Art. 89.- Definició dels conceptes
Els conceptes esmentats tenen el significat següent:
a. Alineació de vial. És la línia que estableix al llarg dels vials els límits de l'edificació.
b. Línia de façana. És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·la.
c. Ample de vial. És la mida lineal que, com a distància entre dues bandes del carrer, es pren com a constant o paràmetre que serveix per a determinar l'alçada reguladora i altres característiques de l'edificació.
d. Alçada reguladora màxima. La que poden assolir les edificacions amb caràcter general, tret d' excepcions.
e. Nombre màxim de plantes. Nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. S'han de respectar conjuntament les dues determinacions: alçada i nombre de plantes. A aquests efectes, també computen dins del nombre de plantes les corresponents als entresols i als espais sotacoberta, aquest darrers quan superin el 50% de l'ocupació en planta pis.
f. Mitgera. És la paret, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.
g. Illa. Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.
h. Profunditat edificable. És la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla de façana a l'espai lliure interior de l'illa.
i. Espai lliure interior d'illa. És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.
j. Reculada de l'edificació. És el retrocés de l'edificació respecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. Pot ser d'illa, d'edificació o de plantes.
Art. 90.- Alineació de vial
1. L'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada permesa.
2. Les reculades permeses són les que disposen les Normes del Pla d'ordenació en regular el règim de les diferents zones o sectors. Quan les Normes permeten reculades, s'han de subjectar a allò disposat en el corresponent article.
Art. 91.- Amplada de vial
1.
a. Si les alineacions de vialitat són les constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància constant en qualsevol tram del vial entre dos transversals, s'ha de prendre aquesta distància com a amplada de vial.
b. Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o presenten eixamplaments, estrenyiments o una altra irregularitat, es pren com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals el mínim ample puntual en el costat i tram de què es tracti.
c. S'entén per ample puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l'alineació oposada del mateix vial.
d. Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals oposats i trams propers d'un mateix vial, i en sòl d'igual zonificació, s'ha de prendre com a amplada de vial l'amplada de mitjana que asseguri un nombre màxim de plantes uniforme.
2. L'amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les enfrontades a vials de nova obertura l'amplada de vial és la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic i, a aquest efecte, es cedeixi i s'urbanitzi. Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serveixen de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels valors permesos.
Art. 92.- Alçada
1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establerta en les normes aplicables a cada zona o sector.
2. L'alçada s'amida verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.
3. (M)Per sobre de l'alçada reguladora màxima només es permeten:
a. (M)La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior al 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes. El pla de coberta ha de prendre com aresta de contacte la línia formada per l'alineació de la façana sense vols i , sense superar en cap cas l'alçada màxima determinada en metres o per nombre de plantes i alçades per cada planta, 60 centímetres (i 120cm en els habitatges unifamiliars amb una fondària edificable menor de 16m) per sobre del forjat de la darrera planta pis que sigui construïda, el qual als presents efectes es constitueix en alçada reguladora màxima, i un vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs.
A aquests efectes, l'últim forjat se situarà de manera que el darrer pis mantingui la mateixa alçada amb una profunditat mínima de tres metres (3,00 m), si es tracta d'un forjat horitzontal.
No obstant, en les zones on únicament s'admeti l'ús d'habitatge unifamiliar, s'admetrà mesurar l'alçada reguladora en el pla exterior de façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.
Els espais sotacoberta que en resultin poden ser utilitzables, però mai com habitatge independent. En cap cas poden superar els cinc metres sobre l'alçada del darrer forjat dins de l'alçada reguladora. La superfície d'espai sotacoberta computa a efectes de sostre i té la consideració de planta quan supera el 50% de l'ocupació de planta pis. Si és possible la utilització del sotacoberta com habitatge no independent (integrat per tant en els habitatges de la darrera planta, formant un habitatge tipus “duplex”), la part d'habitatge situada en planta pis (no en sotacoberta) ha de complir de forma independent el programa mínim d'habitatge i disposar almenys de cuina, bany complet, menjador-sala d'estar i un dormitori. En tots els casos, l'espai sotacoberta no disposarà d'accés directe des de cap element comú de l'immoble.
La coberta inclinada admet finestres sempre que se separin 3 metres del pla de façana. També pot ser tallada per tancaments verticals, pels plans dels celoberts, els patis de ventilació i les terrasses comunitàries. En els edificis plurifamiliars la coberta s'ha de resoldre necessàriament com a terrassa comunitària en un mínim del 30% de la superfície de les plantes pis, i aquesta terrassa comunitària ha de ser accessible des de l'escala comunitària, la qual no es comptabilitza com a superfície de terrassa. En les obres de reforma o rehabilitació d'edificis existents, la previsió de terrassa comunitària recollida en aquestes normes serà obligatòria sempre i quan es produeixi un augment de volum i s'incrementi el nombre d'habitatges.
En els edificis bifamiliars, s'admetrà la divisió de la terrassa comunitària en dues terrasses privatives, sempre que la suma de les dues terrasses compleixi el percentatge mínim del 30% de la superfície de les plantes pis.
El volum de l'escala i el de l'ascensor podrà sobresortir del gàlib superior assenyalat per a la coberta, sempre que se situï endarrerit 3m de l'alineació de façana o en la meitat de l'edifici que tingui la consideració de part posterior.
b. Les cambres d'aire i els elements de cobertura en casos en què que hi hagi terrat o cobertura plana, amb una alçada total màxim de seixanta (60) centímetres. En aquests casos de coberta plana, s'admet per sobre de l'alçada reguladora màxima la construcció d'un edicle que no pot ser utilitzat com habitatge independent, i en els mateixos termes de comptabilització i d'integració amb l'habitatge immediatament inferior que en les solucions de coberta inclinada. Així mateix, el volum resultant ha de respectar els gàlibs establerts per a la coberta inclinada, tant pel que fa a envolvent màxima com a l'espai reservat per a terrassa comunitària.
c. Les baranes de façana anterior i posterior i les de tots els patis que s'alcin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no pot excedir els 1,80 m., si són transparents amb reixes, i 1 m. si són opaques.
d. Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d'aquests elements no pot sobrepassar d'1 metre en el pla de façana o el pati d'illa, podent aixecar-se fins a 1,80 m., si són opacs, i fins a 2,50 m., si són transparents.
e. Els elements tècnics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps, etc. En els elements que creen volum s'han d'endarrerir 3 m. de l'alineació de façana, i no poden superar l'espai previst en el punt a) per a la determinació de les cobertes.
f. Els coronaments decoratius de les façanes.
g. Els cossos de mirador, i els altres cossos que es permeti construir sobre la coberta, han d'estar agrupats i sempre retirats almenys 3 m de les façanes, tant del carrer com del pati.
h. Els sistemes de captació d'energia solar per a usos tèrmics s'ajustaran a allò establert en l'Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d'energia solar per a usos tèrmics en les edificacions de Vilafranca del Penedès, aprovada pel Ple Municipal en sessió celebrada el 20 d'abril de 2004, o aquella que la substituexi o modifiqui.
4. Llevat dels supòsits en què s'estableixi de forma específica l'equivalència entre plantes, l'alçada amidada en metres es regula per la taula d'alçades màximes següent:
PB.......................…. 4,5 m.
PB 1....................... 7,5 m.
PB 2....................... 10,5 m.
PB 3....................... 13,5 m.
PB 4....................... 16,5 m.
PB 5....................... 19,5 m.
En casos justificats (entorn de façanes tradicionals de mides altes, serveis públics en planta baixa o primera, etc) s'admet que l'alçada corresponent a PB 1 pl sigui de 8 metres , amb un increment de 3 metres per cada planta més que sigui assenyalada.
Art. 93.- Regles sobre determinació d'alçades
La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:
1. Edifici amb façana a una sola via
a. Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m., l'alçada reguladora màxima s'amida al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
b. Si la diferència de nivells és més de 0,60 m., l'alçada reguladora màxima s'amida a partir d'un nivell situat a 0,60 m. per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.
c. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a què, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 2 m. per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'ha de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'ha d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.
2. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà
a. Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vials, s'apliquen les disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes com si fos una de sola.
b. Quan les alçades de dos fronts que fan cantonada són diferents, el plànol d'alineacions estableix la línia perpendicular a façana on s'estableix el canvi d'alçada.
En el seu defecte, el criteri per a determinar aquesta línia s'estableix a partir de les més altes, que es poden córrer pels carrers adjacents més estrets, fins a una longitud màxima comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat, i amb un límit màxim de vint (20) metres, que sigui la més gran de les dues següents: una vegada i mitja l'amplada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la línia límit de profunditat edificable corresponent al carrer de més amplada. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix aquest apartat, s'aplica a la resta de la façana l'alçada pertinent a l'amplada de vial a què correspon, com si aquesta resta constituís unitat independent.
3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà
Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es regulen, quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.
4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior
a. L'alçada reguladora es determina per l'amplada del vial a què doni cada edificació. Aquesta alçada s'aplica fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i de la façana oposada.
b. Els casos particulars que donin lloc a alineacions molt irregulars es resolen per equiparació amb els criteris exposats en els apartats anteriors.
5. Edificis amb façana a places
Les alçades reguladores màximes es determinen, en aquest cas, tenint en compte la més gran de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixen. Les dimensions de la plaça no poden justificar una alçada superior.
Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places no es tenen en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tenen la consideració de places.
6. Edificis amb façana a parcs, jardins, equipaments i dotacions
En aquests casos, l'alçada reguladora màxima és la més alta de les corresponents a les dues façanes de la mateixa illa, contigües a aquella de la qual es tracta.
Art. 94.- Regles sobre mitgeres
1. Quan com a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o altres causes puguin sortir mitgeres al descobert, de manera definitiva o transitòria, aquestes mitgeres s'han d'acabar amb materials de façana o similars o, opcionalment, cal retirar-les un metre com a mínim per a permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana, i en tot cas, d'acord amb l'entorn urbà.
2. Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal (és a dir, perpendicular) a la línia de façana, només poden edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la perpendicular de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 30º.
En els altres casos, per a poder edificar s'han de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·la corbats o trencats o a parcel·les en angle, s'han de resoldre aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.
3. (M)Excepcionalment, es podran edificar els solars que es trobin entre edificacions ja consolidades (s'entendrà que això succeeix quan han esgotat 2/3 parts de l'edificabilitat admesa), sempre i quan sigui impossible poder complir les condicions de l'apartat anterior.
Art. 95.- Profunditat edificable
1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.
2. La profunditat edificable resulta del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa.
3. La profunditat edificable en cada parcel·la sempre s'ha de prendre des de l'alineació a la qual doni front la pròpia parcel·la. En els casos de parcel·les properes a cantonades, es produeixi un canvi d'alçada o no, no es permet en cap cas mesurar-la des d'un altre front a través de parcel·les amb les quals no formi unitat registral inscrita com a tal en el Registre de la Propietat.
4. (M)Les parcel·les situades en la zona de cantonada, dins la franja corresponent a la fondària edificable de cada front, hauran de deixar una distància de pati de tres metres d'amplada fins la mitgera, comptada perpendicularment al respectiu front. En el cas de parcel.les de cantonada, el pati serà el resultat de deixar una franja de 3m sense edificar des de la línia de profunditat edificable, essent la dimensió mínima de 3x3m, amb l'excepció de parcel.les menors de 6 metres d'amplada en el punt de localització del pati, que es podran edificar totalment. Excepcionalment, les parcel·les de cantonada l'amplada de les quals sigui inferior a 6m en el punt de localització del pati, seran edificables en la seva totalitat.
5. En sòl urbà els plànols d'ordenació fixen la línia de profunditat edificable, segons els criteris adequats per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents, la qual es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. No obstant, en cas d'ampliació del volum o de sostre dels edificis preexistents o de nova construcció s'ha de respectar la profunditat edificable i l'alçada reguladora i, com a resultat de l'ampliació, el volum o sostre total resultant de totes les plantes computables no pot ser superior al que correspondria a la parcel·la si l'obra fos de nova planta.
6. (M)L'aplicació de la profunditat edificable a una parcel·la que no pugui obrir-se físicament a l'interior d'illa ha de respectar sempre una distància mínima de tres metres al fons de la pròpia parcel·la. En aquests casos, quan la parcel·la se situï en cantonada, l'aplicació ha de ser el resultat de l'àrea comuna mesurada des de cada front. La fondària edificable per aplicació d'aquest article no serà obligatòria si resulta inferior a 8 metres, essent aquesta dimensió la mínima, i en el cas que estigui grafiada en el plànol C.2, prevaldrà aquesta. En cas que resulti una fondària inferior a 8m, es mantindrà aquesta magnitud com a profunditat edificable, quedant el pati posterior amb una dimensió inferior a 3m.
7. El plànol d'ordenació, a escala 1/1000, grafia les parcel·les de cantonada que prenen com a fondària edificable màxima un únic front de vial, amb solució en forma d'androna.
Art. 96.- Espai lliure interior
1. Les zones o sectors en què es permeti l'ocupació amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa, els límits de la qual tenen la consideració d'alineacions, se subjecten a les previsions de cada regulació i sempre ha de ser, en tot cas i com a màxim, en planta baixa i/o planta soterrani. En el sistema d'ordenació segons alineacions de vial s'admet aquesta ocupació en totes les zones, tret de la zona 7.
2. (M)El percentatge de l'edificació a l'espai lliure interior d'illa en cada parcel·la no pot superar el 10% d'ocupació de l'espai lliure corresponent a la mateixa; s'exceptuen alguns indrets en els quals s'admet una ocupació superior, com és el cas de part de l'àmbit del PERI del nucli antic i d'illes determinades corresponents a la zona 11 fixades en els plànols d'ordenació.
3. (M)Les característiques del pati lliure interior d'illa queden definides als plànols d'ordenació a escala 1/1000, i es poden ocupar com s'ha afirmat amb construccions fins al 10% de la seva superfície. No obstant, les edificacions que ocupen totalment o parcialment el pati d'illa, en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla, poden ser conservades (volum disconforme), si bé en el cas de transformació i/o substitució s'ha de complir la norma del 10% establerta.
En l'illa delimitada per la plaça Milà i Fontanals, C/ Pati del Gall, C/Nord, C/ Igualada i C/Pines (dins la qual el POUM delimita el PAU núm. 7), es podran ocupar els patis de parcel·la resultants de l'aplicació de la profunditat edificable, i fins al límit amb l'àmbit del PAU núm. 7, amb construccions en planta baixa.
Les construccions del pati lliure no poden superar els 4,50 m. d'alçada, mesurats en el punt més alt de la coberta. Quan aquestes construccions es situïn al fons de la parcel·la no han de superar els 3 metres d'alçada. S'admeten soterranis destinats a aparcament. A la part del pati d'illa que no sigui edificable cal assegurar el tractament del sostre del soterrani com a espai lliure amb possibilitats d'enjardinament.
S'admeten cossos sortints oberts en el pati lliure interior amb les limitacions que preveu l'article 83.I.2 d'aquestes Normes, i aquests cossos poden ocupar com a màxim 2/3 parts de la façana, sense sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l'eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45 graus. Els cossos sortints vénen limitats en la seva distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, que es situa a un metre de la paret mitgera.
4. (M)En l'espai lliure interior d'illa grafiat en el plànol C2 com a subzona /P s'admetrà la utilització del subsòl per a ús d'aparcament, si es garanteix el tractament del sostre del soterrani corresponent al pati d'illa com espai lliure amb possibilitats d'enjardinament, i sempre que no es facin malbé espais arbrats de qualitat ambiental reconeguda, consolidats o de valors tradicionals. Per garantir la preservació d'aquest patrimoni, quan es tingui la intenció d'edificar el subsòl en la subzona /P caldrà presentar informe justificant amb documentació fotogràfica l'estat actual del pati d'illa, i obtenir informe favorable dels serveis tècnics municipals.
Art. 97.- Reculades
1. Les modalitats de reculades o alineacions reculades són:
a. Reculada a tot el frontal d'alineació de l'illa.
b. Reculada a la totalitat de les plantes de l'edifici.
c. Reculada a plantes pis.
2. Les alineacions reculades de la modalitat a) s'admeten quan l'espai que quedi lliure com a conseqüència de la reculada es destini a l'eixamplament del carrer. Aquest sòl és de cessió gratuïta al municipi, perquè el destini a l'eixamplament del vial; les obres d'urbanització van a càrrec de la propietat. La reculada en aquests casos afecta també les plantes soterrani.
L'alçada reguladora màxima aplicable a les finques reculades és la que correspongui a l'amplada del vial, i pot comprendre l'eixamplament. La reculada ha de ser uniforme a tota l'alineació; comprèn tot el tram d'illa entre carrers, i la profunditat edificable queda disminuïda en la profunditat de la reculada. La profunditat es determina partint de l'alineació oficial de vialitat i no de la reculada. Als altres trams de carrer i a la façana oposada a la reculada, encara que s'hi edifiqui després de la reculada, l'alçada reguladora màxima es determina tenint en compte sempre l'amplada del vial anterior a l'eixamplament. La llicència d'edificació s'ha d'atorgar condicionada a la cessió gratuïta i a l'obligació de suportar les despeses d'urbanització, així com les del projecte d'urbanització o d'obres.
3. Les alineacions reculades de la modalitat b) , o sigui en totes les plantes i en part d'una façana d'illa, s'admeten llevat d'expressa prohibició, si compleixen els requisits següents:
a. que la reculada s'estengui, almenys, una longitud de 20,0 metres. Si es tracta d'edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima és de 10 metres.
b. que la reculada s'iniciï a més de tres metres de cada mitgera.
c. que en fer-ho es diferenciïn clarament els espais de propietat privada dels de propietat pública.
Les reculades regulades en aquest apartat:
a. no donen lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada, ni afecten necessàriament les plantes soterrani.
b. no modifiquen la profunditat edificable, que s'amida des de l'alineació de vial o de carrer.
c. no donen lloc a augments d'alçada reguladora ni a compensacions de volum.
4. Les reculades de la modalitat c), o sigui, en plantes pis sense reculada a la planta baixa, es permeten si hi concorren els requisits següents:
a. que els edificis projectats tinguin una façana de més de 20 metres.
b. que la reculada s'iniciï a més de 3,00 metres de cada mitgera.
c. que la separació entre paraments oposats compleixi les dimensions mínimes establertes per als patis de llum mixtes.
5. A més de les regles anteriors, en matèria de reculades regeixen les següents:
a. A la planta baixa es permeten façanes porticades formant volta d'ús general sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l'extensió de la façana, com a mínim de 2,00 m. i d'alçada lliure mínima de 3,50 metres.
b. Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana dels paraments interiors i de les mitgeres que queden al descobert, excepte en el cas que aquestes també s'haguessin reculat. En les modalitats que no comportin la cessió de vial, els titulars assumeixen els costos de manteniment dels espais d'ús públic resultants de la reculada. Amb l'atorgament de qualsevol llicència d'edificació s'entendran incorporats implícitament aquests condicionaments.
