Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Capítol II. Regulació de les zones

ZONA D'EDIFICIS MONUMENTALS CATALOGATS (CLAU 7)
Art. 209 Definició 

Comprèn els edificis de valors històrics i artístics singulars (Bé cultural d'interès nacional), que s'hagin inclòs o que s'incloguin en el Pla especial i Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès, aprovat definitivament el 13 de juliol de 1988. 


Art. 210.- Condicions d'ordenació i edificació 

1. No s'admeten augments del volum edificable.
2. Només es permeten obres de manteniment estructural i de millora dels serveis.
3. No s'admet cap segregació de la parcel·la adscrita a l'edifici.
4. És obligatori el manteniment de l'edifici i dels elements d'ordenació urbana que el configuren.
5. Els anteriors apartats regeixen en tant que complementin i no contradiguin les determinacions específiques del pla especial per a cada edificació catalogada. 


Art. 211.- Condicions d'ús 

1. S'admet la continuïtat dels usos actuals residencials, i els propis del sistema d'equipaments.
2. S'estableix com a directriu fonamental d'aquest Pla la progressiva adscripció dels edificis monumentals a usos propis del sistema d'equipaments. 


ZONA D'EDIFICIS A CONSERVAR (CLAU 8)
Art. 212.- Definició i subzones 

1. Comprèn els edificis de valor històric i artístic que han de conservar-se en els seus elements bàsics. 

Es distingeixen dues subzones. Amb clau 8/1 els edificis inclosos en el P.E. i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental (Béns culturals d'interès local), aprovat definitivament el 13 de juliol de 1988, i amb clau 8.2 alguns altres edificis que no estan inclosos al Catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental, tot i que el Pla General anterior els incorporava, i altres que tenen elements suficients per a ser conservats. Aquests edificis nous corresponen a:
- La Masia de Pere Pau
- Magatzem del carrer del Sol, de Santiago Güell
Els edificis de la clau 8/2 poden ser incorporats com a béns catalogats o inventariats al Pla especial i catàleg de 1988, d'acord amb el procediment que el mateix Pla especial determina. Si això no es produeix dins del termini màxim de quatre anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Pla, els esmentats edificis deixen d'estar adscrits a l'esmentada clau 8/2. 

2. Els edificis protegits per aquest article poden gaudir dels beneficis fiscals i dels ajuts a la rehabilitació que puguin ser establerts per als edificis catalogats. 

3. El POUM delimita les peces protegides, que no tenen la consideració de Bé cultural d'interès nacional, amb les qualificacions 8.1 i 8.2, d'acord amb el Pla Especial de Catàleg al qual es refereix l'article 18 d'aquestes Normes. La delimitació transcrita correspon a l'element protegit, adaptat a la informació de base del POUM. En cas de major precisió, cal aplicar les determinacions específiques del pla especial. 


Art. 213.- Condicions d'ordenació i edificació
 
1. No es permet la seva substitució o alteració estructurals, admetent-se només obres de manteniment estructurals, de millora dels serveis o no relacionades amb els seus elements bàsics. 

2. No s'admet cap segregació de la parcel·la adscrita a l'edifici. 

3. (M) Tant en l'edificació catalogada, com en l'espai lliure interior d'illa, s'admetran els soterranis, prèvia emissió d'informe favorable dels serveis tècnics municipals, sempre que es demostri amb informe justificatiu que la construcció del soterrani no malmetrà cap element de l'immoble catalogat ni dels espais de parcel·la no ocupats per l'edificació. En el cas que el soterrani se situï en l'espai lliure interior d'illa, es garantirà el tractament del sostre del soterrani corresponent al pati d'illa com espai lliure amb possibilitats d'enjardinament. 

4. (M)Cal mantenir i tenir cura dels espais de la parcel·la no ocupats per l'edificació. Especial cura s'ha de prendre en la protecció de l'arbrat i de l'espai obert, si n'hi ha i és preceptiu mantenir-lo. Excepcionalment, quan l'element catalogat no estigui classificat com a BCIN, s'admeten ocupacions del pati d'illa d'un edifici catalogat, i sempre que es demostri amb informe justificatiu que la construcció del pati no malmetrà cap espai  arbrat consolidat ni cap element de l'immoble catalogat. Aquesta ocupació es podrà portar a terme amb independència de la qualificació urbanística del pati, sempre i quan es destini aquesta ocupació a usos turístics i els assimilats a equipament. En tots els casos aquesta ocupació haurà de ser informada favorablement pel Departament de Cultura de la Generalitat. A més, en el cas que l'ús d'aquesta superfície objecte d'ocupació sigui privat, caldrà fer una cessió obligatòria i gratuïta del 10% de l'increment d'aprofitament que suposi.

5. S'estableixen com a condicions d'edificació les actualment existents. Es pot tan sols incrementar el volum en un 10% quan sigui necessari per al desenvolupament correcte dels usos permesos i quedi garantit que no afectarà els elements fonamentals de l'edifici, i quan es garanteixi la rehabilitació total de l'edifici.
Per a qualsevol tipus de construcció d'elements o de volums, cal la presentació d'un projecte, sempre referit a la totalitat de l'immoble o parcel·la. 

6. Les obres de millora han de respectar els elements a conservar assenyalats en l'annex per a cada edifici. 

7. Els anteriors apartats regeixen en tant que complementin i no contradiguin les determinacions específiques del pla especial per a cada edificació catalogada. 


Art. 214.- Condicions d'ús
 
1. S'admeten els usos següents:
   a. els usos propis del sistema d'equipaments.
   b. residencial, tant per a habitatges unifamiliars com plurifamiliars, i l' ús hostaler.
   c. comercial. L'espai afecte a aquest ús no pot ser superior a 1300m2 de superfície de venda.
   e. ús de bar, restaurants i similars.
   f. també els usos 9-1 (modalitat de dispensari o ambulatori), 9-3(allotjament comunitari), 10(educatiu), 11(socio-cultural), 12(religiós), 13.1(recreatiu excepte discoteques) i 15(administratiu).
   g. quant a la finca de la zona 8.1 corresponent al carrer del Casal (Caves Mascaró), s'admet també l'ús de celler de criança, en termes compatibles amb les mesures establertes de protecció de l'edifici.
   h. s'estableix com a directriu d'aquest Pla la progressiva adscripció dels edificis adequats a l'ús d'equipament i l'adquisició pública preferent d'aquestes cases o immobles quan sigui possible i convenient. 

2. Els usos existents amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquesta revisió del Pla no inclosos en el número 1 d'aquest article poden mantenir-se, i els edificis i instal·lacions poden ser objectes d'obres de millora i consolidació. 

3. Es pot adscriure a l’ús comercial o de garatge-aparcament una superfície edificada que superi el límit de superfície que preveu l’apartat 1, prèvia aprovació d’un pla especial urbanístic en el qual s’estableixin les condicions formals i de tractament de façanes per a una adequada integració a l’espai urbà, i la no creació d’interferències en el funcionament de la xarxa viària.


ZONA D'EDIFICIS REPETIBLES (CLAU 9)
Art. 215.- Definició i subzones 


1. Comprèn els sectors ocupats per edificis que constitueixen una trama, el grau d'integració de la qual fa necessari reconduir la futura activitat edificatòria cap al manteniment i adequació dels edificis preexistents mitjançant l'obligada reproducció dels seus paràmetres més essencials. 

2. Es distingeixen tres subzones en funció de que els edificis estiguin en un ambient d'interès subjecte a pautes de conjunt (clau 9.1), es tracti simplement d'una trama d'edificis repetibles (clau 9.2), o es tracti de patis d'illa no edificables ni tan sols en soterrani i d'interès especial (clau 9.p). 


Art. 216.- Condicions d'ordenació 

1. Els màxims volum i sostre edificable queden definits pels paràmetres establerts al plànol d'ordenació a escala 1:1000. Si manquen aquests paràmetres, queden definits pels volums i sostre de les edificacions substituïdes. 

2. La nova edificació ha de repetir l'edifici preexistent en la seva totalitat, o almenys, la construcció ha de tenir planta baixa i una planta pis. 

3. En els edificis compresos en la zona 9.1 s'han de complir les prescripcions de composició i característiques de la façana previstes en aquestes Normes per a la zona 10.1. 

4. En el cas dels edificis que han esgotat els paràmetres d'edificació establerts per aquest Pla, es pot tan sols incrementar el volum en un 10 % quan sigui necessari per al desenvolupament correcte dels usos permesos i quedi garantit que no afectarà els elements fonamentals de l'edifici, i quan es garanteix la rehabilitació total de l'edifici. 


Art. 217.- Condicions d'edificació 

1. S'aplica el sistema d'ordenació de l'edificació segons alineació de vial. 

2. La coberta s'ha de construir d'acord amb el que preveu l'article 92.3 d'aquestes normes. En qualsevol cas l'alçada màxima del límit de la coberta no pot ser superior a 5 metres. Aquest espai central pot ser utilitzable, però mai com habitatge independent.
Amb caràcter general no es poden reagrupar parcel·les. No obstant i això, es poden agrupar fins a 10 m. d'amplada, sense trencar la composició fragmentada de les façanes. L'amplada mínima de les parcel·les per a nova edificació és de 5 m. Pot ser menor si la parcel·la està inscrita en el Registre de la Propietat com a finca independent abans de l'aprovació inicial d'aquest Pla. 

3. Cal tenir en compte la importància dels elements d'urbanització en la configuració dels espais públics que aquests edificis defineixen. Això ha d'influir en la cura en la urbanització del paviment, en la definició de les rasants respecte de les cases, en l'enllumenat públic i en el control dels rètols lluminosos, en què la discreció és la pauta que ha d'aconsellar l'atorgament de la llicència. 

4. En el cas d'ampliació cal aplicar la normativa de la zona (clau 10.1), en els números 7 i 8 relatius a les condicions d'edificació. 

5. Les façanes han de ser planes, i en el seu acabat es prohibeix l'obra vista i els materials brillants. 


Art. 218.- Condicions d'ús 

1. S'admeten els usos següents: 

L'ús d'habitatge, en les modalitats unifamiliar i plurifamiliar.
Els usos administratiu, socio-cultural, religiós i recreatiu, excepte discoteques. També l'ús d'oficines, sempre que no se superi el 30% de l'edificabilitat total.
Els definits amb la numeració 2-hoteler, 3-bar-restaurant, 4 (l'ús comercial s'admet només fins a 1300m2 de superfície de venda), 7-3 garatges(fins a 400 m² o el 65% del sostre edificable), 9-1 (modalitat de dispensari o ambulatori), 9-3-allotjament comunitari i 10-educatiu. 

2. Els usos existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquesta revisió del Pla poden mantenir-se, i els edificis i instal·lacions corresponents poden ser objecte d'obres de millora i consolidació. 

3. Es pot adscriure a l'ús comercial o de garatge-aparcament una superfície edificada que superi el límit de superfície que preveu l'apartat 1, prèvia aprovació d'un pla especial urbanístic en el qual s'estableixin les condicions formals i de tractament de façanes per a una adequada integració a l'espai urbà, i la no creació d'interferències en el funcionament de la xarxa viària. 


TRAMA A MANTENIR-HI L'ESTRUCTURA EDIFICATÒRIA (CLAU 10)
Art. 219.- Definició i subzones 

1. S'hi distingeixen dues subzones. La subzona clau 10.1 compren els edificis adscrits a l'ús residencial, i la subzona clau 10p inclou alguns patis d'illa no edificables. 

2. Els edificis compresos en la subzona 10.1 estan caracteritzats, més que per les peculiaritats de cadascun, per les pautes de conjunt. En conseqüència, és finalitat de l'ordenació assegurar el respecte i adequació dels nous edificis o de les obres de reforma dels existents a aquestes pautes. També s'inclouen en aquesta subzona edificis nous que trenquen les pautes del centre-ciutat per la seva alçada o composició i que si es refessin haurien de complir les prescripcions aquí establertes. 

3. S'assenyala com a subzona (clau 10p) els espais interiors d'illa no edificables en superfície ni en subsòl, tot i que mantenen seva la titularitat privada. 


Art. 220- Condicions d'ordenació 

1. S'aplica el sistema d'edificació segons alineació de vial. 

2. En els plànols d'ordenació a escala 1/1000 es fixa la línia de profunditat edificable. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents, la qual es respecta encara que la superin. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, la nova construcció ha de respectar la profunditat edificable, i l'edificació resultant en cap cas no pot superar el volum permès si es construís una edificació de nova planta. 

3. S'admet el soterrani per a l'ús d'aparcament en les parcel·les de més de 300 m² i d'una façana mínima de 10 m. 


SUBZONA RESIDENCIAL (CLAU 10.1)
Art. 221.- Condicions d'edificació 

1. (M)Es poden reagrupar parcel·les, sempre que la mida resultant de l'agregació no superi els 15 metres d'amplada. En qualsevol cas, s'ha de conservar la composició fraccionada, i la norma no s'aplica quan l'amplada del vial superi els 20 metres. 

2. (M)L'amplada mínima de les parcel·les per a nova edificació és de 7 metres. Pot ser menor si la parcel·la està inscrita en el Registre de la Propietat com a finca independent abans de l'aprovació inicial d'aquest Pla. 

3. La coberta s'ha de construir d'acord amb el que preveu l'article 92.3 d'aquestes normes. En qualsevol cas l'alçada màxima del límit de la coberta no pot ser superior a 5 metres. Aquest espai central pot ser utilitzable, però mai com habitatge independent. 

4. No s'admeten cossos sortints tancats. S'admeten cossos sortints oberts, que no ocupin més de dos forjats. L'alçada dels cossos sortints es determina per l'alçada dels voladissos de les edificacions confrontants i, si fa al cas, per la tònica dominant al carrer. 

5. L'edificació mínima és la de planta baixa i una planta pis. 

6. (M) (sense contingut). 

7. La composició de la façana principal ha d'acomodar-se obligatòriament a les prescripcions següents:
   a. Els cossos sortints se situen a la façana per sobre dels 4 m. d'alçada.
   b. La proporció de les obertures de la planta pis ha de ser proporcional i decreixent.
   c. Les façanes han de ser planes, i en el seu acabat es prohibeix l'obra vista i els materials brillants.
   d. Les obertures s'han de composar segons eixos verticals.
   e. La cornisa o l'acabament de la coberta no pot volar més de 30 cm. del pla de façana.
   f. Els balcons han de tenir com a màxim una amplada de 4 m. Les baranes han de ser sempre amb reixes i els motius semblants als que es troben en aquest ambient.
   g. S'han d'utilitzar materials adients que no desdiguin del conjunt. 

8. La distribució de l'alçada de les plantes pot adoptar les dues situacions següents: a) la planta primera composta amb la planta baixa, b) la planta superior de menor alçada. 

La regulació d'aquestes dues situacions s'estableix a la taula següent que s'ha d'aplicar amb caràcter indicatiu: 
 

 


Alçada màxima 
segons plànol

Situacions
a) amb baixa partida   
b) pis sotacoberta
BI (7)
 

BII
(7) 3 4 3 (2)

BIII
(7) 6 4 6 (2)

BIV
(7) 9 4 9 (2)



La mitjana de l'alçada del pis sota la coberta d'una secció transversal ha d'ésser de 2,5 m.
En tot cas la situació que s'adopti ha de seguir la tònica del carrer. 


Art. 222.- Condicions d'ús 

S'admeten els usos següents: 

a. L'ús d'habitatge en les modalitats unifamiliar o plurifamiliar. 

b. També els definits amb la numeració 2-hoteler,3-bar o restaurant,4-comercial (fins a 1300m2 de superfície de venda)),6-magatzems (solament en planta baixa), 7.3-garatges (fins a 400 m2 o el 65% del sostre edificable), 9-sanitari assistencial, 10-educatiu, 11-socio-cultural, 12-religiós, 13.1-recreatiu (excepte discoteques), 14-esportiu, 15-administratiu, i 16-abastiment . També l'ús d'oficines, sempre que no se superi el 30% de l'edificabilitat total. 

c. És d'aplicació el que preveu l'article 218, número 3:“Es pot adscriure a l'ús comercial o de garatge-aparcament una superfície edificada que superi el límit de superfície que preveu l'apartat 1, prèvia aprovació d'un pla especial urbanístic en el qual s'estableixin les condicions formals i de tractament de façanes per a una adequada integració a l'espai urbà, i la no creació d'interferències en el funcionament de la xarxa viària.” 


PLA DE MILLORA CARRER COMERÇ
Art. 223.- Antiga subzona clau 10.2
 
L'antiga subzona 10.2 (suprimida per aquest POUM) agrupava finques situades en el carrer del Comerç. Aquestes finques, juntament amb d'altres, resten en virtut d'aquest Pla incloses dins del sector de pla de millora urbana del carrer Comerç previst en l'article 17.4 d'aquestes Normes, el qual haurà de valorar la possibilitat de: 

- mantenir totes o algunes de les edificacions actuals si procedeix, pel seu interès en la definició del conjunt del carrer del Comerç.
- en el cas de canvi d'ús, mantenir si cal els elements formals que defineixen aquestes naus de magatzem. 


Art. 224.- Condicions d'ús 

1. Mentre no sigui redactat i aprovat el Pla de millora urbana, no s'admeten altres usos en l'àmbit del sector de pla de millora urbana del carrer Comerç que els ja existents en aprovar-se aquest POUM, i també els establerts amb la numeració 10,11 i 14 de l'article 117 d'aquestes normes, que poden modificar els existents. 

2. En qualsevol cas s'ha de garantir que l'ús que es vulgui instal·lar no hipotequi el manteniment de l'estructura edificada actual. Amb aquest objectiu, s'admet la consolidació estructural de l'edificació i totes aquelles obres destinades a la seva conservació, que no impliquin increment d'edificabilitat. 


ZONA DE TRAMA EN COLMATACIÓ (CLAU 11)
Art. 225.- Definició 

1. Comprèn els sectors de sòl urbà que han constituït la zona d'expansió urbana típica de les darreres dècades. S'han organitzat segons les pautes dels eixamples, on la continuïtat del traçat dels carrers constitueix l'element bàsic. L'edificació s'ha produït en illa tancada, amb disposicions variades, segons les diferents iniciatives que hi han intervingut. És objectiu del Pla introduir un tractament d'aquestes zones de forma que se'n pugui permetre una certa saturació, evitant una densificació abusiva i millorant, per tant, les característiques del conjunt. 

2. Es distingeixen, en base a les característiques edificatòries, quatre subzones: subzona d'intervenció difusa (clau 11.1), subzona d'intervenció concentrada (clau 11.2), subzona d'intervenció difusa Poble Nou (clau 11.3) i subzona clau 11p, la qual inclou alguns patis d'illa no edificables.
Cada subzona pot agrupar situacions edificades diferents, però tenen disposicions comunes que fa que es puguin agrupar en aquests dos tipus: 1) la primera té com a constant una forma edificada de menor alçada i més fondària; i 2) la segona es caracteritza per una disposició de l'edificació amb més alçària i menys fondària, com a situació genèrica. 

3. La subzona de trama en saturació d'intervenció difusa comprèn sectors molt consolidats, formats a partir d'una parcel·lació de mida reduïda i d'unes iniciatives de petita escala.
Comprèn també àrees amb edificacions més recents, però que presenten característiques similars, ja que s'ha cercat la continuïtat i són fruit, a la vegada, d'iniciatives de petits operadors.
També hi ha nuclis aïllats de ciutat-jardí. 

4. La subzona de trama en saturació d'intervenció concentrada comprèn el sector de desenvolupament residencial dedicat a la producció de l'habitatge de cost reduït, per a la venda, i que ha estat un dels sistemes de creixement quantitativament més significatiu en els darrers anys. 

5. S'assenyala com a subzona (clau 11p) els espais interiors d'illa no edificables en superfície ni en subsòl, tot i que mantenen la seva titularitat privada. 


Art. 226.- Condicions comunes d'ordenació 

1. El sistema d'ordenació de l'edificació ha de ser d'alineació de vial. S'admet l'edificació reculada, sempre que es construeixin tanques seguint l'alineació de vial. 

2. En els plànols d'ordenació a escala 1/1000 es fixa la línia de profunditat edificable que aplica el criteri que l'edificació no ocupi més del 70% en el cas de la subzona clau 11/1, ni més del 60% a la subzona clau 11/2 de l'espai total de cada illa, exceptuant-ne illes més petites, totalment edificables.
Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents, que es respecta encara que superin la que resulta de l'aplicació de l'esmentat criteri. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, la nova construcció ha de respectar la profunditat edificable, i l'edificació resultant en cap cas no pot superar el volum permès si es construís una edificació de nova planta. 

3. L'alçada dels edificis és fixada en els plànols d'ordenació a escala 1/1000, que aplica el criteri de relació entre l'alçada, la mida del carrer i els tipus edificatoris que han construït la trama. Aquesta alçada màxima és indicada per a cada façana i per als seus diversos fragments. Als barris de Can Salines i de Pere Pau l'alçada màxima de les edificacions ha de ser de PB 1P; és també d'aplicació el que preveu l'article 217.2a) per a la subzona 9.2.
Aquest criteri no afecta l'alçada edificada dels edificis preexistents, que es respecta, encara que superin la fixada als plànols. No obstant i això, en l'ampliació del volum o sostre edificable, i en la nova construcció, s'han d'observar les determinacions aplicables dels plànols d'ordenació sobre alçades màximes, i el que s'estableix en el punt 2 d'aquest article. 


SUBZONA DE TRAMA EN SATURACIÓ D'INTERVENCIÓ DIFUSA (CLAU 11.1)
Art. 227.- Condicions específiques d'edificació i d'ús 

1. Les peces d'aquesta subzona que se situen dins les illes amb front al carrer Comerç, queden incloses dins del sector de pla de millora urbana delimitat. Per a la resta d'illes serà d'aplicació directa el que determinen aquestes normes. 

2. L'amplada mínima de la façana es de 7 m., llevat del sector situat entre el tren i l'avinguda de Lluís Companys (barri de la Girada), que és de 12 m. Les parcel·les menors d'aquestes amplades inscrites en el Registre de la Propietat abans de l'aprovació inicial del Pla General anterior que es revisa (23 de febrer de 1981) són igualment edificables. 

3. S'admeten cossos sortints si el carrer és més ample de 6 m. En els carrers menors s'admeten cossos sortints oberts. 

4. (M) (sense contingut). 

5. S'admeten els usos següents: 

L'ús d'habitatge, tant unifamiliar com plurifamiliar. 

També els definits amb la numeració 2, (segons els criteris establerts a l'art.117 del Pla d'Ordenació Urbanística): 2-hoteler,3-bar o restaurant,4-comercial,5-oficina,6-magatzems, industrial 7.1-magatzems stockage, 7.2-materials per la construcció, 7.4-tallers de reparació i estacions de servei,7.6-obtenció o transformació de béns tots en la 1ª. Categoria, 7.3-garatges en la 2a. categoria, 9-sanitari assistencial, 10-educatiu, 11-socio-cultural, 12-religiós, 13.1-recreatiu (excepte discoteques), 14-esportiu, 15-administratiu, i 16-abastiment. 


SUBZONA DE TRAMA EN SATURACIÓ D'INTERVENCIÓ CONCENTRADA (CLAU 11.2)
Art. 228.- Condicions d'edificació específiques 

1. L'amplada mínima de la façana ha de ser de 10m. Això no obstant, són edificables les parcel·les d'amplada inferior inscrites en el Registre de la Propietat abans de l'aprovació inicial del Pla General anterior que es revisa (23 de febrer de 1981). 

2. S'admeten cossos sortints. 

3. Quan la coberta sigui inclinada ha de tenir la directiu horitzontal en el carrer i amb un pendent màxim del 30%, i sempre ha d'arrencar del pla de façana delimitat per l'alineació del carrer i de sobre del darrer forjat dins de l'alçada reguladora màxima. 


Art. 229.- Condicions d'ús 

S'admeten els usos següents: 

L'ús d'habitatge tant unifamiliar com plurifamiliar. 

També els definits amb la numeració (segons els criteris establerts a l'art.117 del Pla d'Ordenació Urbanística): 2-hoteler,3-bar o restaurant,4-comercial,5-oficina,6-magatzems, industrial 7.1-magatzems stockage, 7.2-materials per la construcció, 7.4-tallers de reparació i estacions de servei, 7.6-obtenció o transformació de béns (en la 1ª. Categoria), 7.3-garatges(en la 2a.categoria) 9-sanitari assistencial, 10-educatiu, 11-socio-cultural, 12-religiós, 13.1-recreatiu (excepte discoteques), 14-esportiu, 15-administratiu, i 16-abastiment. 


SUBZONA TRAMA EN SATURACIÓ D'INTERVENCIÓ DIFUSA. POBLE NOU (CLAU 11.3)
Article 230. Condicions d'edificació i d'ús
 

1. Integren aquesta subzona (clau 11.3) les parcel·les compreses al barri del Poble Nou que tenen façana als carrers del Casal, Duc de la Victòria, General Cortijo, de l'Ateneu , Bisbe Morgades, Parlament (entre Bisbe Morgades i General Cortijo ), Migdia, Amàlia Soler (entre Germanor i Santa Digna), Ramon Freixas ( entre Menéndez Pelayo i General Cortijo), Ignasi Iglesias (entre Germanor i M. Pelayo) i passeig de Rafael Soler. Aquestes parcel·les resten subjectes a les prescripcions següents:
   a. Impossibilitat d'agrupar o de reagrupar parcel·les.
   b. La façana mínima és de 5 m., o la inscrita en el Registre de la Propietat abans de l'aprovació inicial del Pla General anterior que es revisa (23 de febrer de 1981).
   c. La coberta es construirà d'acord amb el que preveu l'article 92.3 d'aquestes normes. En qualsevol cas l'alçada màxima del límit de la coberta no pot ser superior a 5 metres. Aquest espai central pot ser utilitzable, però mai com habitatge independent.
   d. Els cossos sortints , que s'admeten oberts o tancats si el vial té més de 6 m. d'amplada i només oberts si en té menys, es poden produir com a màxim en dos pisos. La línia de cornisa no pot sortir mai més de 30 cm. del pla de façana. 

2. (M)Quant als usos, s'admet l'ús d'habitatge unifamiliar o plurifamiliar. Són permesos també els usos que no siguin d'habitatges i que s'admeten a la subzona amb la clau 11.1. No obstant, en les parcel.les que limitin amb parcel.les on l'ús vitivinícola fos existent abans de l'aprovació inicial del POUM (28-05-2002), s'admetrà també l'ús vitivinícola limitat exclusivament a celler de criança. 
11.1: També els definits amb la numeració (segons els criteris establerts a l'art.117 del Pla d'Ordenació Urbanística): 2-hoteler,3-bar o restaurant,4-comercial,5-oficina,6-magatzems, industrial 7.1-magatzems stockage, 7.2-materials per la construcció, 7.4-tallers de reparació i estacions de servei, 7.6-obtenció o transformació de béns (en la 1ª. Categoria), 7.3-garatges(en la 2a.categoria) 9-sanitari assistencial, 10-educatiu, 11-socio-cultural, 12-religiós, 13.1-recreatiu (excepte discoteques), 14-esportiu, 15-administratiu, i 16-abastiment 

3. Per tal de protegir la tipologia parcel·lària, no es poden agregar parcel·les que ja tinguin una superfície superior o igual a la mínima establerta per aquesta zona. Quan calgui agregar una parcel·la de dimensió inferior, només es podrà fer amb una dels seus costats i no pot ser el nexe d'unió entre altres més grosses, ni es poden agrupar més parcel·les de les necessàries per aconseguir la parcel·la mínima.


ZONA D'EXTENSIÓ URBANA (CLAU 12)
Art. 231.- Definició i subzones 

1. Comprèn àrees que estan en procés d'urbanització i de construcció. Es vol definir el desenvolupament edificatori amb criteris de conjunt. Es propugna que els espais no edificats quedin preferentment adscrits a usos comunitaris. 

2. Segons la forma d'ordenació de l'edificació es distingeixen tres subzones: la subzona d'extensió urbana en illa tancada (clau 12.1) , la subzona d'extensió urbana en ordenació oberta (clau 12.2), i la subzona clau 12p que inclou alguns patis d'illa no edificables. 

3. S'assenyala com a subzona (clau 12p) els espais interiors d'illa no edificables en superfície ni en subsòl, tot i que mantenen la seva titularitat privada. 


Art. 232.- Condicions d'ús 

(M)S'admeten els usos següents: 

L'ús d'habitatge tant unifamiliar com plurifamiliar.
També els definits amb la numeració (segons els criteris establerts a l'art.117 del Pla d'Ordenació Urbanística): 2-hoteler,3-bar o restaurant,4-comercial,5-oficina, 6-magatzems, industrial 7.1-guarda i distribució productes, 7.2-materials de la construcció, 7.3-garatges,7.4-tallers de reparació i estacions de servei, 7.6-obtenció i transformació de béns (en la 1ª. Categoria), 9-sanitari assistencial, 10-educatiu, 11-socio-cultural, 12-religiós, 13.1-recreatiu (excepte discoteques), 14-esportiu, 15-administratiu, i 16-abastiment. 


SUBZONA D'EXTENSIÓ URBANA EN ILLA TANCADA (CLAU 12.1)
Art. 233.- Definició 

Comprèn el sòl del barri de l'Espirall definit com a zona d'eixample en l'antic Pla Parcial de l'Espirall núm. 2. 


Art. 234.- Condicions d'ordenació 

El sistema d'ordenació de l'edificació és el d'alineació de vial. 


Art. 235.- Condicions d'edificació 

1. En els plànols d'ordenació a escala 1/1000 es fixa la profunditat edificable, en aplicació del criteri que l'espai ocupat per l'edificació no superi el seixanta per cent de cada illa. 

2. L'alçada reguladora màxima és de 16 m., equivalents a planta baixa i quatre plantes pis. Els plànols d'ordenació assenyalen l'alçada de les edificacions, que constitueix la determinació d'aplicació preferent. 

3. En el pati lliure interior s'admeten soterranis per a ús d'aparcament com a prolongació del soterrani de l'edifici, sempre que s'asseguri el tractament del sostre del soterrani corresponent al pati d'illa com a espai lliure amb possibilitat de ser enjardinat. 

4. L'ús del pati lliure interior d'illa és comunitari, excepte en el cas que sigui adscrit a un equipament que se situï en el mateix edifici. 

5. S'admeten cossos sortints.

6. La coberta s'ha de construir d'acord amb el que preveu l'article 92.3 d'aquestes normes. 


SUBZONA D'EXTENSIÓ URBANA EN ORDENACIÓ OBERTA (CLAU 12.2)
Art. 236.- Definició

Comprèn el sòl d'un seguit d'àrees que eren esmentades com de "blocs aïllats" en un planejament urbanístic anterior ja derogat, o bé que es poden reconduir a aquell tractament. Es troben en els extrems de LLevant i Ponent de la ciutat (a l'extrem de l'Espirall, per una banda, i a la zona de l'Estudi de Detall “Turó Park”, per una altra). 


Art. 237.- Condicions d'ordenació 

El sistema d'ordenació de l'edificació és el d'edificació aïllada. Per a facilitar un millor aprofitament dels espais lliures residuals i tan sols en els punts previstos per aquest Pla (plànol 1/1000), pot acceptar-se la construcció de blocs produïts en continuïtat entre diferents parcel·les. 


Art. 238.- Condicions d'edificació 

1. Als plànols d'ordenació a escala 1/1000 es fixen les mides bàsiques d'alguns d'aquests sectors (forma i mides del bloc i alçades). 

2. Per a la resta de parcel·les edificables segons els anteriors plans parcials o estudi de detall, s'han d'aplicar les condicions següents:
     a. La intensitat màxima d'edificació per parcel·la ha de ser de 1,5 m²/m².
     b. L'alçada màxima és de 19 m., corresponents a planta baixa i cinc plantes pis.
     c. Els cossos sortints tenen com a màxim una volada d'un metre.
     d. S'admet la utilització del soterrani per a l'ús d'aparcament.
     e. La superfície mínima de la parcel·la ha de ser de 350 m².
     f. La separació dels edificis als límits de les parcel·les ha de ser:
        Respecte a la línia oficial del carrer igual a la diferència entre la seva alçada i l'amplada del carrer, amb un mínim de 3 m.
        Respecte als altres límit, la meitat de la seva alçada, amb un mínim de 3 m.
S'exceptuen aquelles parcel·les l'edificació de les quals ve ja fixada pel Pla de forma expressa.
     g. L'ús de l'espai lliure de les parcel·les és comunitari. 


ZONA SUBJECTA A ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ANTERIOR (CLAU 13)
Art. 239.- Definició i subzones
 

1. Comprèn les àrees en què s'han produït iniciatives edificatòries de conjunt, o en tot cas, en les que la configuració de les edificacions presenta un marcat caràcter unitari.
El Pla ha de tractar de permetre'n la millora, mantenint-ne els aspectes específics a cada sector i estipulant que la renovació que s'hagi d'afrontar es faci de forma conjunta. 

2. Segons l'alçada de les edificacions es distingeixen dues subzones: Subzona de blocs alts (clau 13.1) i subzona de baixa alçada (clau 13.2). 

3. La subzona de blocs alts (13.1) comprèn les unitats següents:
     a. Antic Velòdrom (definit entre Montblanc i Tossa de Mar, entre els carrers de R. Freixas i Amàlia Soler).
     b. Tívoli i illa del c/Parlament, c/Bisbe Morgades, c/Soledat.
     c. Urbanització dels antics habitatges “sindicals”, a l'Espirall.
     d. Grup d'habitatges a la cruïlla del c/ Espirall amb l'Av. de la Pelegrina.
     e. Edifici “Camp del Rolls”. 

4. La subzona de baixa alçada (13.2), comprèn les unitats següents:
     a. Grup d'habitatges a Sant Julià, als carrers de J. Balmes i St. Antoni Mª Claret.
     b. Grup d'habitatges a Molí d'en Rovira, als carrers de Dr. Fleming i G. Vallès.
     c. Grup d'habitatges a les Clotes, carrer Sant Jaume, carrer Antoni Mestres Jané i la resta dels assenyalats en el plànol 1/2000.
     d. Grup d'habitatges al carrer de l'Espirall, davant de l'Hospital Comarcal. 


Art. 240.- Condicions d'ordenació 

1. Amb caràcter puntual s'admeten obres de millora, consolidació i reforma de les edificacions actuals. Per a la subzona (13.1) cal que no comportin increment de volum. Per a la subzona (13.2) s'admet afegir a les edificacions actuals construccions fins als límits dels paràmetres d'ocupació i alçada definits en el plànol d'ordenació. 

2. En el sector d'illa entre els carrers Parlament, General Cortijo, Bisbe Morgades i Soledat cal atendre a l'ordenació prevista en el plànol 1/1000. Els equipaments han de seguir directrius establertes com a sistema. 

3. Per a la substitució d'un bloc s'han de repetir els paràmetres actuals, i en cada nova ordenació o promoció s'han de respectar els paràmetres següents: 

Habitatges “sindicals” :
   a. Edificabilitat 1 m²st/m²s.
   b. El sistema d'ordenació ha de ser el d'edificació aïllada.
   c. Cal estudiar amb cura el procés de substitució de l'edificació.
   d. Cal procurar mantenir i enfortir l'aspecte unitari de la composició.
   e. No es pot augmentar el nombre d'habitatges. 

Habitatges del Tívoli i Antic Velòdrom:
   a. Edificabilitat 2 m². s/m².
   b. El sistema d'ordenació de l'edificació és el de vial.
   c. Cal aplicar la normativa de la zona 11/2. 

Les unitats de la zona (13/2) han de seguir els paràmetres següents:
   a. Edificabilitat 1 m²st/m²s. Tanmateix, en les dues illes delimitades pels carrers Balmes, Dr. Badia, Sant Antoni Mª Claret i Pau Benach s'aplica un sistema d'alineació de vial, per la qual cosa caldrà estar als paràmetres expressats en el plànol d'ordenació 1/1000.
   b. El sistema d'ordenació ha de ser el d'edificació aïllada.
   c. Cal procurar mantenir i enfortir l'aspecte unitari de la composició.
   d. (M)En les illes delimitades pel C/ de Pau Benach, C/ Doctor Badia, C/ Sant Antoni Maria Claret i C/ Jaume Balmes l'amplada mínima de les parcel·les per a nova edificació és de 7 m. Pot ser menor si la parcel·la està inscrita en el Registre de la Propietat com a finca independent abans de l'aprovació inicial d'aquest Pla.

Habitatges Molí d'en Rovira: 

En consideració al caràcter tipològic singular del sector, s'admeten les següents condicions particulars:
   a. Edificabilitat 1,5 m²st/m²s, amb el límit de 250 m2st. Les edificacions que superin aquest límits màxims tenen la consideració de volums amb ordenació disconforme i no es poden ampliar.
   b. L'ocupació màxima serà del 80%.
   c. L'alçada màxima serà de PB 1pl. Aquesta alçada no pot ser superada per cap espai habitable.
   d. Els cossos de caràcter auxiliar no poden incrementar la seva alçada.
   e. (M)Cal procurar mantenir i enfortir l'aspecte unitari de la composició de les façanes, agrupades dues a dues.
   f. L'ordenació es manté de tipus unifamiliar, independentment de la dimensió de l'habitatge. 


Art. 241.- Condicions d'ús 

S'admeten els usos següents:
   a. L'ús d'habitatge, en la modalitat plurifamiliar en la subzona clau 13.1 i en la modalitat unifamiliar (i com a màxim bifamiliar, és a dir de dues famílies) a la subzona 13.2.
   b. També els definits amb la numeració (segons els criteris establerts a l'art.117 del Pla d'Ordenació Urbanística): 4-comercial,5-oficina, 9-sanitari assistencial (en la modalitat de dispensari o ambulatori, 10-educatiu, 11-socio-cultural, 12-religiós, 13.1-recreatiu (excepte discoteques), 14-esportiu, 15-administratiu, i 16-abastiment.
   c. Els usos 3-bar-restaurant, i 7.3-garatges, a la subzona clau 13.1, i 7.3 a la subzona clau 13.1. 



ZONA INDÚSTRIA URBANA (CLAU 14)
Art. 242.- Definició i subzones 

1. Comprèn les àrees del sòl urbà adscrites prioritàriament o exclusiva a l'ús industrial i similars.
2. Es distingeix segons els paràmetres d'ordenació de l'edificació dues subzones: subzona de quadrícula industrial en transformació (clau 14.1) i subzona d'indústria aïllada (clau 14.2). 


SUBZONA DE QUADRÍCULA INDUSTRIAL EN TRANSFORMACIÓ (CLAU 14.1)
Art. 243.- Definició 

Comprèn el sòl urbà ocupat exclusivament o dominant per usos industrials o activitats molt lligades al procés industrial, que es preveu que progressivament s'aniran transformant a usos residencials. Està situada en terrenys al sud de l'estació del ferrocarril i s'ha estructurat seguint una xarxa ortogonal dels carrers que li donen accés i servei. 


Art. 244.- Condicions d'edificació 

1. Les peces d'aquesta subzona que se situen dins les illes amb front al carrer Comerç, queden incloses dins del sector de pla de millora urbana delimitat. Per a la resta d'illes serà d'aplicació directa el que determinen aquestes normes. 

2. El sistema d'ordenació de l'edificació és el d'alineació de vial. L'alineació de façana s'ha de mantenir sempre. 

3. L'ocupació en planta baixa pot ser del 100%. 

4. La parcel·la mínima és de 200 m². La façana mínima de 9 m. Les condicions de parcel·la poden ésser més petites, si ja estaven inscrites al Registre de la Propietat abans de l'aprovació inicial d'aquest Pla. 

5. L'alçada màxima és de PB 3 plantes. 

6. L'alçada lliure mínima de la planta baixa ha de ser de 4m. 

7. (M)Es permeten cossos sortints oberts. 


Art. 245.- Condicions d'ús 

1. S'admeten els usos previstos per a la zona 11.1, amb la limitació d'un màxim del 70% del sostre de parcel·la per a usos residencials plurifamiliars. Amb un pla especial urbanístic o en actuacions que incorporin tota una illa, es pot modificar l'ordenació volumètrica i el percentatge de sostre residencial es podrà redistribuir en peces concentrades. També s'admet l'ús vitivinícola, limitat a exclusivament a celler de criança.
El nombre màxim d'habitatges serà el resultant de dividir el sostre màxim residencial per 90 m2. 

2. (M)En planta baixa estan prohibits els usos d'habitatge i d'aparcament, excepte el nombre de places d'aparcament necessàries per complir el que s'estableix en l'article 126.2 sobre places mínimes d'aparcament vinculades a l'activitat de la planta baixa. 



SUBZONA D'INDÚSTRIA AÏLLADA (CLAU 14.2)
Art. 246.- Definició 

1. Comprèn el sòl urbà ocupat exclusivament per a usos industrials o activitats molt lligades al procés industrial. Aquesta subzona es distribueix en dos sectors urbans: a) al voltant de la carretera de Barcelona (antiga N-340) i al sud del ferrocarril, i al sector denominat de Melió i b) al voltant de la mateixa antiga carretera nacional a la sortida cap a Tarragona. 

2. Incorpora també la peça anomenada Rocallisa, adjacent a la carretera de Moja, que s'identifica específicament amb la clau 14.2.R 


Art. 247.- Condicions d'edificació de la zona 14.2 

A) Les condicions generals d'ordenació de la zona 14.2 son: 

  1. El sistema d'ordenació de l'edificació és el d'edificació aïllada.
  2. L'edificació s'ha de separar respecte dels límits de la parcel·la:
      a. Del carrer s'ha de separar 10 m.
      b. De la resta de límits de la parcel·la s'ha de separar 5 m.
  3. La separació dels veïns tan sols pot ésser edificada en un 10% de la superfície edificable per a construccions auxiliars, de manera que quedi assegurat de forma permanent l'accés per a bombers.
  4. La intensitat màxima neta d'edificació de la parcel·la ha de ser d'1 m²s/m².
  5. El volum màxim edificable de la parcel·la ha de ser de 4 m3/m².
  6. La parcel·la mínima ha de ser de 1000 m². La façana mínima de 20 m.
  7. L'ocupació màxima de l'edificació és del 60% de la parcel·la.
  8. L'alçada màxima edificable es fixa en 10 m., equivalents a planta baixa i dues plantes pis. Aquesta alçada es pot superar en el deu per cent del solar fins a un límit de 20 m., de forma que no sobrepassi la línia definida per un pla inclinat a 45º respecte de l'horitzontal traçada per la línea del pla de façana situat a l'alçada de 10 m.
  9. L'alçada lliure mínima de la planta baixa ha de ser de 4 m.
  10. Es permeten els cossos sortints en la façana principal fins a 1,50 m. de volada.

B) Les condicions específiques de la zona 14.2.R son: 

Es delimita un PAU9 amb l'objectiu de fer efectiva la cessió d'espais lliures delimitats en la fitxa corresponent, en la qual es determinen les condicions per al seu desenvolupament a partir dels següents paràmetres d'ordenació: 

L'índex d'edificabilitat neta serà 1m2sostre/m2 sòl 

El sostre edificable màxim serà 10.683 m2 

El sistema d'edificació serà el d'edificació aïllada 

Les distàncies als límits de parcel·la queden definides de la següent manera:
Parcel·la A
     Es mantindran les distàncies definides per les alineacions tant en la carretera de Moja com en el Camí de Rocallisa, és a dir 12,42 m i 4,42 m respectivament. En el seu límit lateral es podrà ocupar fins el límit de parcel·la.
Parcel·la B
     Quant a les distàncies a vials es mantindran les definides per la prolongació de les alineacions de l'edificació de la parcel·la A. El límit lateral amb la parcel·la C s'estableix en 4,74 m, permetent-se ocupar per l'altre costat fins el límit amb la parcel·la A. 
Parcel·la C
     Les distàncies a vials es mantenen com a les parcel·les A i B, mentre que les distàncies laterals queden establertes en 4,90 m.
Parcel·la D
     La distància a la carretera de Moja queda definida per l'alineació de l'edificació existent a la parcel·la, mentre que la distància al Camí de Rocallisa s'estableix en 10,90 m. La distància al límit amb la parcel·la C s'estableix en 4,35 m, permeten-se ocupar per l'altre costat fins el límit de la parcel·la. 

Tots aquests paràmetres es defineixen gràficament en el plànol C2. 


Art. 248.- Condicions d'ús 

S'admeten els usos següents:
a. L'ús industrial tipus 7.1, 7.2, 7.3, 7.4, 7.5, 7.6, en les categories 1ª, 2ª i 3ª.
b. També els usos números: 3, 4, 5, 8, 9.1, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16. 


ZONA INDUSTRIAL ST. PERE MOLANTA (CLAU 15)
Art. 249.- Definició 

Comprèn el sòl urbà del terme de Vilafranca incorporat al pla parcial industrial St. Pere Molanta, del municipi veí d'Olerdola, vigent actualment. El Pla d'ordenació accepta les característiques d'aquest pla parcial en tot allò que afecta el terme municipal de Vilafranca. 


Art. 250.- Condicions d'ordenació 

El desenvolupament de l'edificació s'ha de fer seguint les normes d'aquell pla parcial, tant en allò que fa referència a les condicions d'edificació com d'ús. 


Art. 251.- Modificacions 

Qualsevol modificació del pla parcial, o de les seves ordenances, que impliqui reducció dels sistemes urbanístics generals o locals, i sempre que afecti el municipi de Vilafranca, ha de tramitar-se com a modificació d'aquest Pla d'ordenació. 


ZONA D'ORDENACIÓ ANTERIOR (CLAU 16)
Art. 252.- Definició i subzones 

1. Comprèn les àrees que provenen d'ordenacions del desenvolupament del Pla General de 1982 (aprovat novament l'any 1987), a través de les Unitats d'Actuació i dels Plans Parcials, i, d'altres possibles documents vinculants. S'incorporen com annex a aquest Pla el contingut d'aquestes ordenacions anteriors.
El Pla ha de tractar de permetre'n la millora, mantenint els aspectes específics a cada sector o àmbit i estipulant que la renovació que s'hagi d'afrontar es faci de forma conjunta. 

2. S'hi distingeixen dues subzones. La subzona amb clau 16/1 que compren els edificis adscrits a l'ús residencial, i la subzona amb clau 16/2 que compren els sectors industrials. 


Art. 253.- Condicions d'ordenació 

1. El desenvolupament de l'edificació s'ha de fer seguint les normes del corresponent document vigent, tant en allò que fa referència a les condicions d'edificació com d'ús. 

2. El planejament de desenvolupament a què es refereix aquest article correspon, segons la subzona, als següents plans parcials i unitats d'actuació executades (les ordenances específiques de cada zona es desenvolupen en el document Annex I, del Tiítol al Títol 32) 

Subzona 16/1. Residencial:
- 1. La Girada I :(veure Annex I: Títol 8)
- 2. Pla del Diable
- 3. Via de Ponent : (veure Annex I: Títol 10)
- 4. UA1- Balcó de les Clotes
- 5. UA3- Illa c/Peguera i c/Sant Jaume
- 6. UA4- Antiga illa del Gas
- 7. UA5- Cases a la Pl. Lluís Via
- 8. UA7- Blocs a l'Espirall i Ctra d'Igualada
- 9. UA9- Blocs al c/ Pere el Gran
- 10. UA10- Bloc al c/ Eugeni d'Ors i Parc de Sant Julià
- 11. UA11- Conjunt d'habitatges al Parc de Sant Julià
- 12. UA12- Rambla Moret
- 13. UA13- Plaça de la Sardana
- 14. UA15- Illa a la ctra. de Moja
- 15. UA17- Carrer General Cortijo
- 16. UA24- Carrer Sant Jordi
- 17. UA28- Blocs al c/ Eugeni d'Ors
- 18. Celler Cooperatiu (mod PG)

Subzona 16/2. Industrial:
- 1. Estació de Mercaderies (veure Annex I: Títol 26)
- 2. Les Fonts (veure Annex I: Títol 27)
- 3. Domenys II (veure Annex I: Títol 28)
- 4. UA16- Illa a l'av. de Tarragona i av. del Vendrell (veure Annex I: Títol 29)
- 5. UA20- Melió i av. Barcelona
- 6. Ordenació de la modificació puntual de PGOU/ Empresa TIGSA, a la ctra. de la Granada
- UA25- Illa camí de Moja

 

Art. 254.- Modificacions 

Qualsevol modificació dels documents que desenvolupen aquestes ordenacions no pot reduir globalment els sistemes urbanístics generals o locals. 

S'ha de mantenir l'ús sanitari establert en una part d'un immoble existent en la cruïlla dels carrers d'Amàlia Soler i de Tossa de Mar (Mútua Penedès). 

Quant als sòls compresos en la Unitat d'Actuació núm. 20 , s'admeten expressament els usos comercial, socio-cultural i recreatiu. 

(M) Les condicions d'edificació i ús del sòls qualificats com a clau 16/2.5 seran les determinades pel planejament derivat establert en l'antiga UA20, no essent d'aplicació les condicions d'ordenació, edificació i ús establertes en la clau 14/1 del POUM vigent; tot i la remissió que a elles es fa en el planejament de l'antiga UA20.

En tota la subzona 16/1 s'admet expressament l'ús 10 (educatiu), independentment d'allò que estableixi el planejament derivat aprovat en el seu moment. 

(M)En els s`ls qualificats com a clau 16/2.1 i 16/2.2, inclosos en el sector Mercaderies-Les Fonts, s'admetrà expressament l'ús d'oficina.


ZONA TERCIÀRIA (CLAU 17)
Art. 255.- Definició i subzones 

1. Correspon als sòls que el Pla d'ordenació destina per a usos comercials i terciaris, en relació a elements principals de relació urbana. 




Art. 256.- Condicions d'ordenació 

1. L'edificabilitat ve determinada pel planejament de desenvolupament ja executat. S'incorporen com annex a aquest Pla el contingut d'aquestes determinacions del planejament derivat anterior. Només per a les finques que no hagin estat afectades pel Pla parcial corresponent, l'edificabilitat bruta màxima no pot superar 1,0 m²st/m²s. 

2. L'ordenació ve fixada pel planejament de desenvolupament vigent o el que sigui aprovat posteriorment. Les alçades no poden excedir en cap cas de 5 plantes o de 20 metres. L'ocupació màxima no pot excedir del 75%. 

3. La primera planta soterrani de la superfície zonal es pot destinar als usos principals establerts per a la zona i comptabilitza a efectes d'edificabilitat. 


Art. 257.- Condicions d'ús 

S'admeten els usos següents: 

a. oficines i administratiu.
b. residencial, exclusivament hoteler hostaler.
c. comercial. Els sòls que estan fora dels límits de la TUC actual, per a la implantació d'establiments comercials, canvis d'activitats o ampliacions de mitjans (MEC9 i grans (GEC i GECT) establiments comercisls, també hauran de complir els criteris de localització de l'article 9 del Decret Llei 1/2009.
d. ús de bar, restaurants i similars.
e. Ús industrial, en primera i segona categoria, i en general del sector de noves tecnologies i indústria neta en general. També els usos 11-socio-cultural, 13.1-recreatiu, 13.2-discoteques i 17-bombers.
f. Ús educatiu.
g. (M)L'ús d'habitatge s'admetrà en nombre màxim d'un per parcel·la industrial amb ordenació entre mitgeres, i de dos en les parcel·les amb ordenació aïllada. Aquests habitatges seran vinculats a l'activitat