Capítol II. Disposicions comunes als sistemes d'ordenació de l'edificació

Art. 77.- Definició dels conceptes 

1. Els conceptes que s'indiquen tot seguit tenen el significat següent: 

  a) Parcel·la. Porció de sòl urbà edificable.
  b) Solar. Parcel·la que per reunir les condicions urbanístiques, de superfície i d'urbanització establertes en aquestes Normes és apta per a ésser edificada immediatament.
  c) Planta baixa. Pis baix de l'edifici a nivell del sòl o dins dels límits que amb referència a la rasant assenyalen les Normes.
  d) Planta soterrani. La situada per sota de la planta baixa.
  e) Planta pis. Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa.
  f) Elements tècnics de les instal·lacions. Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com els següents: filtres d'aire; dipòsits de reserves d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d'ascensor; espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per accés d'aquests al pla del terrat o coberta; elements de suport per a estendre i assecar la roba i safareig en general i d'altres que normalment tinguin aquest valor d'element tècnic i que no suposin parts de l'edifici que es puguin comercialitzar de forma independent.
  g) Cossos sortints. Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana, o de l'alineació interior, o de l'espai lliure a l'interior de l'illa, i tenen el caràcter d'habitatges o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.
  h) Elements sortints. Són la part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació o línia de façana o de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació.
  i) Celobert. Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.
  j) Patis de ventilació. Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s'habita normalment. 

2. Totes les edificacions han de complir estrictament, en la mesura que siguin aplicables, les disposicions de la Llei del Parlament 20/1991, de 25 de novembre, sobre promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i les normes que en el futur la puguin modificar o complementar. 
  

Art. 78.- Planta Baixa 

1. (M)És la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Però, en el sistema d'ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual sigui situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel.la.
Quan per l'aplicació d'aquesta norma la rasant de la voravia quedi situada a més de 2m per sota del pla superior del forjat de planta baixa, s'haurà de dividir el paviment de planta baixa en els trams que calqui perquè això no passi.
Per aquest mateix sistema d'ordenació, en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, s'ha de referir la cota planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui al punt mitjà de l'illa.
La planta baixa, per a ésser habitable, ha de tenir entre el sòl i el paviment una cambra d'aire de 0,20 m., o paviment de ciment tipus Portland artificial impermeabilitzat amb un gruix de 0,20 m.
L'accés al vestíbul general dels edificis i a cadascun dels locals comercials de nova implantació, independentment de la seva superfície i destinació, han de tenir un accés des de la via pública de, com a mínim, 90cm d'amplada on no existeixi cap tipus de graó, admetent-se com a desnivell màxim un graó de 2 cm bisellat en el punt més desfavorable, que no impossibiliti l'accés a les persones amb limitacions o amb mobilitat reduïda. 

2. L'alçada lliure mínima de la planta baixa entre forjats serà la següent: 

Sistema d'ordenació Alçada
Edificació segons alineacions de vial 3,00 m
Edificació aïllada 3,00 m
Altres sistemes d'ordenació 3,70 m 

(M)No obstant, en el cas que l'ús de la planta baixa sigui d'habitatge s'admet que la llum lliure interior es redueixi, sempre que l'alçada entre forjats sigui l'explicitada anteriorment.
L'alçada mínima del sostre de la planta baixa sobre la cota de referència de l'alçada reguladora en l'edificació segons alineacions de vial és de quatre (4) metres per amples de vial de quinze (15) metres o més. 

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol. 

4. (M)Els entresolats, altells o planta baixa partida es permeten a la planta baixa quan formen part del local comercial situat en ella i no tenen accés independent des de l'exterior o des d'espais comuns de l'edifici. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no són utilitzables com a habitatges. 

Els entresolats o entresols:
   a. S'han de separar un mínim de tres metres de les façanes que corresponguin a la via pública, almenys en el cinquanta per cent ( 50% ) de la suma total de la longitud d'aquestes façanes.
   b. No excediran en un 70% el sostre de les plantes pis tipus. Comptabilitzen com a edificabilitat en les ordenacions d'edificació aïllada, alineació a vial i de volumetria específica.
   c. (M)Llur alçada lliure mínima entre forjats, per sobre i per sota, serà la que estableixi com a mínima en les disposicions generals sobre nivell d'habitabilitat exigible als habitatges. Si la part superior es destina a dipòsit de materials, no cal que es compleixi aquesta condició en la part superior, però sí caldrà donar-hi compliment en la part inferior.
   d. S'admeten també els usos propis dels elements comuns dels edificis dividits en propietat horitzontal com cambres d'instal·lacions i anàlegs. Es prohibeix que els entresolats siguin destinats total o parcialment a l'ús d'habitatge. 

En els casos en què ja existeixi un altell amb accés independent des de l'exterior o des d'espais comuns de l'edifici, es podrà mantenir com a tal, sempre que es destini als usos admesos en aquest article i que consti inscrit en el Registre de la Propietat com a entitat independent abans de l'aprovació inicial del POUM (28-05-2002).

5. (M)Les plantes baixes dels edificis dels eixos comercials grafiats en el plànol d'eixos comercials C4, tindran prohibit l'ús d'habitatge i d'aparcament en el front de parcel·la al vial assenyalat com a eix comercial, almenys fins a la meitat de la profunditat edificable. 


Art. 79.- Planta soterrani 

1. Les plantes soterrani en el sistema d'ordenació segons el vial, són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació. 

2. (M)Les plantes soterrades, en els altres sistemes d'ordenació, són tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que llur sostre es trobi a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, té, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.
Les plantes soterranis no computen en els índex d'edificabilitat, si l'ús és el d'aparcament o d'elements tècnics propis de l'edifici. Aquesta norma és aplicable a tots els sectors, independentment d'allò regulat pel planejament derivat. Aquesta norma preval sobre les previsions en contrari del planejament derivat. 

3. Als soterranis no és permès l'ús d'habitatge ni la ubicació d'un ús residencial o sanitari. Els soterranis, per sota del primer, només poden ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars.
En el primer soterrani poden autoritzar-se d'altres usos que no siguin d'habitatge i de residència, si és permès per la normativa contra incendis i amb la dotació al local de mesures tècniques segures que cobreixin els riscs d'incendi, explosió, etc., i el desallotjament de les persones amb seguretat, en aquests casos. 

4. L'alçada lliure de les plantes soterrani serà almenys de 2,20 m. 


Art. 80.- Alçada de les plantes pis 

1. El promig d'alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2,50 metres, si bé s'han de respectar sempre les alçades lliures mínimes que estableix l'article 156. 

2. En el cas de la darrera planta (no s'inclou en aquest concepte el sotacoberta), l'alçada lliure mínima pot ser en alguns punts de 2 m., però el promig d'alçada interior de les estances a què es refereix l'article 154.2 ha de ser com a mínim de 2,50 m. La darrera planta s'entén com a espai sotacoberta només quan ocupi la part central de l'edifici i la seva superfície sigui inferior al 50% de l'ocupació de la planta pis, ja que si és superior al 50% té la consideració de planta pis. En l'espai sotacoberta s'admet que el promig de l'alçada lliure interior sigui de 2,30 metres. 


Art. 81.- Elements tècnics de les instal·lacions 

1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, s'han de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici. No poden superar en cap cas l'envoltant màxima establerta per a l'edificació. 

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements es determinen en funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d'instal·lació. 

3. Els aparells individuals d'aire condicionat s'entenen inclosos en l'envoltant màxima d'edificació, delimitat pels plans d'alineació de façanes i de coberta. La instal·lació d'aparells d'aire condicionat es subjecta a allò previst en les Ordenances municipals específiques. 

4. Els safareigs s'han d'integrar a l'interior de l'habitatge. En els casos en el quals calgui situar-los en façana, no poden ser oberts i ha d'adoptar-se una solució adient per al correcte acabat de la façana. 

5. Amb caràcter general i llevat de situacions excepcionals (tècnicament justificades) no s'admeten elements tècnics de les instal·lacions en les façanes dels edificis. 


Art. 82.- Cossos sortints 

1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure interior de l'illa o de l'alineació de l'edifici han de complir, en tot cas, el que es disposa en aquest article. 

2. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats tancats. Són cossos sortints semitancats els cossos volants que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals amb tancaments, com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques. Són cossos volants oberts les terrasses, els balcons i d'altres semblants. 

3. 
   a. La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computa a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.
   b. Als cossos sortints semitancats, la superfície en planta computa en un cinquanta per cent a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.
Però, a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable deixa de computar-se la part que sigui oberta per tots els costats a partir d'un pla paral·lel a la línia de façana.
   c. Els cossos sortints oberts no es computen a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable. Es computen a efectes de l'ocupació màxima, i si és el cas també a efectes de separacions als límits de parcel·la. 

4. Són prohibits els cossos sortints a la planta baixa. 

5. S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes en les Normes aplicables a cada zona o sector, els cossos sortints a partir de la primera planta. 

6. S'entén per pla límit lateral de vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis el pla perpendicular a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la paret mitgera. 

7. Els cossos sortints no poden estar a una alçada inferior a 4 m. del nivell de la voravia o vorera. 


Art. 83.- Vol màxim dels cossos sortints 

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts és el que s'estableix en aquest article per als diferents sistemes d'ordenació. En els sistemes d'ordenació d'edificació aïllada i volumetria específica, els cossos sortints tancats i semitancats comptabilitzen a efectes d'edificabilitat. 

I. Sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial
   1. (M)A totes les zones o sectors a les quals correspongui aquest sistema d'ordenació, menys quan s'estableixi una normativa diferent per consideracions especials, regeixen les prescripcions següents: el vol màxim amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt, no pot excedir de la desena part de l'amplada de via, amb un vol màxim d' 1'50 m per als cossos oberts i d' 1'00 m per als cossos tancats i semitancats. Si l'edificació dóna front a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un dels cossos sortints s'aplica la regla d'amplada física menor existent, corresponent al tram de via entre els dos carrers contigus, amb els mateixos límits anteriors.
Els cossos sortints no poden sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l'eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45%. 
Quan el pla de façana afronti a una plaça o a un xamfrà, el vol màxim serà el corresponent al carrer amb major amplada dels que hi conflueixen.
En els carrers urbanitzats amb plataforma única, el vol màxim es mesura únicament tenint en compte l'amplada del vial.
   2. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure interior de l'illa no pot excedir d'una vintena part del diàmetre de la circumferència que es pugui inscriure a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim d' 1,50 m per als cossos oberts i d' 1'00 m per als cossos tancats.
   3. La totalitat dels cossos sortints pot ocupar les 2/3 parts de la longitud de la façana; els tancats i els semitancats no poden ocupar més d'un terç de la longitud total de la façana. En els dos casos els cossos vénen limitats en llur distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral de vol, que se situa perpendicular a la façana i a un metre del límit de finca. 

II. Sistema d'ordenació d'edificació aïllada
En aquest sistema d'ordenació el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, ve limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d'ocupació màxima en les separacions als límits de parcel·la es tenen en compte els tancats, els semitancats i els oberts. 

III. Sistema d'ordenació volumètrica específica
   1. Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts s'han de limitar a un vol màxim d'una desena part de la distància entre alineacions d'edificació. Quan per aplicació d'aquesta regla resulti un vol superior a 1,50 m., s'ha de reduir el vol a aquesta dimensió màxima.
   2. En aquest sistema d'ordenació s'aplica allò establert per al sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial en l'apartat 3). 


Art. 84.- Elements sortints 

1. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars fixos no ocupables s'han de limitar, quant al vol, a tot allò disposat per als cossos sortints amb les particularitats següents, aplicables a qualsevol sistema d'ordenació.
   a. S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada al carrer de més de 6 m. d'ample, i sempre que no sobresurtin més d'una cinquantena part de l'amplada del vial, d'una desena part de l'amplada de la voravia, i de 0,40 m. quan afectin a menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o de 0,10 m. si ocupen més d'aquest cinquè de façana.
   b. S'admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior als 2,50 m. per sobre de la rasant de la voravia i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys de 0,60 m, i sempre que no sigui superior a la mida del cos sortint màxim admès en el tram de carrer.
   c. (M)Els ràfecs poden volar dels plans principals de façana fins un màxim de 0,45 m. per als carrers de menys de 15 m. i fins a un màxim de 0,90 m. per als carrers de 15 o més metres. Els ràfecs situats sobre cossos sortints poden volar del pla de façana el mateix que els cossos sortints de la planta immediatament inferior; la seva longitud no ultrapassarà la longitud del cos sortint de la planta immediatament inferior. L'espai generat pel ràfec no serà ocupable.

2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. 


Art. 85.- Ventilació i il·luminació 

1. (M)El menjador o sala principal d'un habitatge ha de ventilar a façana de carrer o pati d'illa, amb la condició en aquest darrer cas que la distància d'aquesta façana a la confrontant no sigui inferior a 6 metres. En els edificis d'habitatges els dormitoris i estances interiors no poden autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys, de celoberts. La ventilació i il·luminació d'altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o estances, i les de les escales o peces interiors auxiliars, i cuines, poden fer-se mitjançant patis de ventilació. En el cas de la ventilació i il·luminació d'escales a través de galeries, aquestes hauran de complir les condicions que es fixen per aquests elements en el Decret d'habitabilitat 259/2003 (o en la normativa que el substitueixi). 

2. La ventilació i la il·luminació a través de mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s'admet per a dependències o peces auxiliars dels habitatges no destinades a sales, estances, dormitoris, cuines i escales d'edificis plurifamiliars, quan s'assegurin les condicions sanitàries i higièniques i sigui autoritzable per les normes vigents d'habitabilitat dels habitatges. Aquelles dependències es poden ventilar també per patiets de superfície mínima d' 1 m2 i 0.70 m. de llum mínima. 

3. La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d'oficines pot realitzar-se mitjançant celoberts. Es permet la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'habitabilitat. 


Art. 86.- Condicions d'il·luminació i ventilació en obres d'ampliació 

Allò disposat sobre patis i sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable també a les obres d'ampliació per addició de noves plantes, i a les obres de reforma integral. 


Art. 87.- Celoberts 

1. Els celoberts poden ser interiors o mixtes. Són interiors els celoberts que no s'obren a d'altres espais lliures o vials, i són mixtes els oberts a aquests espais. 

2. La dimensió i la superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn del nombre de plantes a les quals serveix. La dimensió del celobert interior ha de ser tal que permeti d'inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 2 m. per als edificis d'un sol pis quan no sigui mancomunat i de tres metres (3) en altres supòsits, i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent: 

 

3. Els celoberts mixtes, que són els oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o vial, han de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle que es pugui inscriure d'acord amb l'apartat anterior d'aquest article. Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no són aplicables a aquests celoberts.
Les parets dels celoberts mixtes es consideren com a façanes a tots els efectes. La mida de fondària no pot ser més gran que l'amplada mitjana. 

4. El celobert ha de ser mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. És indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita en el Registre de la Propietat.
Els patis mancomunats es regeixen, quant a llur forma i dimensions, per allò disposat per als patis interiors i mixtes. 

5. A efectes del que es disposa en aquest article sobre celoberts interiors s'han de tenir en compte, a més, les regles següents:
   a. Les llums mínimes entre murs del celobert no poden reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.
   b. L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície s'amida en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti com a celobert servida pel celobert fins a la més elevada.
   c. El paviment del celobert ha d'estar, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
   d. Els celoberts es poden cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del celobert. 


Art. 88.- Patis de ventilació 

1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtes. 

2. La dimensió i la superfície mínima obligatòries dels patis de ventilació depèn del nombre de plantes a les quals serveix. La dimensió del pati ha de ser tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres (2 m.) que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m.) i amb una superfície mínima segons la taula següent: 

 

3. En els patis de ventilació, regeixen les regles següents:
   a. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.
   b. L'alçada pel pati, a efectes de determinació de la seva superfície, s'amida en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati. 

4. Els patis de ventilació mixtes han de complir unes condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtes. 

5. Els patis de ventilació poden cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del pati.