béns de domini públic com de béns de caràcter patrimonial, indistintament i segons que prevegi l’inventari municipal de béns o altres actes de qualificació jurídica dels béns. Si són patrimonials, és possible la seva cessió a altres administracions o entitats públiques o a entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins d’utilitat pública o d’interès social, sempre que es mantingui l’ús d’equipament.
     
2.     Es distingeixen els següents tipus de sòls per a equipaments:
 
a.       Equipaments públics (clau 5)
b.       Equipaments privats preexistents (clau 5/PP)
c.       Equipaments privats (clau 5/P)
 
En el cas dels equipaments privats preexistents (5/PP), es manté la subclau que fa referència a l’ús preexistent, de manera que, a títol d’exemple, el sòl corresponent a la clau 5/2/PP es correspon a un equipament educatiu privat.
 
3.     Als sòls qualificats amb la clau 5/P de Melió Residencial (equipaments privats), únicament es podran portar a terme els usos admesos en les claus 5/5 i 5/7. En el cas que es vulguin portar a terme altres usos diferents d’equipament, caldrà tramitar un Pla especial urbanístic, tal i com disposa l’article 195 d’aquestes normes.
 


Art. 195.- Usos 

(M)El sistema d'equipaments comunitaris comprèn els usos següents: 

a. Administratiu (1)
b. Educatiu (2)
c. Sanitari (3)
d. Assistencial (4)
e. Socio-cultural (5)
f. Recreatiu (6)
g. Religiós (7)
h. Cementiri (8)
i. Abastiment (9)
j. Bombers (10)
k. Esportiu (11)
l. Geriàtric (12)
m. Aparcament (13)
n. Transport públic (14)
o. Magatzem (15)
p. Mediambiental (16) 

 

Els sòls destinats al sistema d’equipaments públics qualificats amb la clau genèrica 5 (sense especificació de l’ús concret) es poden destinar a qualsevol dels usos descrits, i s’ha d’estar a la decisió municipal que s’adopti d’acord amb el procediment legalment establert. S’especifica expressament que el sòl per a equipaments corresponent al sector de sòl la Girada I (ja desenvolupat d’acord amb el Pla General que és objecte de revisió), i també el sòl per a equipaments situat a la zona del Balcó de les Clotes (entre els vials Balcó de les Clotes, Progrés i Torrelles de Foix) s’ha d’entendre qualificat amb la clau genèrica 5, i és per tant susceptible dels diversos usos descrits.
En el supòsit que el planejament urbanístic que es pugui aprovar en el futur afectés sòl qualificat amb la clau genèrica 5, i tenint en compte que els equipaments esportius ja es troben qualificats amb aquest ús específic i concret, no s’entendrà en cap cas que s’està alterant la zonificació o l’ús urbanístic d’un equipament esportiu.
(M)En el sistema d’equipaments privats preexistents (5/PP), s’admet únicament i inicialment l’ús existent en el moment de l’aprovació del POUM, que és el que s’esmenta en la clau, sens perjudici de possibles modificacions posteriors si un Pla especial urbanístic ho preveu justificadament.
(M)L’ús assistencial (clau 5/4), inclou aquells allotjaments destinats a col·lectius especialment necessitats que es caracteritzen per tenir les superfícies mínimes per allotjament inferiors a les mínimes establertes a la legislació sectorial per als habitatges i que compten amb serveis col·lectius compartits.


Art. 196.- Determinacions en sòl urbà 

(M)En sòl urbà, el Pla d'ordenació indica de forma detallada la localització dels equipaments, excepte en les àrees en les quals es preveu el desenvolupament obligatori mitjançant planejament derivat


Art. 197.- Restants determinacions 

En el sòl urbanitzable, el Pla estableix els estàndards corresponents als equipaments i determina la localització dels elements més bàsics per al conjunt. 


Art. 198.- Assignació d'usos 

1. (M)En aquest Pla d'ordenació s'assignen dins del sòl urbà els usos concrets del sistema d'equipaments, o bé alternativament es fixa l'ús genèric d'equipament que l'Administració ha de concretar, en el marc dels diferents usos que preveu l'art.195, en el desenvolupament o execució del Pla.
En el sòl urbanitzable ha de fer-se l'assignació de l'ús mitjançant el planejament parcial o especial, si bé també s'admet l'assignació de la clau genèrica 5 sense especificació de l'ús en el moment de l'execució del planejament. 

2. (M)Pot alterar-se l'assignació de l'ús vigent, quan estigui realitzada pel planejament, mitjançant un pla especial urbanístic o el pla derivat que correspongui, mantenint-se, però, l'adscripció al sistema d'equipament. Per a modificar l’ús preexistent dels equipaments privats, caldrà tramitar un Pla especial amb aquesta finalitat, que haurà d’analitzar les conseqüències urbanístiques de portar a terme un determinat ús a l’entorn on s’implanta (mobilitat generada, compatibilitat d’usos amb l’entorn, etc).

3. Les altres alteracions del sistema d'equipaments requereixen la modificació o la revisió del Pla d'ordenació. 

4. L'ús del sòl reservat a equipaments comprès en l'actuació aïllada "Balcó de les Clotes" és el genèric d'equipaments, de conformitat amb les previsions d'aquest article. També s'admet l'ús d'aparcament. 

5. Quant a l'equipament de la finca de Cal Mencia, al carrer dels Ferrers, 49-55, l'ús principal previst correspon al de geriàtric (s'admet l'habitatge tutelat en règim de lloguer). Alternativament s'admeten el cultural, educatiu i assistencial. En planta baixa, per tal de garantir la continuïtat de l'eix comercial actual, s'admet aquest ús comercial de manera particular o privada. 

6. (M)L'ampliació del Museu de Vilafranca en la finca situada en el número 4 del carrer de Clascar admet que la propietat pugui mantenir l'ús de restaurant de la planta baixa, per considerar-se un ús compatible. Si les parts implicades ho accepten, l’expropiació pot no tenir per objecte la planta baixa, establint-se la fórmula jurídica adient mitjançant la propietat horitzontal, el dret de vol o altres.

7. (M)L'equipament d'aparcament, clau 5/13, pot admetre instal·lar-hi una benzinera, sempre que es garanteixi una localització segura i una bona accessibilitat que no interfereixi en la mobilitat pública. 

8. El conjunt immobiliari de la rambla de Sant Francesc i del carrer de Sant Pere (actual escola i antic hospital) té la qualificació d'equipament, admetent-se les claus alternatives o mixtes 5.2, 5.3, 5.4, 5.5, 5.6, 5.7 i 5.12. 

9. (M)L'ús de magatzem comprèn aquells destinats a la conservació, guarda i distribució de productes. 

10. (M)L'ús d'habitatge dotacional públic comprèn les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col.lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. 

11. (M)L'ús mediambiental integra les activitats, públiques i privades, destinades a la prestació de serveis ambientals, com poden ser estacions de vigilància de contaminació, observatoris meteorològics, laboratoris d'anàlisi de diferents vectors ambiental,s punts nets o deixalleries, centres d'educació i/o investigació ambiental, vivers de producció i/o aclimatació d'espècies arbustives o arbòries, arborètums, horts urbans i equipaments per al seu manteniment, i altres similars
.
 

12.        (M)També s’admet l’ús d’aparcament en el subsòl de la resta d’espais regulats com a sistema urbanístic clau 5, sempre que en superfície es garanteixi la destinació prevista pel Pla d’ordenació. D’acord amb l’article 37.5 d’aquestes Normes, el subsòl destinat a aparcament en la clau 5 pot tenir la qualificació de bé de domini públic o de bé patrimonial.
13.         (M)A l’edifici de Cal Quer s’atorga la doble qualificació urbanística, reconeixent l’estat actual. Per tant les plantes tercera i sotacoberta de l’edifici s’assignen a la clau 10.1 i les plantes baixa, primera i segona de l’edifici a la clau 5.
14.        (M) A la finca del C/ Migdia, 22 – Passatge Alcover, 6, qualificada amb la clau 5/PP, s’admet l’ús preexistent 5/5 – sociocultural, i l’ús 5/4 – assistencial.
 



Art. 199.- Condicions d'edificació 

1. L'edificació en les àrees d'equipament s'ha d'ajustar a les necessitats funcionals dels diversos equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà en què es situen. 

2. (M)L'edificabilitat neta de referència per a tots els equipaments ubicats en emplaçaments que es regeixin pels sistemes d'ordenació d'edificació aïllada, i segons volumetria específica és d'1,0 m2st/m2s, amb la limitació màxima en cada cas, però, de l'establerta a les zones d'implantació, ponderada entre les peces immediates. Aquestes edificabilitats poden incrementar-se en  qualsevol finca qualificada com a sistema d'equipaments clau 5 (independentment de la seva titularitat preexistent), de manera justificada per raons funcionals i en el seu emplaçament, mitjançant la redacció d'un pla especial urbanístic. En el cas dels equipaments esportius localitzats en zones periurbanes i cementiri prendran com a referència una ocupació màxima per l'edificació del 50% del sòl destinat a aquests usos. 
En el cas dels equipaments ubilcats en emplaçaments que es regeixin pel sistema d'ordenació d'edifiació segons alineacions de vial, l'edificabilitat vindrà donada per l'aplicació dels paràmetres aplicables (alineació de vial, amplada de vial, alçada reguladora màxima i profunditat edificable) a les finques veines immediates qualificades de la zona.
Els equipaments dels tipus següents, públics o privats, poden assolir com a edificabilitat neta màxima:
   a. Educatiu: 1,2 m²st/m²s.
   b. Sanitari-assistencial: 1,2 m²st/m²s.
   c. Administratiu: 1,2 m²st/m².
   d. Geriàtric (ús social sanitari de caràcter públic o habitatges tutelats per a la gent gran en règim de lloguer): 1,2 m²st/m²s. 
   e. Abastiment: 1,2 m2st/m2s

3. En el sòl urbà i per a tots els diferents usos d'equipaments, regeix el tipus d'ordenació de la zona on s'implanta l'equipament, o el de la seva zona contigua, i s'han de respectar les condicions d'edificació vigents a la zona. Els canvis en les característiques de l'ordenació exigeix prèviament l'aprovació d'un pla especial urbanístic. 

4. En el sistema d'equipaments del " Balcó de les Clotes " s'apliquen les condicions d'ordenació aïllada contingudes en el Pla d'ordenació. L'edificabilitat neta és de 0.5 m2 sostre / m2 sòl. 

5. L'equipament de transports públics, clau 5/14, es preveu per a l'ús de terminal de transports de superfície i els seus serveis complementaris. En un futur es preveu que, mitjançant un pla especial urbanístic que determini l'ordenació i l'edificabilitat funcional, sigui integrat en una solució intermodal de transport amb la futura remodelació de l'estació ferroviària. 

6. (M)En totes les edificacions estinades a equipament, les places mínimes d'aparcament que s'han de preveure en l'edificació o en l'interior de la parcel·la es determinaran segons l'establert en l'art. 126.2 d'aquestes normes.
Per a usos no recollits en l'art. 126.2 es preveurà com a mínim 1 plaça per cada 100m2 construïts. 
Els equipaments inclosos en l'Àrea Central definida en l'art. 207 d'aquestes normes, resten exempts d'aquesta previsió.

 

7.   (M)A la finca del C/ Migdia, 22 – Passatge Alcover, 6, les condicions d’edificació s’assimilaran a les de les finques amb front al C/ Migdia.
Atès que es tracta d’un front edificat amb una ordenació per alineació a vial, les condicions d’edificació no es regiran per índex d’edificabilitat, sinó pel volum resultant d’aplicar una alçada reguladora màxima de PB+2, i una fondària edificable de 36m.
 



SISTEMA DE PROTECCIÓ DE SISTEMES URBANÍSTICS GENERALS (CLAU 6)
Art. 200.- Definició i regulació 

En els plànols d'ordenació es contenen determinacions sobre espais la funció dels quals està relacionada amb la protecció dels sistemes generals, per tal d'assegurar-ne el funcionament i la racionalitat.
S'inclou en aquesta zona la protecció de sistemes generals les zones de servitud corresponent a cada sistema d'acord amb la legislació sectorial vigent.
A les zones de protecció de sistema seran d'aplicació les condicions de servitud definides en la legislació sectorial vigent.
1. Protecció del sistema viari 

   a) Es delimiten com a zona de protecció de sistemes, les àrees de servitud mesurades a partir del límit de l'explanació que en funció de la categoria de la via són:
- 25 metres per l'autopista
- 8 metres per la resta de les carreteres.
- 12 metres pels camins rurals inclosos en la xarxa rural principal i paral·lels als rials (mesurats a partir de l'eix del camí)
- 6 metres per la resta de camins inclosos en la xarxa principal i 3 m. per la secundària, sempre mesurat des de l'eix del camí.
   b) A les zones de protecció del sistema viari no s'admeten moviments de terres, construccions, ni tancaments i no es podran autoritzar usos excepte aquells que siguin compatibles amb la seguretat vial, prèvia autorització de l'organisme titular de la carretera i d'acord amb la legislació aplicable.
   c) En els plànols de qualificació del sòl, quan la carretera limita amb sectors urbanitzables, s'indica amb traç discontinu la línia d'edificació com a referència a les limitacions establertes per la legislació de carreteres vigent sobre les corresponents zones de sòl urbà o sectors de sòl urbanitzable.
Aquestes distàncies, d'aplicació amb independència de que apareguin o no en els plànols mesurades des de l'aresta exterior de la calçada, són:
- 50 metres per l'autopista
- 25 metres per les vies de la carreteres de la xarxa bàsica
- 18 metres per les vies que no són de la xarxa bàsica
- 12 metres pels camins rurals inclosos en la xarxa rural o local. (mesurats a partir de l'eix del camí) 

2. Protecció del sistema hidrològic 

   a) (M)Es delimiten com a protecció de sistema les àrees de servitud de les rieres.
Aquestes franges tenen una amplada mínima de 10 m a banda i banda del sistema hidrològic. S'inclouen també en la zona de protecció de sistemes aquelles franges de major amplada que venen definides per la vegetació de ribera existent. De manera excepcional i en el tram de la riera de l'Adoberia que discorre per l'àmbit de l'antiga UA20 es podrà reduir aquesta amplada fins a 5 metres.
L'objectiu principal de la zona de protecció del sistema hidrològic és el de garantir l'accés públic als cursos hídrics.
S'admeten els camins públics localizats en aquesta zona sempre que siguin compatibles amb les determinacions d'aquestes Normes Urbanístiques relatives al sistema hidrològic i amb la legislació aplicable, i estiguin autoritzats per l'Agència Catalana de l'Aigua.
No s'admet cap tipus d'edifici, tancament o estructura.
   b) Qualsevol obra o canvi d'ús que se situï en les franges de 100 m. a banda i banda del sistema hidrològic només es podrà admetre amb l'autorització prèvia de l'Agència Catalana de l'Aigua.
A banda i banda del sistema hidrològic és d'aplicació l'afectació derivada de la legislació vigent que determina un àmbit de 100 m.


Art. 200bis.- (M) Sistema d'habitatges dotacionals públics (clau 5HDP) 

1. El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, clau 5 HDP, inclou el sòl que es destina a la construcció d'habitatges en règim de lloguer assequible destinats expressament a col•lectiu amb necessitats específiques i pocs recursos (necessitats d'assistència o d'emancipació), per facilitar-los l'accés a l'habitatge dins del municipi. 

2. La qualificació de dotació d'habitatges públics s'integra com un ús dotacional dins el concepte de sistemes del Pla d'ordenació urbanística municipal de Vilafranca del Penedès, amb el règim propi definit i en terrenys de titularitat pública.
3. L'Ajuntament podrà preveure la incorporació de sòls a la qualificació de dotació d'habitatges públics prèvia tramitació de la corresponent modificació d'aquest Pla d'Ordenació urbanística municipal, amb el contingut mínim següent:
-Justificació de la necessitat de crear o d'augmentar la reserva de sistema dotacional d'habitatge públic, clau 5 HDP, i que aquest increment no perjudica les reserves de sòl destinades a equipaments comunitaris, tot garantint que no es produeix un desequilibri de reserves d'equipament del municipi.
-Determinació de la reserva de sòl per al sistema, de l'edificabilitat, densitat (nombre màxim d'habitatges) i volumetria, justificada en relació amb l'entorn.
-Incorporació a cada modificació d'una memòria social relativa a les polítiques socials del municipi que justifiquin en cada cas les reserves concretes per habitatges dotacionals públics, amb la finalitat de satisfer els requeriments temporals d'habitatges de col•lectius de persones amb necessitats assistencials o d'emancipació.
-Determinació de l'ús dominant per habitatge i els usos complementaris admesos en planta baixa. Tant la previsió d'aquests usos com la seva gestió hauran de ser coherents amb el caràcter públic del sistema. 

4. L'edificació en els sòls qualificats de zona de dotació d'habitatges públics s'ajustarà al tipus d'ordenació, intensitat edificatòria i condicions d'edificació definits per a cadascun dels sòls amb aquesta qualificació en la modificació corresponent del POUM, d'acord amb les condicions de l'entorn. 

5. Per a tot allò no regulat expressament en aquesta Normativa, regeixen les disposicions de les Normes urbanístiques per al tipus d'ordenació assignat al sòl corresponent. 

6. Els habitatges s'adaptaran, pel que fa a les seves condicions d'habitabilitat i, en especial, a la seva superfície mínima, a allò que determinin les ordenances d'edificació i disposicions legals vigents en matèria d'habitatge. 

7. Els habitatges es promouran en règim de lloguer i en les condicions que permetin acollir-se a les mesures de finançament d'actuacions protegides en matèria d'habitatge establertes al Decret 454/2004, de 14 de desembre (Pla per al dret a l'habitatge), al Decret 244/2005, de 8 de novembre, i a les normes protectores en matèria d'habitatge vigents a Catalunya que en el seu cas els desenvolupin o subtitueixin. 

8. El desenvolupament i gestió de les dotacions d'habitatges s'acollirà a algun dels règims següents:
8.1 En els sòls de titularitat pública municipal, la construcció dels habitatges i la seva gestió podrà realitzar-se per qualsevol forma prevista en dret.
8.2 L'Ajuntament podrà formalitzar convenis amb altres administracions públiques o entitats dependents d'elles, per tal de desenvolupar en sòls dels que siguin titulars dotacions d'habitatges.