Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Capítol I. Disposicions generals

Art. 201.- Zones 

Per a la regulació del sòl urbà s'estableixen les zones i subzones següents: 

Zona d'edificis monumentals a conservar (clau 7) 

Zona d'edificis a conservar (clau 8) 
- inclosos al Catàleg històric , artístic i ambiental (clau 8/1)
- no inclosos al Catàleg històric, artístic i ambiental (clau 8/2) 

Zona de trama d'edificis repetibles (clau 9)
- en àmbit d'interès subjecte a pautes de conjunt(clau 9/1)
- trama d'edificis repetibles (clau 9/2) 

Zona de manteniment d'estructura edificatòria (clau 10)
- d'ús predominantment residencial (clau10/1) 

Zona de trama en colmatació (clau 11)
- d'intervenció difusa (clau11/1)
- d'intervenció concentrada (clau11/2)
- d'intervenció difusa Poble Nou (clau11/3) 

Zona d'extensió urbana (clau 12)
- en illa tancada (clau12/1)
- d'ordenació oberta (clau12/2) 

Zona subjecta a ordenació volumètrica anterior (clau 13)
- a gran alçada (clau13/1)
- a baixa alçada (clau13/2) 

Zona d'indústria urbana (clau 14)
- en quadrícula (clau14/1)
- aïllada (clau14/2) 

Zona industrial St. Pere Molanta (clau 15) 

Zona d'ordenació anterior (clau 16)
- residencial (clau16/1)
- industrial (clau16/2)

Zona terciària (clau 17)
- amb limitació comercial (clau17/1)
- sense limitació comercial (clau17/2) 


Art. 202.- Desenvolupament del Pla d'ordenació 

El desenvolupament del Pla en el sòl urbà tan sols exigeix l'aprovació de les figures de planejament que siguin especificades expressament, i/o dels projectes de reparcel·lació o d'expropiació quant als polígons d'actuació urbanística.
Excepte en els supòsits del paràgraf anterior, l'Ajuntament pot concedir llicències urbanístiques o d'activitat seguint les determinacions d'aquest Pla i sense la necessitat d'altres documents urbanístics, amb independència de l'obligatorietat de les cessions i de la urbanització de sistemes que siguin necessaris per assolir la condició de solar en parcel·les individualment afectades. 


Art. 203.- Alineacions i rasants 

1. Els plànols d'ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà, les quals resulten precisades si cal per plans especials urbanístics, per projectes de reparcel·lació o d'expropiació o per les llicències urbanístiques, instruments tots ells que poden desenvolupar els criteris d'ordenació i d'urbanització proposats pel Pla d'ordenació. 

2. En tot allò que no resulti modificat pel Pla d'ordenació continuen vigents les actuals alineacions i rasants. 


Art. 204.- Tractament del sòl urbà 

És una finalitat essencial del Pla d'ordenació el manteniment de la ciutat ja construïda, definint pautes d'intervenció que en facin possible el manteniment com a finca construïda i com a contenidor d'un cos social i de les activitats compatibles amb aquella forma. 

La ciutat construïda està feta amb parts ben diferenciades que es recolzen i s'estructuren de formes ben diferents. El Pla tracta d'identificar les àrees homogènies, la seva formació i els problemes actuals en què es troben, als efectes d'intervenir de la manera més escaient a cada sector o zona. A les àrees ja consolidades i densificades, cal optar per un criteri d'esponjament i de manteniment. A les àrees encara no completes, s'admeten intervencions de colmatació que no han de ser abusives, amb la trama ja existent; igualment, a d'altres indrets, els usos dels quals han quedat inadequats, cal adequar-los a la resta de la trama, requalificant-se mútuament. 

Aquest tractament de l'espai edificable ve complementat en el Pla per les actuacions previstes en el sistema viari, per la definició dels espais públics i dels equipaments, i per la resolució dels usos i límits de la ciutat, continguda en els plànols d'ordenació. 


Art. 205.- Polígons d'actuació urbanística 

1. Aquest Pla d'ordenació delimita en algunes àrees de sòl urbà no consolidat polígons d'actuació per a l'execució conjunta de les determinacions urbanístiques. No obstant, d'acord amb l'article 12.1 el desenvolupament de determinats polígons requereix la tramitació prèvia d'un pla de millora urbana, tenint en compte que aquest Pla no defeineix les obres d'urbanització necessàries d'acord amb l'article 58.3 L.U. 

2. La delimitació dels polígons d'actuació urbanística produeix els efectes previstos en la legislació urbanística vigent. 

3. L'ajustament dels polígons d'actuació pot ser d'un 4% (quatre per cent) de les edificabilitats establertes pel Pla. 

4. Els polígons d'actuació urbanística números 5a, 5b i 6 se situen en el front del ferrocarril i han de ser objecte d'un pla especial conjunt per a establir les rasants i continuïtats dels carrers, d'acord amb el projecte ferroviari. Aquest pla especial conjunt ha de definir també les obres d'urbanització necessàries d'acord amb l'article 58.3 b) de la Llei d'urbanisme. S'acompanya la fitxa del pla especial de l'avda de Barcelona – façana del ferrocarril.

Plànol Pla Especial de l'Av. Barcelona - façana del ferrocarril


Art. 206.- Ordenances d'edificació i ús 

1. Les normes d'aquest capítol, amb els complements o remissions que expressament es preveuen, constitueixen les ordenances d'edificació i ús del sòl urbà.
2. Les remissions a usos, es corresponen amb l'article 117 d'aquestes Normes. 


Art. 207.- Àrea Central 

1. Els terrenys qualificats com a zones d'edificis monumentals, edificis a conservar, trama d'edificis repetibles i de manteniment d'estructura edificatòria d'ús predominantment residencial estan continguts en la seva major part en l'àrea denominada "centre ciutat", i correspon al sector central de la vila que ve definit en els plànols d'ordenació 1/2000. 

2. En els plànols d'ordenació a escala 1:1000 es fixa la línia de profunditat edificable que aplica el criteri de que l'edificació no ocupi més del setanta per cent de l'espai total de cada illa, exceptuant les illes molt petites, totalment edificables.
Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents a l'entrada en vigor d'aquest Pla, la qual es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació de l'esmentat criteri. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, i en la nova construcció, s'ha de respectar la profunditat edificable establerta per aquest Pla, i l'edificació resultant no pot superar en cap cas el volum permès si es substituís l'edificació per una de nova planta. 

3. Les determinacions sobre alçades es contenen en els plànols d'ordenació a escala 1:1000, que apliquen el criteri de relació entre l'alçada, la mida del carrer i el tipus edificatori que han constituït la trama. Aquesta alçada màxima ve grafiada per a cada façana i per als diversos fragments d'illa.
Aquest criteri no afecta l'alçada edificada dels edificis preexistents al Pla, la qual es respecta, encara que superin la fixada en els plànols. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre edificable, i en la nova construcció, s'han d'observar les determinacions aplicables dels plànols d'ordenació sobre alçades màximes, i no es pot superar en cap cas el volum permès resultant de l'aplicació de les constants alçada i nombre de plantes. 

4. Les característiques del pati lliure interior d'illa queden definides en els plànols d'ordenació a escala 1:1000, podent-se ocupar amb construccions fins al deu per cent de la seva superfície com a màxim. No obstant, les edificacions que ocupen totalment o parcialment el pati d'illa en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla poden ser conservades, si bé en els casos de transformació i/o substitució s'ha d'estar a la regla general del 10 per 100 com a màxim establerta. 

(M)Les construccions que siguin possibles en el pati lliure interior d'illa no poden superar 4,50 m. d'alçada, mesurats en el punt més alt de la coberta. A les zones compreses a l'àrea central grafiada en el plànol C1 i delimitada pels vials o espais públics rambla de St. Francesc, Gral. Prim, Hermenegild Clascar, Ponent, Beneficiència, Banys, Raval de la Font, plaça Milà i Fontanals, plaça Puigmoltó, Lluna, plaça Anselm Clavé, Muralla St. Magí, Sta. Clara i Rambla Nostra Senyora, es permet la utilització del subsòl del pati d'illa no edificable per a ús d'aparcament, si es garanteixen les condicions formals i de tractament de l'espai lliure interior de l'illa per a una adequada integració del soterrani, amb un tractament del sostre del soterrani corresponent al pati d'illa com espai lliure amb possibilitats d'enjardinament., sempre que no es facin malbé espais arbrats de qualitat ambiental reconeguda, consolidats o de valors tradicionals. Per garantir la preservació d'aquest patrimoni, quan es tingui la intenció d'edificar el subsòl del pati d'illa dins l'Àrea Central, caldrà presentar informe justificant amb documentació fotogràfica l'estat actual del pati d'illa, i obtenir informe favorable dels serveis tècnics municipals. S'ha de justificar, en tot cas, l'absència potencial d'interferències en el funcionament de la xarxa viària. 

(M)Quant a la resta del sòl urbà, s'admeten soterranis destinats a aparcament en el pati lliure interior d'illa. S'exceptuen els casos dels patis d'illa que estigui grafiat com a subzona /P en el plànol C2, en què sols s'admetrà la utilització del subsòl per a ús d'aparcament segons els criteris establerts en l'article 96.4. 

S'admeten cossos sortints oberts en el pati lliure interior amb les limitacions que preveuen els articles 83.I.2 i 95, apartats 5 i 6, d'aquestes Normes, els quals cossos poden ocupar com a màxim 2/3 parts de la façana, sense sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l'eix de la mitgera de la façana i que forma amb aquesta un angle de 45º. Els cossos sortints vénen limitats en la seva distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral de vol, que se situa a un metre de la paret mitgera. 


Art. 208.- Plans especials urbanístics i de millora urbana 

1. Com a desenvolupament d'aquest Pla, i en els indrets en què les condicions dels habitatges presentin greus deficiències, calgui millorar o recuperar el paisatge urbà, realitzar operacions de rehabilitació o de reforma interior o complir finalitats similars, poden formular-se i aprovar-se plans especials urbanístics i plans de millora urbana, d'acord amb els articles 67 i 68 de la L.U. 

2. S'entén per rehabilitació, en coherència amb l'article 46.5 d'aquestes normes, la intervenció sobre un sector, i en concret sobre una edificació, quan es manté la tipologia, millorant les condicions d'habitabilitat. Quan una intervenció modifiqui substancialment les invariants tipològiques, s'ha d'entendre com a obra nova, i com a tal ha de complir les constants d'alçada i profunditat establertes per a cada cas. 

3. En tot allò que no sigui contradictori amb aquest Pla d'ordenació o amb la legislació urbanística vigent, es declara expressament la vigència del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del nucli antic (o del centre vila) de Vilafranca, aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el dia 18 de desembre de 1996.