Àrea d'acció territorial i serveis urbans

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Regulació del sòl no urbanitzable

Art. 279.- Definició, finalitat i tipus 

1. El sòl no urbanitzable comprèn els sectors del territori delimitats per aquest Pla d'ordenació com a àrees en les quals no es permeten els processos d'urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions actuals naturals, d'ús i de l'entorn de la vila, i la preservació dels valors paisatgístics del Penedès .
Es considera sòl no urbanitzable els terrenys que el Pla els classifiqui així per considerar-los incompatibles amb la seva transformació o bé inadequats per al desenvolupament urbà, tenint en compte la necessitat d'assegurar la utilització racional del territori, la qualitat de vida, el desenvolupament urbanístic sostenible i el valor agrícola intrínsec dels terrenys, molts d'ells acollits al sistema de denominacions d'origen (D.O. Penedès). També és sòl no urbanitzable el reservat a sistemes urbanístics generals no inclosos al sòl urbà ni a l' urbanitzable. 

2. Es diferencien quatre tipus de sòl no urbanitzable:
    a. Sòl no urbanitzable de protecció ecològica
- SNU-1. de rieres. Sistema hidrològic.
    b. Sòl no urbanitzable de protecció paisatgística
- SNU-2. paisatges singulars (St. Pau i la Serreta)
    c. Sòls no urbanitzables de protecció agrícola i paisatgística
- SNU-3. Les Clotes
    d. Sòls no urbanitzables de protecció agrícola
- SNU-4. àrees de vinyes
- SNU-5. de vinyes i d'horta 

3. Les determinacions assenyalades per al sòl no urbanitzable de protecció agrícola són condicions mínimes i exigibles per a cada actuació considerada individualment, però que cal ponderar en funció del perill de formació de nucli de població. 

4. Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen el dret d'usar, gaudir i disposar de llur propietat, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per la llei, pel planejament i per la legislació sectorial. 


Art. 280.- Desenvolupament del Pla 

1. Les determinacions que conté aquest Pla sobre el sòl no urbanitzable, sens perjudici de la seva immediata aplicació, poden ser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics. 

2. Els plans especials urbanístics no poden alterar les determinacions del Pla d'ordenació, excepte per a regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per a augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.

3. El planejament especial pot tenir les finalitats previstes en aquestes Normes i en la L.U. 

4. Els plans especials de qualsevol tipus, que persegueixen objectius diferents dels anteriorment esmentats i que incideixen en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, han de justificar expressament l'observança de les determinacions d'aquest Pla d'ordenació. 

5. El Pla d'ordenació delimita en aquest sòl dos plans especials: la muntanya de Sant Pau i la Serreta. La redacció d'aquests plans s'ha d'ajustar als objectius i a les determinacions d'aquest Pla d'ordenació. 


Art. 281 - Vies rurals 

1. No poden obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat si no està expressament prevista en aquest Pla d'ordenació o en els plans especials urbanístics que en sòl no urbanitzable poden desenvolupar-lo, o en els plans o programes sectorials de l'Administració competent en matèria d'agricultura o de medi ambient. 

2. No pot modificar-se tampoc el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils ha de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques. 

3. El Pla determina el principals camins rurals que constitueixen la xarxa de camins local o rural; aquests camins han de garantir el servei a les activitats que es desenvolupen en sòl rural i s'han d'adaptar a les exigències derivades de les noves necessitats de circulació de maquinària i vehicles de servei a l'agricultura, mitjançant la millora del desguàs i del paviment, el qual ha de ser amb caràcter general permeable. Tanmateix, pot admetre's mitjançant la llicència altres paviments no permeables en trams en què sigui necessari per l'existència de pendents, perills d'erosió o circumstàncies topogràfiques especials. 

- Els camins inclosos en la xarxa principal han de tenir una amplada mínima de 6m.
- Els camins inclosos en xarxes secundàries han de tenir una amplada mínima de 3m.
- Les obres de condicionament de camins han de preveure puntualment àrees que permetin l'encreuament de dos vehicles agrícoles o camions.
- Es defineix una àrea de protecció de dotze metres a banda i banda de l'eix de tots els camins. En aquesta àrea no es poden fer construccions o edificacions, però sí les tasques pròpies de l'activitat agrícola.
- Les franges de fins tres metres d'amplada situades a partir de cadascuna de les dues arestes dels camins, independentment de que pertanyin a la xarxa principal o a la secundària i malgrat no estar delimitades en els plànols corresponents, són declarades d'utilitat pública per aquest Pla d'ordenació, i en qualsevol moment es pot acordar la necessitat de la seva ocupació. Per tant, l'Ajuntament de Vilafranca pot adquirir-les totalment o parcial mitjançant expropiació forçosa i amb el pagament de la indemnització adient, amb la finalitat de destinar-les a la millora de l'ambient rural (plantació d'arbrat o de vegetació, tasques de condicionament, etc.). 


Art. 282.- Parcel·lacions urbanístiques i segregacions 

1. Es considera parcel·lació il·legal tota aquella que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d'edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable.
Queden prohibides les parcel·lacions, divisions o segregacions de terrenys, en tots els casos previstos en els articles 183 al 188 de la L.U.
També resta prohibida quan la finca no tingui accés directe a les carreteres, vies rurals, pistes forestals i resta de vialitat de domini públic. No són possibles parcel·lacions, divisions o segregacions que originin finques amb superfícies inferiors a les previstes en el planejament 

2. Als efectes de l'aplicació del que disposa l'apartat anterior, s'estableix especialment el següent:
   a. Es consideren incorporats a la documentació d'aquest Pla els corresponents plànols cadastrals i de carreteres, camins, vies rurals i pistes forestals existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla.
   b. Es preceptiva la sol·licitud de llicència municipal per a la realització de parcel·lacions, divisions o segregacions en qualsevol indret del terme municipal, sia quina sia la seva qualificació urbanística. 

3. La parcel·la mínima en sòl no urbanitzable és la prevista en el Decret 169/1983, regulador de les unitats mínimes de conreu (3 ha. a secà i 1 ha. a regadiu), o en la norma que la substitueixi. Les divisions o segregacions per sota de la unitat mínima de conreu resten prohibides, fins i tot si es pretengués destinar la finca a horts familiars.


Art. 283.- Usos a sòl no urbanitzable 

Amb independència dels usos propis de les corresponents zones es consideren usos principals del sòl no urbanitzable: 

- Protecció de la natura i del medi ambient.
- Agrícola
- Ramader
- Forestal 

Els usos compatibles s'estableixen específicament per a cada zona. 

Es consideren usos incompatibles i restaran prohibits en tot el sòl no urbanitzable: 

- L'edificació d'industrial, de producció o d'emmagatzematge industrial de qualsevol tipus.
- Els usos recreatius, com kartings, camps de golf, parcs aquàtics, discoteques, sales de festes o similars.
- Els abocadors d'escombraries o residus de qualsevol mena.
- L'exposició de caravanes, materials de construcció o similars.
- La construcció de nous edificis d'habitatge. 
- (M)Les instal·lacions de plaques fotovoltàiques i similars. Excepcionalment s'admeten aquestes instal·lacions si se situen en edificacions existents legalment construïdes, sempre i quan estiguin integrades adeaquadament en les edificacions i l'energia obtinguda es destini a l'autoconsum.

Ús d'habitatge - Aquest Pla d'ordenació estableix amb caràcter general la prohibició de construccions destinades a nou habitatge en tot el sòl no urbanitzable, i admet únicament la conservació, la millora i la reforma de l'existent en el moment de l'entrada en vigor del Pla. 


Art. 284.- Nucli de població 

1. Independentment dels casos esmentats en la legislació urbanística vigent, es considera que existeix nucli de població quan es pretengui edificar en una distància inferior a 400 metres a comptar entre qualsevol dels murs exteriors de l'edificació preexistent i el centre de gravetat de l'edificació projectada. 

2. Excepcionalment, no es considera que hi ha perill de formació de nucli de població quan les respectives edificacions considerades estiguin a ambdós costats d'un vial. 

3. En qualsevol cas, es considera que s'origina la formació de nucli de població quan hi hagi més de quatre edificacions en el cercle d'1 ha. de superfície, centrat en qualsevol de les edificacions preexistents. 

4. Es considera en tot cas nucli de població una construcció isolada de població, amb usos urbans que requereix l'existència de serveis urbanístics i assistencials. 


Art. 285.- Actuacions d'interès públic i altres actuacions 

1. En sòl no urbanitzable poden admetre's actuacions específiques d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. Aquestes actuacions són les previstes en l'article 47.4 de la L.U. Cal seguir en aquest supòsit el tràmit de l'article 48 de la L.U. (aprovació de la Comissió Territorial d'Urbanisme, prèvia informació pública convocada per l'Ajuntament, i posterior llicència urbanística municipal), tret que existeixi un pla especial previ que habiliti aquestes actuacions. 

2. També han de seguir els tràmits de l'article 48 de la L.U. les actuacions següents:

  a. Construccions per activitats agrícoles, ramaderes, per a cellers o caves, d'explotació de recursos naturals o rústiques en general. Tanmateix, poden excepcionar-se d'aquesta tramitació, i sotmetre's únicament a llicència urbanística municipal, les construccions que s'han esmentat que siguin autoritzables d'acord amb aquest títol setè, sempre que el sostre que es pretén edificar no depassi els 1.500 m2, es tracti de zones de sòl no urbanitzable on les construccions siguin admeses i tinguin un impacte ambiental i paisatgístic baix o moderat.
  b. Obertura de vies d'accés, camins o dreceres quan sigui admesa, estacions de subministrament de carburants i altres serveis de carretera i qualsevol altra actuació quan hi hagi restes arqueològiques d'interès declarat o aqüífers classificats. 

3. En tots els supòsits han de complir-se les determinacions sobre prevenció de la formació de nucli de població i les condicions d'edificació. 

4. En la tramitació de les autoritzacions per actuacions d'interès públic haurà d'observar-se el següent: 

  a. El procediment és el previst a l'article 48 de la L.U.
  b. A l'expedient ha d'acreditar-se l'existència d'interès públic i la necessitat d'implantació en el medi rural. Cal justificar la no concurrència d'un règim especial de protecció de l'àmbit que sigui incompatible amb la seva transformació
  c. La memòria ha de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes en ordre a l'equilibri ecològic, a les condicions naturals del sector o als valors paisatgístics. 


Art. 286.- Instal·lacions d'obres públiques 

D'acord amb el que preveu l'article 47 de la L.U., poden autoritzar-se en sòl no urbanitzable construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, manteniment i funcionament de les obres públiques. En qualsevol cas, han d'observar-se les determinacions sobre emplaçament i condicions d'edificació aplicables. 


Art. 287.- Serveis tècnics 

1. Les instal·lacions i construccions de serveis tècnics que s'hagin d'implantar en sòl no urbanitzable requereixen, en defecte de pla especial, l'observança del tràmit de l'article 48 de la L.U. S'hi comprenen les infraestructures d'accessibilitat, les instal·lacions i obres de serveis tècnics com les de telecomunicacions, infraestructura hidràulica general, abastament elèctric, subministrament i sanejament d'aigües, tractament de residus, producció d'energia i altres. Han de complir-se els requisits següents: 

  a. Justificació de la necessitat d'implantació de les instal·lacions en aquest tipus de sòl i de l'adequació de l'emplaçament i de les condicions de la parcel·la al servei concret.
  b. Les instal·lacions tècniques han de tenir accés des de la xarxa principal de vies i camins, adequant-se els accessos a les necessitats específiques dels vehicles.
  c. La previsió d'aparcaments necessaris per a vehicles, especialitzats o no, ha de ser com a mínim d'una plaça d'aparcament per cada 100 m2 construïts i es s'han de disposar íntegrament a l'interior de la parcel·la
  d. El projecte de la instal·lació ha de preveure el tractament dels espais no edificats i justificar l'adequació paisatgística a l'entorn.
  e. L'ocupació màxima és del 30%. 

2. L'Ajuntament ha d'especificar en cada cas les mesures necessàries per a l'adequació de les instal·lacions existents a les anteriors condicions. Amb l'objectiu de la preservació paisatgística i ambiental del territori, també pot suggerir emplaçaments alternatius que puguin complir els requeriments tècnics del projecte presentat. 


Art. 288.- Àrees de protecció arqueològica

S'inclouen en les àrees de protecció arqueològica en sòl no urbanitzable totes aquelles que s'identifiquen en el plànol d'ordenació del sòl no urbanitzable, així com altres possibles localitzacions on es trobin indicis de l'existència de possibles restes arqueològiques. 

a. A les àrees arqueològiques es consideren incompatibles, i per tant no s'admeten:
· Moviments de terres
· Construcció d'edificacions
· Activitats que puguin perjudicar els jaciments o les restes que es volen protegir.
b. La detecció d'elements de valor arqueològic comportarà la informació immediata a l'Ajuntament, i aquest al Departament competent de la Generalitat de Catalunya, essent d'aplicació immediata el que determinen els article 51 i 52 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, en matèria de notificació i de suspensió d'obres respectivament. 


SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ ECOLÒGICA (SNU-1) I DE PROTECCIÓ PAISATGÍSTICA (SNU-2)
Art. 289.- Definicions i tipus 

En les àrees qualificades com a sòl no urbanitzable d'interès ecològic i d'interès paisatgístic , es prohibeix qualsevol construcció. Només s'admeten els usos compatibles amb les condicions naturals i amb els objectius de protecció especial. 

Es distingeixen dos tipus: 
 
1. Protecció de rieres. (SNU.1)

a. Definició
S'inclouen en el sistema hidològic les lleres de rieres, delimitades com a mínim per la línia de cota d'inundació de la avinguda en el període d'inundació de 10 anys. En el cas que aquest no estigui definit amb precisió, es delimiten seguint els criteris físics (àmbit delimitat), topogràfics (talussos murs) i ambientals (vegetació de ribera) i com a mínim 5m.
A banda i banda del sistema hidrològic es delimita una zona de protecció de sistemes que inclou la franja de servitud de 5 m. establerta per la legislació sectorial vigent (Real Decreto Legislativo, 1/2001 de 20 de julio por el que se aprueba en texto refundido de la Ley de Aguas). La franja de servitud de 5 metres (comptada a partir de l'extrem superior del talús natural que conformen cadascun dels marges) es regirà per la normativa vigent, i no admet la instal·lació de tanques o estructures que no respectin o interrompin la zona de servitud. 

Les bases delimitades en els àmbits de sistema hidrològic definit pel Pla d'ordenació urbanística municipal corresponen a la Zona Fluvial (ZV) delimitada per la zona d'inundació en un període de retorn de 10 anys i al Sistema Hidríc (SH), corresponent a la zona ocupada per cabal de 100 anys de període de retorn, d'acord amb els criteris tècnics definits per l'Agència Catalana del Aigua en la sessió de 28 de juny de 2001.
 
Les franges de 100 metres de policia definides per la legislació vigent, o les franges delimitades per la cota d'inundació de l'avinguda de període de retorn de 500 anys, queden sotmeses a les disposicions legals de l'esmentada llei ( i del Reglament del domini públic hidràulic) en sòl no urbanitzable. Per a fer obres en les zones de policia cal l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua, tret que el planejament o els projectes que s'executen haguessin ja estat informats favorablement per l'Agència i incorporin les prescripcions establertes. 

En sòl urbanitzable s'establiran les condicions necessàries per tal que les edificacions se situïn en cotes tals que no es produeixi la condició d'inundació moderada amb l'avinguda de 500 anys de període de retorn, corresponen a la Zona Inundable (ZI) definida per l'Agància Catalana de l'Aigua. 

En sòl urbà, i sempre que no tinguin suficient espai per garantir les condicions establertes en l'anterior punt, es canalitzaran les rieres, amb secció suficient per garantir l'avinguda de 500 anys de període de retorn. 

b. Titularitat i règim general
Els espais inclosos en el sistema general hidrològic són de titularitat pública.

c. Condicions d'ordenació
L'ordenació de les rieres situats en sòl no urbanitzable té com a objectiu la conservació de la capacitat hidrològica de les lleres, de la vegetació associada i de la funció de corredor ecològic. 

S'admeten exclusivament les tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i alhora, mantenir la capacitat hidràulica mínima. Totes les intervencions han d'estar autoritzades i tutelades per l'Agència Catalana de l'Aigua. 

En sòl urbà i urbanitzable, les obres de canalització i les obres viàries associades es faran de forma integrada en el paisatge, amb la projectació de les àrees lliures associades. 

Els rials canalitzats mantindran el domini i ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització.
Les actuacions en rieres i rials, en qualsevol tipus de sòl, es regiran per la legislació sectorial vigent i seguiran els criteris definits per l'Agència Catalana del Aigua. 

Qualsevol estructura de pas sobre domini públic hidràulic ha de dimensionar-se amb una capacitat de desguàs suficient (secció hidràulica) per permetre el pas d'avingudes amb períodes de retorn de 500 anys, considerant un resguard suficient que contempli l'augment de cota de la làmina d'aigua produït pel transport sòlid (arrossegament i suspensió), així com el pas de sòlids flotants, essent aquesta funció del cabal de dissseny i en cap cas inferior a 0,5 metres. Les dimensions mínimes interiors de les obres de drenatge transversal i cobriment del domini públic hidràulic no seran inferiors a 2 m. de diàmetre, i de 2 x 2 m2 en les seccions rectangulars. 

d. Protecció
A les franges de protecció definides a banda i banda de les rieres, situades en sòl no urbanitzable, amb independència de la zona en què s'incloguin, no s'admeten edificacions, obres de tancament o moviments de terres que modifiquin el perfil natural del terreny. 

Sempre que les rieres creuin o limitin sòl urbanitzable s'admeten obres destinades a la limitació de la zona inundable per tal de permetre cabals suficients per garantir la seguretat en els períodes d'avinguda de 500 anys. Els plans parcials o projectes d'urbanització requeriran el corresponent informe de l'Agència Catalana del Aigua.
Els usos admesos en les àrees de protecció i àrees potencialment inundables en un període de retorn de 500 anys són exclusivament agrícoles, d'espais lliures, plantacions, sempre sotmesos a les limitacions establertes en la legislació aplicable. 

e. Mesures específiques de conservació ecològica i ambiental.
Les lleres i àmbits de protecció de rieres s'han de mantenir netes d'elements estranys que puguin perjudicar la lliure circulació de les aigües, tant d'aquells procedents de causes naturals, esllavissaments, restes vegetals… con d'aquells altres procedents d'abocaments. Es prohibeixen els abocaments de qualsevol tips de material. 

Es fomentarà la conservació, regeneració i replantació de vegetació de ribera autòctona. En cap cas s'admet la presència o plantació d'elements vegetals que puguin perjudicar els sistemes ecològics locals o provocar efectes de contenció d'aigües. 

Per a les rieres que limitin o creuin sectors de sòl urbanitzable s'exigirà, a més de les mesures de protecció front a les inundacions en un període de retorn de 500 anys, el tractament dels àmbits d'influència de les rieres, de forma que es garanteixi la seva integració en el sistema hidrològic i ambiental que configuren la totalitat dels cursos d'aigua, amb independència de la classe de sòl en què estan incloses. 

f. Tancaments, murs de contenció i talussos.
En els àmbits de protecció ecològica no s'admet cap tipus de tancament. 

Els murs de contenció i els talussos s'admeten exclusivament en obres destinades a la protecció de les àrees inundables, o en actuacions hidràuliques, i requereixen l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua. 

2. Protecció paisatgística (SNU.2) 

Per a la protecció adequada d'aquestes parts singulars del municipi s'ha previst la redacció de dos plans especials urbanístics amb els següents objectius i determinacions: 

· Muntanya de Sant Pau: l'objectiu principal és la conservació forestal, ecològica i paisatgística, compatible amb l'ordenació puntual de sectors per a usos de lleure a desenvolupar a l'aire lliure.
· La Serreta: l'objectiu és la protecció de l'espai forestal i el condicionament dels accessos a les actuals edificacions. 


Art. 290.- PE. Muntanya de Sant Pau 

El pla especial urbanístic que ordeni el sector de protecció paisatgística de la muntanya de Sant Pau ha de preveure: 

· La millora dels camins existents d'acord amb les condicions generals definides per a la xarxa de camins.
· La conservació de les masses d'arbres i de les feixes agrícoles.
· La delimitació d'àrees aptes per a instal·lacions de lleure, destinades a activitats a l'aire lliure, delimitant les parcel·les concretes que no superin el 10% de la superfície total de l'àmbit.
· La disposició de serveis a aquestes instal·lacions que no han de superar per a cada conjunt 0.1 m2/m2 de la parcel·la de referència, ni els 500 m2 en un edifici.
· Les instal·lacions de lleure previstes tenen la consideració d'equipaments i podran ser públics o privats.
· La previsió d'aparcaments públics, en nombre suficient per a les instal·lacions previstes.
· El pla especial i els projectes que el desenvolupin han de definir les operacions concretes de condicionament paisatgístic, així com les mesures destinades a minorar els impactes paisatgístics durant les obres i la restitució del paisatge al finalitzar aquestes. L'Ajuntament pot exigir garanties per tal d'assegurar la restitució paisatgística.
· El Pla especial de la Muntanya de Sant Pau requereix d'informe del Departament de Medi Ambient. 

Mentre no s'aprovi el pla especial urbanístic és d'aplicació directa la prohibició d'obertura de camins, moviments de terra i noves construccions de qualsevol naturalesa. 


Art. 291.- P. E. La Serreta. 

El pla especial que ordeni el sector de protecció paisatgística de la Serreta ha de preveure: 

· Millora de camins existents, d'acord amb les condicions generals de tractament de camins rurals i amb el caràcter específic del sector.
· Manteniment de les àrees de bosc.
· Ordenació d'accessos i tancaments de les edificacions existents.
· Les obres admeses a les edificacions existents (no s'admeten noves edificacions) no han de comportar tales d'arbres o moviments de terres que generin murs de més d'1,5 m.
· A les edificacions existents a l'entrada en vigor del Pla especial poden realitzar-s'hi obres de manteniment, reforma i ampliació, amb un increment màxim del 10% del sostre actual.
· L'ús de les edificacions ha de ser exclusivament d'habitatge.
· Les parcel·les residencials han de preveure aparcament a l'interior de les parcel·les.
· El Pla especial de la Serreta requereix informe del Departament de Medi Ambient. 

Mentre no s'aprovi el pla especial urbanístic, s'admeten únicament intervencions que garanteixin la higiene, salubritat i seguretat, a espais públics i privats. Es prohibeixen específicament les obertures de camins, els moviments de terres, les noves edificacions, així com actuacions que impliquin desforestació, sens perjudici de les actuacions necessàries derivades de la normativa vigent sobre protecció contra incendis forestals. 


SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA I PAISATGÍSTICA (SNU-3)
Art 292.- Definició 

1. S'inclou en aquesta categoria el sector de les Clotes. 

2. L'ús principal és l'agrícola. Es consideren usos compatibles únicament aquells que es disposin en edificacions o instal·lacions existents en el moment de l'entrada en vigor del Pla. S'admeten els serveis tècnics. 

3. No s'admeten noves edificacions. A les edificacions preexistents poden efectuar-se obres de manteniment , conservació, millora i adequació paisatgística, que no han de suposar increments de volum superiors al 10% de l'existent o autoritzat en el moment de l'aprovació del POUM. Així mateix, es poden conservar els actuals usos sempre que es relacionin directament amb l'habitatge unifamiliar, l'agricultura, la ramaderia i, excepcionalment, la indústria vitivinícola. També s'admeten en aquestes edificacions existents usos d'equipaments culturals, educatius, socials o recreatius. 

4. Només en el cas de les bodegues i cellers, i amb la finalitat de complementar les instal·lacions existents (incloses les bodegues i cellers preexistents que són el Celler Cooperatiu i Mas Tinell), s'admet superar el límit de l'apartat anterior fins un límit màxim del 50% del volum, mitjançant un pla especial urbanístic, que contempli l'adequació paisatgística de la volumetria final del conjunt, l'ordenació dels accessos i la previsió d'aparcaments, la remodelació dels tancaments, l'enjardinament i arbrat del sòl no edificat, així com altres mesures que l'Ajuntament consideri adients per a la reducció de l'actual impacte paisatgístic. Totes aquestes actuacions han de ser realitzades o suportades per la propietat del sòl. 

5. Prèvia informació pública i informe favorable de la Comissió Territorial d'Urbanisme, en el SNU-3 l'Ajuntament pot admetre la reconstrucció i rehabilitació de les antigues masies i cases rurals que realment existeixin abans de l'entrada en vigor d'aquest Pla, que no es trobin en estat de greu degradació o ruïna i que formin part del catàleg específic de masies i cases rurals que aquest Pla conté , les quals poden destinar-se als usos d' habitatge familiar, residencial turístic i hostaler rural, així com a activitats d'educació en el lleure. 

6. No s'admet cap tipus de tancament a les explotacions agrícoles de Les Clotes. En els casos de tanques existents, relacionades amb usos no agrícoles s'aplicaran les condicions descrites en l'apartat 3 i 4, d'adequació paisatgística de tot tipus de tancaments. 

7. No s'admeten murs de contenció de terres superiors a 1 m. ni talussos superiors a 1,5 m. En ambdós casos s'ha de justificar la utilitat del moviment de terres o de la construcció del mur en relació a l'activitat agrícola, així com també que no es produeixen modificacions en les escorrenties de les aigües, ni afectacions sobre camins, rases o rieres. 

8. (M)En les ampliacions de les instal·lacions de bodegues i cellers existents, i per tal de donar la possibilitat de diversificar l'activitat vitivinícola, fent possible el tancament del cicle del producte fins la seva comercialització, s'admeten els usos relacionats amb el foment de la cultura del vi i del cava, oferint gastronomia i allotjament als visitants en un màxim de 1/3 part del 50% de l'ampliació admesa en l'article 292.4. Aquesta activitat serà complementària de les instal·lacions de bodega i celler, i no podrà funcionar autònomament, sinó amb plena vinculació amb l'activitat productiva de la bodega o celler.


SÒL NO URBANITZABLE DE PROTECCIÓ AGRÍCOLA (SNU-4 I SNU-5)
Art 293.- Definicions i tipus

S'inclouen en aquesta categoria les àrees agrícoles. 

Es distingeixen dos tipus:
a. Sòl no urbanitzable de protecció agrícola Tipus I (SNU-4) 

b. Sòl no urbanitzable de protecció agrícola Tipus II (SNU-5)
En aquesta categoria de sòl no urbanitzable de protecció agrícola s'admet l'ampliació de les instal·lacions de cria d'aviram autòcton del Penedès (pollastre de pagès, ànec mut i gall del Penedès, etc.) ja existents en el moment de l'entrada en vigor del POUM, amb la finalitat de permetre el tancament del cicle del producte fins la seva comercialització (cria, reproducció, escorxament i venda). Aquesta ampliació no pot ultrapassar els 350 m2 de sostre edificat , mitjançant una única planta baixa. 


Art 294.- Sòl no urbanitzable de protecció agrícola Tipus I (SNU-4) 

1. S'inclouen en aquesta categoria les àrees d'ús agrícola amb predomini de vinyes, que ocupa la major part del municipi.
2. L'ús principal d'aquesta zona és l'agrícola. 

3. Es consideren usos complementaris l'habitatge familiar en edificis existents en el moment de l'entrada en vigor del Pla (l'habitatge nou resta prohibit), vinculat a l'explotació de la finca, la ramaderia, els cellers i les instal·lacions vitivinícoles. S'admeten serveis tècnics i equipaments educatius i socioculturals. L'ús recreatiu o de turisme rural queda condicionat per la reutilització d'edificacions existents, el sostre de les quals es pot ampliar en un 10% per a la seva millora i rehabilitació. 

4. Prèvia informació pública i informe favorable de la Comissió Territorial d'Urbanisme, en el SNU-4 l'Ajuntament pot admetre la reconstrucció i rehabilitació de les antigues masies i cases rurals que realment existeixin abans de l'entrada en vigor d'aquest Pla, que no es trobin en estat de greu degradació o ruïna i que formin part del catàleg específic de masies i cases rurals que aquest Pla conté, les quals poden destinar-se als usos d' habitatge familiar, residencial turístic i hostaler rural, així com a activitats d'educació en el lleure. 

5. La instal·lació de noves granges ha de garantir l'adequació de la parcel·la i de les instal·lacions a la legislació sectorial vigent. 

6. No s'admet cap tipus de tanques en les àrees destinades a vinya, que han de conservar la seva imatge tradicional. 

(M)Per altres usos admesos (habitatges legalment establerts, explotacions ramaderes...) o en àmbits específics de l'explotació agrícola s'ha de justificar la necessitat de tancament amb les següents condicions.
- La construcció de tancaments requereix llicència municipal.
- Els tancaments seran exclusivament vegetals, i han de garantir la integració paisagística en l'àmbit territorial en què s'ubiquin.
- Es prohibeixen els tancaments amb murs d'obra, tanques metàliques o d'altres materials, fins i tot en el cas que aquests siguin transparents. 
-(M)L'alçada màxima admesa serà 2m.

7. No s'admeten murs de contenció de terres superiors a 1 m. ni talussos superiors a 1,5 m. En ambdós casos s'ha de justificar la utilitat del moviment de terres o de la construcció del mur en relació amb l'activitat agrícola, així com també que no es produeixen modificacions en les escorrenties de les aigües, ni afectacions sobre camins, rases o rieres. 


Art 295.- Sòl no urbanitzable de protecció agrícola Tipus II (SNU-5)
 
S'inclou en aquesta categoria el sector del Molí d'en Rovira, entre la variant de la N-340 i l'autopista, i el de Santa Maria del Horts. 

1. L'ús principal és l'agrícola, amb predomini de vinya, horta i parcel·les destinades a altres usos. 

2. Es consideren usos complementaris els serveis tècnics i equipaments educatius, sanitari-assistencials i sòcio-culturals.
3. L'habitatge queda limitat a les edificacions ja existents a l'entrada en vigor del Pla, en les quals poden realitzar-se obres de manteniment i millora que no suposin increments de volum superiors al 10%. No s'admet la construcció de nous habitatges. 

4. S'admeten les construccions agràries, limitades a les edificacions per guardar les eines de treball de camp. 

5. (M)Les tanques de les parcel·les d'horta es regeixen per allò establert per a les tanques admeses en els sòls no urbanitzables de protecció agrícola tipus I (SNU4), regulades en l'art. 294.6 d'aquestes Normes.

6. Prèvia informació pública i informe favorable de la Comissió Territorial d'Urbanisme, en el SNU-5 l'Ajuntament pot admetre la reconstrucció i rehabilitació de les antigues masies i cases rurals que realment existeixin abans de l'entrada en vigor d'aquest Pla, que no es trobin en estat de greu degradació o ruïna i que formin part del catàleg específic de masies i cases rurals que aquest Pla conté, les quals poden destinar-se als usos d' habitatge familiar, residencial turístic i hostaler rural, així com a activitats d'educació en el lleure. 


Art. 296.- Condicions d'ordenació de l'edificació. SNU-4 i SNU-5 

1. Condicions generals per a totes les edificacions. 

La construcció d'edificacions només s'admet en aquelles parcel·les que disposin d'accés des d'un camí, que puguin justificar la necessitat de l'edificació en relació amb l'explotació agrícola.
   a. Totes les edificacions han de ser aïllades.
   b. La disposició de l'edificació a la parcel·la ha de guardar sempre les distàncies mínimes de 10 m. respecte de tots els llindars de les parcel·les.
   c. El sòl proper a l'edificació, que no s'utilitzi per a finalitats agrícoles, ha de ser objecte de tractament paisatgístic, amb arbrat i vegetació. La concessió de llicència d'edificació en sòl no urbanitzable comporta el compromís de no deixar sòl vacant.
   d. L'alçada màxima serà de PB, amb un màxim de 6 m; tanmateix pot autoritzar-se una planta pis, la superfície de la qual no superi un terç de la planta baixa. S'exceptuen d'aquesta regulació els dipòsits o instal·lacions especials que han de justificar la conveniència de majors alçades.
   e. Només poden autoritzar-se edificacions que prevegin el corresponent sistema de depuració o sanejament d'aigües residuals.
   f. Totes les edificacions requereixen de la corresponent llicència. 

2. Condicions particulars per a tipus d'edificació.
Masies existents
Les masies existents poden realitzar obres de manteniment, rehabilitació i reconstrucció sempre que conservin la volumetria i les característiques arquitectòniques originals de l'edifici.
Les masies rehabilitades o reconstruïdes poden destinar-se a residències familiars, restauració, equipaments, turisme rural o educació en el lleure, en el sòl no urbanitzable SNU-3, SNU-4 i SNU-5.

S'incorpora com annex el catàleg de masies i cases rurals (74 en total) susceptibles de reconstrucció o rehabilitació si es troben en els tipus de sòls no urbanitzables esmentats, d'acord amb l'article 50 de la Llei d'urbanisme i seguint el procediment que l'expressat precepte legal estableix.

Habitatge familiar vinculat a l'explotació agrícola
No s'admet la construcció de nous habitatges en el sòl no urbanitzable.

Construccions agràries
   a. Amb caràcter limitat a les construccions per guardar les eines i la maquinària de treball de camp. S'exclou l'habitatge i altres instal·lacions agrícoles, de transformació de productes, ramaderes, o de magatzem de materials. Les condicions d'edificació són les següents:
   b. Parcel·la mínima de 2.500 m2
   c. Alçada màxima de 3m.
   d. Ocupació màxima de l'1%
   e. Alçada màxima de 3,5 m
   f. El sostre edificat no pot superar els 20 m2

Instal·lacions vitivinícoles
   a. S'admeten les instal·lacions vititivinícoles en aquelles explotacions que justifiquin la conveniència d'integrar el procés de producció vinícola en el medi rural i que s'ajustin a les condicions previstes en les lletres següents.
   b. S'admeten exclusivament en explotacions de vinya que tinguin un mínim de 20 Ha. La totalitat de l'explotació queda vinculada a la llicència d'edificació, la qual cosa ha de quedar reflectida en el Registre de la Propietat.
   c. La parcel·la mínima en què s'ubiqui la instal·lació ha de ser de 2 Ha. (20.000 m2)
   d. El volum edificat no pot superar els 10.000 m3.
   e. El projecte d'edificació ha d'incloure accessos i aparcaments, tractament paisatgístic de l'entorn dels edificis amb arbrat i elements vegetals, de manera que es justifiqui la seva integració a l'entorn rural en què s'ubiqui. Els tancaments han de ser vegetals.